PP i Vox aproven la llei òmnibus balear: ajudes socials restringides, places de policia per a militars i atacs al català

El que va començar fa a penes mig any com un decret per a accelerar projectes estratègics ha acabat convertit en una de les lleis més controvertides de l'actual legislatura en Balears. Amb els vots de PP i Vox, el Parlament ha aprovat finalment la norma impulsada pel Govern de Marga Prohens (PP) després d'una tramitació expressa marcada per la incorporació de centenars d'esmenes que res tenen a veure amb l'esperit inicial del text i que modifiquen de forma encoberta prop de 70 lleis autonòmiques.

No en va, les negociacions dutes a terme aquests mesos per conservadors i extrema dreta han multiplicat per cinc el text original de la norma, convertint-lo en una macrollei en la qual han estat introduïdes qüestions tan allunyades de la seva essència com la reserva de places de policia local a militars de tropa i marineria, l'agilitació de llicències urbanístiques i l'externalització dels seus controls, l'enduriment de les condicions per a accedir a les ajudes socials, la flexibilització dels requisits de la llengua catalana en l'àmbit públic, la creació d'una oficina antiokupació -una de les grans banderes discursives dels de Santiago Abascal- i la recuperació del tir al colomí, una pràctica consistent a llançar ocells vius per a ser abatudes en competicions.

El text no modifica només una o dues normes sectorials, sinó que acaba tocant nombroses disposicions distintes de lleis, decrets, ordres i reglaments. La complexitat i el volum aconseguit per la macrollei, amb la incorporació de transaccions acompanyades de llatinismes com “sexies”, “quinquies” o “novoquadragies”, ha provocat fins i tot moments de desconcert durant la votació i ha obligat a suspendre momentàniament el ple per a aclarir quin era exactament el redactat que s'estava votant. Els diputats de PP i Vox han donat llum verda al text definitiu quan passaven les 17.00 hores.

La polèmica, no obstant això, no sols la suscita el contingut de les esmenes, sinó també la maniobra utilitzada per a incorporar-les. L'oposició d'esquerres denúncia la utilització de lleis tipus òmnibus per a introduir reformes estructurals “per la porta de darrere”, evitant el debat i els informes específics que requeririen cadascuna d'elles per separat i anul·lant la possibilitat de presentar esmenes independents per part dels altres grups. La fórmula permet, d'aquesta manera, modificar simultàniament desenes de lleis sota un únic paraigua legislatiu, reduint dràsticament els temps parlamentaris.

Durant el debat de la llei, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, en línia dels altres grups, ha denunciat que el text ha deixat de ser una norma per a agilitzar projectes estratègics per a convertir-se en un “autèntic calaix de sastre” utilitzat per a introduir reformes ideològiques sense debat específic, la qual cosa, ha asseverat, estableix “un precedent molt perillós”. El dirigent ecosoberanista ha acusat el Govern de Prohens d'assumir progressivament l'agenda ideològica de Vox i convertir una llei de simplificació administrativa en una eina per a impulsar canvis estructurals “sense debat públic real”. “Les línies vermelles s'han transformat en línies rojigualdas d'inspiració franquista”, ha etzibat en al·lusió als suposats límits que els conservadors han assegurat en nombroses ocasions haver imposat als seus socis d'investidura.

El portaveu de Més ha posat el focus, a més, en diverses de les mesures incloses en la norma que, ha advertit, afavoriran l'entrada de grans capitals immobiliaris i fons d'inversió estrangers a les Balears en un moment de màxima tensió residencial en reduir controls i terminis administratius, permetre excepcions a llicències municipals i crear mecanismes específics per a accelerar inversions privades. Així mateix, la macro-llei obre la porta que persones jurídiques -empreses, societats o fons d’inversió- puguin adquirir habitatges de preu taxat per destinar-los al mercat del lloguer. L’oposició alerta que el nou marc aplana el camí perquè actors privats puguin dur a terme operacions immobiliàries i turístiques de gran escala en un territori ja fortament tensionat per la turistificació, la pressió urbanística i la compra d'habitatge per part de capital extranger. “Serà una autopista per a la inversió especulativa”, ha incidit Lluís Apesteguia.

El Govern de Prohens segueix la senda de l'Executiu d'Isabel Díaz Ayuso, que també ha utilitzat diverses lleis òmnibus per a modificar o derogar desenes de normes amb incidència en l'urbanisme, l'ordenació del territori, el medi ambient i l'agricultura.

Aquestes són les principals mesures aprovades a través de la llei de projectes estratègics a les Balears.

