Milers de persones formen una cadena humana per protegir un parc natural de Mallorca d'una llei del PP

Milers de persones s'han manifestat aquest diumenge en forma de cadena humana en defensa de la protecció del parc natural des Trenc i d'altres zones d'alt valor mediambiental de les Illes Balears. Sota el crit de “Salvem es Trenc!”, les entitats ecologistes GOB, Terraferida i Menys Turisme, Més Vida han encapçalat una mobilització per reivindicar el seu rebuig a la possible desprotecció dels espais naturals, a causa de l'aprovació de la Llei Òmnibus per part del PP el passat 26 de maig.

Entre voluntaris i manifestants, la cadena humana ha superat els tres quilòmetres. En total, més de 10.000 participants, segons les entitats convocants. Entre pancartes i aplaudiments, els residents han reivindicat el perill que pateixen els parcs naturals. “Mallorca no és un parc d'atraccions que els polítics puguin canviar quan vulguin”, comenta a elDiario.es Cati Ana Bibiloni, que estiueja a Sa Ràpita des de fa més de 20 anys. “Venim a defensar la protecció mediambiental de les Illes Balears”, afegeix Teo Lebrato, un jove de Bunyola que, juntament amb els seus amics, s'ha unit a la protesta.

Tonina Siquier, vicepresidenta del Govern de Mallorca, una de les principals entitats ecologistes de l'illa, destaca que el PP de Campos i el PP en general tenen “una fixació per desprotegir, urbanitzar i fer diferents actuacions a la zona d'es Trenc”. També ha comentat que a la presidenta balear, Marga Prohens, no només “no li interessa el parc natural en si, sinó que realment li interessa permetre aparcaments o altres usos que a causa de la llei de parcs naturals no podien”.

L'ecologista assegura que l'alcaldessa de Campos, Francisca Porquer (PP), s'ha acostat en biquini als manifestants mentre estaven llegint un manifest, ha demanat el micròfon i l'escriptor Sebastià Alzamora li ha demanat que “respecti el dret a la lliure manifestació”. Després, s'ha col·locat davant de la mateixa Siquier, segons la seva versió, per “donar-li la mà”, i la vicepresidenta del GOB li ha contestat que ho faria al final de l'acte.

També han assistit polítics com el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia: “Estem aquí per protegir aquest espai tan simbòlic com és Es Trenc i també per defensar tots els espais naturals que es veuen desprotegits i atacats pel pacte entre PP i Vox. El que han fet és desprotegir i han preparat un escenari perquè sigui més fàcil canviar el règim de protecció”.

El Govern rebutja la manifestació

Per la seva banda, des del Govern rebutgen que Es Trenc i altres espais naturals de l'arxipèlag vagin a patir un procés de desprotecció. Prohens va afirmar fa uns dies que la manifestació convocada estava “basada en mentides” i que el parc natural no quedarà desprotegit. “Diuen voler salvar Es Trenc com si estigués en perill, però vull ser molt clara: es Trenc està, ha estat i continuarà estant protegit sota aquest Govern”, va manifestar.

Per la seva banda, el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet (PP), va garantir la protecció d'es Trenc i va sostenir que la gestió via decret no implica desprotecció. “Que no t'enganyin. El Govern no desprotegirà ni un metre quadrat de Es Trenc. Ni hotels, ni urbanitzacions, ni iots, ni ports esportius, ni res del que s'està dient. Es Trenc continuarà protegit”, va afirmar en un vídeo a les xarxes socials. Segons el conseller, la llei de conservació de la naturalesa determina que els parcs s'han de gestionar per decret. Simonet va reiterar que la figura del decret, aprovada pel Consell de Govern, no implica desprotecció.

“Serà el Magaluf del sud”

En el seu manifest, els ecologistes asseguren que la Llei Òmnibus i la modificació de la Llei Agrària de les Illes Balears “suposen una greu ofensiva desreguladora que deixa en perill el 80% del territori de Mallorca”. Consideren que la nova normativa permet a Prohens i a la seva Consell de Govern “fer i desfer en el territori amb un simple decret”. “Feta la llei, feta el parany”.

Els ecologistes també critiquen al Govern per acusar-los de mentir: “Per molt que el conseller Simonet faci vídeos remullant-se prometent que no es va a desproteger ni un metre quadrat de Es Trenc, la realitat és que aquest marc jurídic està fet a mida per a omplir És Trenc de construccions, apartaments, serveis de platja i usos turístics de tota mena. Amb una mica de màniga ampla i bona voluntat, ja arribaran els apartaments, els hotels i l'oferta complementària”.

Per a ells, el resultat podria ser un “Magaluf en el sud de l'illa”. “Seran resorts, seran beachclubs, seran hotels boutique amb rooftops i infinity pools. Quedarà molt maco, conseller Simonet, presidenta Prohens. Serà una monada”, comenten amb ironia. Per tot això, exigeixen la retirada de la Llei Òmnibus amb les enmindas desreguladores, la paralització i retirada de les disposicions desreguladores de la Llei Agrària de les Illes Balears i la prohibició total de construcció en rústic.