Restricció d'ajudes socials

La norma incorpora criteris més restrictius a l'hora d'accedir a la xarxa de protecció social de la comunitat, una modificació que, en paraules de Vox, cerca frenar “l'efecte crida”, element àmplia i reiteradament qüestionat per diferents estudis i especialistes en migracions. Entre altres requisits, el Govern exigirà un mínim de tres anys de residència legal ininterrompuda a les Balears per a poder obtenir la renda social garantida (Resoga), a més d'obligar els sol·licitants a haver sol·licitat prèviament l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i qualsevol altra prestació o subsidi al qual poguessin tenir dret.

El nou redactat també endureix les obligacions vinculades a la inserció laboral: el Govern reclamarà que les persones en edat laboral de la unitat familiar estiguin inscrites com a demandants d'ocupació i no hagin rebutjat ofertes de treball ni abandonat voluntàriament una ocupació durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud. La llei amplia a més el règim sancionador d'aquestes ajudes, incloent-hi períodes de prohibició d'accés de fins a 18 mesos per a tota la unitat de convivència en casos considerats molt greus.

El gir restrictiu en l'accés a les ajudes socials encaixa amb una estratègia política més àmplia impulsada per Vox en diferents territoris sota el concepte de “prioritat nacional”, consistent a limitar prestacions públiques a la població migrant. A les Balears, el PP evita assumir explícitament aquest marc discursiu i, en lloc d'establir diferències directes entre ciutadans espanyols i estrangers, articula les noves restriccions a través de requisits administratius i de residència prolongada que, en la pràctica, endureixen especialment l'accés de la població més vulnerable a la principal xarxa de protecció social de la comunitat.

Entre les noves mesures figura també la creació d'una Oficina d'Atenció a les Persones Afectades per l'Okupació Il·legal, que replica el model impulsat prèviament per conservadors i extrema dreta a l'Ajuntament de Palma. Encara que mancaria de competències executives, la seva creació institucionalitzaria l'enfocament antiokupació dins de la política autonòmica, tot i que sindicats d'habitatge i entitats socials porten temps denunciant que l'okupació representa una part mínima del problema residencial a nivell estatal i en Balears en particular.

Aquest apartat ha estat especialment criticat per l'esquerra. “Vostès, PP i Vox, són un perill per als drets humans”, ha etzibat el diputat socialista Llorenç Pou. En aquesta mateixa línia, la seva companya de bancada, Amanda Fernández, ha acusat tots dos socis de deixar “els més desfavorits i vulnerables sense les necessitats més bàsiques cobertes”. “Vostès volen economia submergida, però sense drets”, ha retret, denunciant que, en paral·lel, els populars intentin bloquejar la regularització de persones migrants i alimentin un clima polític basat “en el racisme i l'odi”.

Agilitació de llicències i externalització de controls

La Llei també aprofundeix en la filosofia de “desregulació” i simplificació administrativa que PP i Vox han defensat durant tota la negociació. En aquesta matèria, les mesures incorporades pretenen apuntalar una de les normes més controvertides de la legislatura en Balears, la llei de liberalització del sòl, que permet legalitzar habitatges construïts de manera il·legal en sòl rústic en determinades condicions sota pretext, segons defensa el Govern de Prohens, de facilitar l'accés a l'habitatge. El text obre a més les portes a regularitzar centenars d'edificacions, incloses aquelles situades en les àrees de màxima protecció de la Serra de Tramuntana, el pulmó verd de Mallorca declarat en 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO.

El nou text permet eximir de llicències municipals determinades obres públiques declarades d'especial interès estratègic i facilita que infraestructures autonòmiques o insulars es tramitin amb procediments excepcionals i preferents. No sols això: la declaració de projecte estratègic porta implícita l'autorització per a contractar, signar convenis i iniciar expedients de despesa sense tràmits addicionals del Consell de Govern. El nou marc crea fins i tot una Comissió i una Unitat Acceleradora de Projectes Estratègics encarregades de captar inversions privades i acompanyar a empreses durant les tramitacions administratives.

Les esmenes, a més, busquen ampliar l'ús de les declaracions responsables no sols per a iniciar activitats, sinó també per a substituir documentació en nombrosos procediments administratius, evitant, com sostenen des del PP, que els ciutadans “hagin d'aportar repetidament documents que ja estan en el seu poder o la verificació dels quals es pot fer posteriorment”. En la pràctica, aquest sistema permetria impulsar activitats sense necessitat d'autorització prèvia, traslladant el control a un moment posterior, però reforçant el règim sancionador en cas d'incompliment.

Un altre dels punts passa per incorporar a les entitats col·laboradores de certificació -com els col·legis professionals o les cambres de comerç- perquè puguin validar la documentació i els requisits tècnics amb eficàcia administrativa. Es tracta d'un model que, encara que amb la intenció de reduir temps de revisió, suposarà en la pràctica una externalització parcial de les funcions de control i una major agilitació de llicències i tràmits en un context marcat per la creixent saturació turística i el debat sobre els límits del creixement en Balears.

Les esmenes també afecten a àmbits professionals específics, com el dels Agents de la Propietat Immobiliària (API), a través de modificacions en la seva regulació. Els canvis plantejats afecten el marc d'accés i exercici de l'activitat, en línia amb l'objectiu declarat pel PP de simplificar tràmits i reduir càrregues administratives. En aquest cas, la reforma s'orienta a flexibilitzar els requisits i procediments vinculats a l'exercici de l'activitat immobiliària, introduint mecanismes que facilitin la incorporació de nous operadors i redueixin els controls previs en favor de sistemes de verificació posterior.

Ofensiva contra el català

Respecte a la llengua pròpia de Balears, el text incorpora excepcions al requisit de català tant per a determinats llocs laborals de l'Administració com per als nous directors de projectes estratègics, per als qui no serà exigible acreditar coneixements de l'idioma, un aspecte que Vox feia temps que reclamava sota el discurs d'acabar amb la “imposició lingüística”. “No podem permetre que una aula es quedi sense professor perquè el candidat més qualificat no tingui un titulito excloent com és el català”, va expressar en el seu moment la portaveu parlamentària de la formació d'extrema dreta, Manuela Cañadas.

El PP i els de Santiago Abascal també eliminen l'obligatorietat d'acreditar coneixements del català als treballadors dels nivells 7 i 8 del personal laboral de la comunitat autònoma, vinculades sobretot a tasques auxiliars, subalternes, de manteniment o serveis bàsics. En aquest sentit, el diputat de Unides Podem José María García ha acusat el Govern de “trencar el consens lingüístic” construït durant dècades en Balears i d'assumir el marc ideològic de Vox respecte a la llengua catalana. En línia dels altres grups d'esquerres, ha recriminat que les modificacions introduïdes representen “un atac directe” a la normalització lingüística.

Militars en la policia local i pistoles taser

També han introduït un canvi rellevant en l'accés als cossos policials municipals. A iniciativa dels d'Abascal serà modificada la normativa de coordinació de policies locals per a permetre que els ajuntaments reservin fins a un 20% de les places de policia local a militars de tropa i marineria amb més de cinc anys de servei -una mesura que ja ha celebrat l'Associació de Tropa i Marineria Espanyola (ATME)-, així com l'autorització de l'ús de pistoles elèctriques (taser) com a equipament policial.

En paral·lel, la macrollei introdueix canvis fiscals d'enorme abast. Entre ells figura una bonificació del 100% en determinades escriptures notarials per a la compra de primer habitatge per part de joves menors de 30 anys o persones amb discapacitat, sempre que compleixin requisits econòmics i de residència prèvia en Balears. També es modifiquen normatives de comerç, turisme, residus, activitats econòmiques i contractació pública, a més de facilitar noves fórmules per a la cessió de sòl públic entre administracions i ampliar competències de l'Agència Tributària balear.

El PP: “Un text més sòlid i ambiciós”

El conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, ha estat l'encarregat de defensar una iniciativa legislativa que, en contra del criteri de l'oposició, no traspassa cap de les “línies vermelles” marcades pel Govern. Segons ha assenyalat, les noves mesures ajudaran a “canviar la manera en què l'administració respon a les empreses i als ciutadans” i a impulsar la diversificació de l'economia de Balears. El també vicepresident primer ha defensat que les esmenes introduïdes “milloren el text” i permeten “donar compliment” a l'acord pressupostari signat entre el PP i Vox ara fa un any.

“L'acord pressupostari queda complit i, evidentment, ara continuarem negociant llei a llei i iniciativa a iniciativa”, ha subratllat.

En aquesta línia, el diputat del PP Jorge López ha apuntat que la tramitació de la norma demostra que “quan existeix voluntat política els acords són possibles” i ha reivindicat el text com una eina per “modernitzar l'Administració”, reduir burocràcia i facilitar inversions i projectes empresarials a Balears. El parlamentari popular ha assegurat que el resultat final és “un text més sòlid, més ambiciós i més útil per als ciutadans”. Segons ha al·legat, la llei combina “agilitació administrativa amb seguretat jurídica” i permetrà impulsar habitatge per a residents, mesures fiscals per a joves i famílies i noves eines contra l'oferta turística il·legal.

Davant les crítiques de l'oposició per la utilització massiva d'esmenes inconnexes, López ha apel·lat a la legitimitat democràtica de la tramitació en comptar amb una majoria parlamentària. López ha aprofitat el debat per carregar contra la regularització extraordinària de migrants impulsada pel Govern central, que ha qualificat d'“improvisació” i “caos”. “Quan veig que vostès manipulen i mouen les regles segons els interessa és quan un perd la credibilitat”, ha retret.