Què implica la Llei Òmnibus

El PP, que governa en minoria amb suport extern de Vox, ha modificat la Llei 4/2026, coneguda com aLlei Òmnibus, que debilita el marc jurídic ambiental en permetre que restriccions turístiques i urbanístiques puguin ser modificades mitjançant decret pel Consell de Govern, sense necessitat de passar pel Parlament.

Aquesta llei modifica més de 50 lleis diferents de les Balears, entre les quals es troba la Llei d'Es Trenc, ja que aquesta “deslegalització” elimina el requeriment de tramitació parlamentària per modificar alguns dels aspectes, com la consideració del parc com a Àrea Natural d'Especial Interès d'Alt Nivell de Protecció (AANP), la limitació de les edificacions autoritzables, la limitació a l'increment d'activitats turístiques o la instal·lació d'aparcaments.

També reserva un 25% de les places turístiques per a edificis protegits i redueix a només 20 dies el termini de consulta pública per a canvis “puntuals” en els Plans d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de tots els parcs. Finalment, obliga a integrar en la planificació ambiental dels espais protegits criteris de serveis de platja estatals menys restrictius.

El rebombori públic generat al voltant de la Llei Òmnibus s'ha centrat especialment en es Trenc, en comptar aquest parc natural amb la seva pròpia llei i ser un dels espais més emblemàtics de Mallorca –cada temporada turística hi acudeixen milers de persones a gaudir de les seves aigües cristal·lines i a fer-se fotos en uns nius de metralladora repartits per tot el litoral–, però la veritat és que la normativa podria afectar altres espais protegits de l'arxipèlag.

A Mallorca, podrien veure's afectades la Serra de Tramuntana –que és Patrimoni Mundial de la UNESCO–; s’Albufera; Mondragó; Península de Llevant; Sa Dragonera i s’Albufereta –a més del Parc Natural Es Trenc-Salobrar de Campos–; en el cas de Menorca, àrees associades a l'espai natural d'Es Grau, a més de s’Albufera. I, en el cas d'Eivissa i Formentera, a més del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, Illots de Ponent i es Vedrà i es Vedranell, dos punts internacionalment coneguts per les seves postes de sol a l'estiu.

Es Trenc, parc natural

Es Trenc va ser declarat com a Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) el 1991. Aquesta catalogació protegeix l'entorn de l'últim gran areny verge de Mallorca, limitant el sòl com a no urbanitzable. El 2017 va passar a ser Parc Natural amb una protecció i gestió reforçades i juntament amb el Salobrar de Campos conformen el Parc Natural des Trenc-Salobrar. És un espai d'altíssim valor ecològic que combina dunes, salines i ecosistemes marins. Es tracta d'un areny amb una longitud de 1.900 metres i una amplada de 22 metres.

L'àmbit marí del parc se superposa amb la ZEC (Zona d'Especial Conservació) de l'arxipèlag de Cabrera. El Parc Natural està situat al sud-est de l'illa de Mallorca. En concret, correspon a l'àrea costanera i de zones humides que es troba entre el nucli urbà de sa Ràpita i la Colònia de Sant Jordi.

Aquest espai natural, que conserva l'últim gran arenal verge de Mallorca amb més de tres quilòmetres de sorra blanca i fina, alberga un dels sistemes dunars més importants de les Balears i connecta amb Es Salobrar de Campos, la segona zona humida més extensa de l'illa. El seu alt valor ecològic el converteix en un refugi clau per a nombroses aus migratòries, com els flamencs o les àguiles pescadores, mentre que els prats de posidònia oceànica que envolten el seu litoral contribueixen a mantenir la transparència i el característic color turquesa de les seves aigües.

Una estratègia a llarg termini

Des de GOB Mallorca expliquen que aquestes modificacions introduïdes a través de la Llei Òmnibus s'han d'entendre com “un moviment dins d'una estratègia de més llarg recorregut, pensada per desplegar-se al llarg dels pròxims anys i, molt probablement, durant la pròxima legislatura”.

Els espais naturals protegits mitjançant diverses normatives. La més important és el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), un instrument que pot establir limitacions que prevalen per damunt de qualsevol altre instrument de planificació territorial. En alguns casos, especialment el del Parc Natural d'Es Trenc-Salobrar de Campos, aquestes limitacions són especialment estrictes i impedeixen, per exemple, qualsevol increment de places turístiques.

Aquest document de planificació està subjecte al que estableix la legislació balear de conservació dels espais de rellevància ambiental, a més de per les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT). Per això, el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals no pot permetre activitats que vulnerin aquestes restriccions.

Per tant, si es pretén una rebaixa substancial de la protecció actual dels espais naturals, no n'hi haurà prou amb modificar els PORN. També caldrà alterar altres marcs normatius, especialment les DOT, que continuen representant una de les principals garanties de preservació del territori.