Es Trenc i Es Vedrà, les zones paradisíaques plenes de turistes que tenen menys regulació per culpa d’una llei del PP

Les aigües turqueses i la sorra blanca d’Es Trenc, una de les platges més emblemàtiques de Mallorca, acullen cada estiu milers de turistes desitjosos de fer-se una fotografia per al record. Els versos del poeta Miquel Costa i Llobera (“Oh, dolç moment; oh, glop d’eternitat!” o “Oh, paradís; oh, dolç estatge de bellesa i pau”) embelleixen els nius de metralladora repartits per tot el litoral: un conjunt d’infraestructures defensives de color blanc que van ser construïdes durant la Segona Guerra Mundial i que ara, gràcies a la seva posterior ressignificació, serveixen per al postureig de turistes i locals. La zona, coneguda pel seu valor paisatgístic, podria veure’s afectada per una modificació legislativa promoguda pel Govern del PP, que obre la porta a intensificar els processos de turistificació, així com la febre urbanística.

El PP, que governa en minoria amb suport extern de Vox, ha modificat la Llei 4/2026, coneguda com a Llei Òmnibus, que debilita el marc jurídic ambiental en permetre que les restriccions turístiques i urbanístiques, abans blindades pel Parlament, ara puguin ser canviades pel Govern sense debat parlamentari. Aquesta llei introdueix una “deslegalització” que permet al Govern modificar la protecció d’Es Trenc per decret sense passar pel Parlament. També reserva un 25% de les places turístiques per a edificis protegits i redueix a només vint dies el termini de consulta pública per a canvis “puntuals” en els Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de tots els parcs. Finalment, obliga a integrar en la planificació ambiental dels espais protegits criteris de serveis de platja estatals menys restrictius.

Es Trenc és un dels punts més icònics, però no l’únic: podrien veure’s afectats espais emblemàtics. A Mallorca, la Serra de Tramuntana; s’Albufera; Mondragó; la península de Llevant; Sa Dragonera i s’Albufereta –a més del Parc Natural Es Trenc-Salobrar de Campos–; en el cas de Menorca, àrees associades a l’espai natural d’Es Grau, a més de s’Albufera. I, en el cas d’Eivissa i Formentera, a més del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, Illots de Ponent i es Vedrà i es Vedranell, dos punts internacionalment coneguts per les seves postes de sol a l’estiu.

Es Vedrà, més que una zona de postureig

S’Era des Mataret, conegut turísticament com el Mirador des Vedrà, és un dels fons de postal on centenars de turistes s’amunteguen cada posta de sol d’estiu per fer-se una selfie i trobar-se amb amics. És, també, un dels espais escollits per tota classe d’arribistes que decideixen fer negocis il·legals, sigui muntant festes i/ o fins i tot venent cerveses i còctels. Aquest enclavament, situat a la zona de Cala d’Hort, és un dels ecosistemes i paisatges naturals més valuosos de l’illa i, potser per això, també un dels santuaris del postureig i lloc de tota mena de rituals del neomisticisme.

És un dels paisatges naturals més importants perquè aquest ecosistema, així com els seus illots, formen part de la Xarxa Natura 2000 i compten amb diverses figures de protecció. Aquest espai natural també té un valor especial tant per la flora com per la fauna que l’habita, ja que és un lloc de nidificació de la baldriga balear o virot (l’ocell marí més amenaçat d’Europa) i el falcó de la reina o falcó marí, entre altres espècies de vertebrats com la sargantana de les Pitiüses. Per això, les activitats anteriorment esmentades, i que es desenvolupen al marge de la llei –festes i venda de cerveses i mojitos–, suposen un risc tant per a les persones com per al medi ambient. En aquests penya-segats, d’altra banda, hi ha hagut accidents en què s’han perdut vides humanes.

La llei d'Es Trenc

Per exemplificar aquesta modificació legislativa, les entitats ecologistes com Terraferida, GOB Mallorca o Menys turisme, més vida han posat el focus en Es Trenc (Mallorca), parc natural des del 2017, un espai d’altíssim valor ecològic que combina dunes, salines i ecosistemes marins. Es tracta d’un arenal de gairebé dos quilòmetres de llarg per més de 20 metres d’amplada. Forma part de l’Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) Es Trenc-Salobrar de Campos, que inclou també les basses salineres i és zona de descans per a més de 170 espècies d’aus. Aquest parc natural està sense urbanitzar i és un dels espais emblemàtics de la lluita ecologista a l’arxipèlag balear.

La modificació legislativa afecta de manera més greu Es Trenc, no només perquè sigui un símbol ecològic i paisatgístic en si mateix, sinó perquè la Llei Òmnibus modifica també la Llei 2/2017, que va declarar parc natural Es Trenc-Salobrar de Campos. La modificació –explica Tonina Siquier, vicepresidenta del GOB– introdueix un canvi de rang normatiu que no tenen altres espais naturals. “Aquests altres formen part d’una xarxa d’espais naturals, però no han estat protegits individualment mitjançant una llei pròpia, sinó que s’integren en aquesta xarxa i no disposen d’una norma específica equivalent”. “I ara, amb aquest canvi de rang normatiu, deixa de tenir una protecció mitjançant llei”, assegura. Per tant, argumenta la portaveu ecologista, el perill està en el fet que ara Es Trenc disposa d’un instrument reglamentari que el Consell de Govern “pot modificar sense participació ni debat parlamentari”.

Es Trenc és famós per les seves aigües turqueses i la seva sorra blanca sense urbanitzar. La nova norma del Govern modifica la llei d’aquest parc natural i permet, segons l’entitat ecologista GOB Mallorca, “modificar sense participació ni debat parlamentari” aquest reglament propi

Més turisme en espais protegits

En aquest sentit, Siquier lamenta que el canvi legislatiu pot permetre, en un futur, més construcció –les edificacions autoritzables estan molt limitades– i activitats turístiques, així com la instal·lació d’aparcaments. Entre aquestes activitats, es podrien incrementar el nombre de quioscs, així com més serveis de platja –hamaques i para-sols–, sosté Tona Fuster, portaveu de Terraferida. És a dir, la modificació del PP, en el cas d’Es Trenc, elimina el requisit de tramitació parlamentària per modificar aquests aspectes clau establerts en la Llei 2/2017, que eleva la consideració del parc com a Àrea Natural d’Especial Interès d’Alt Nivell de Protecció (AANP).

“L’objectiu final del Partit Popular és precisament debilitar els instruments de protecció dels espais naturals protegits, molt especialment els PORN (Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals), que constitueixen la principal barrera contra noves pressions urbanístiques, turístiques o econòmiques”, assenyalen les entitats ecologistes.

El GOB lamenta que el canvi legislatiu pot permetre, en un futur, més construcció i activitats turístiques, així com la instal·lació d’aparcaments. Entre aquestes activitats, es podrien incrementar el nombre de quioscs, així com més serveis de platja –gandules i para-sols–, sosté una altra entitat, Terraferida

Així mateix, serà més fàcil suprimir algunes prohibicions ara vigents per llei, com ara les grans infraestructures de generació d’energia, la instal·lació de noves línies elèctriques aèries, la pesca i el marisqueig a les llacunes salobroses, la caça en règim intensiu, la caça fora dels vedats amb pla tècnic en vigor, als salobrars, a zones humides i al domini públic marítim-terrestre i platges, l’extracció d’aigua del subsol per a ús industrial, l’extracció de sorra, els equipaments per a l’explotació d’aparcaments d’ús públic en àrees no previstes i qualsevol activitat que suposi “una alteració significativa d’hàbitats i espècies al parc, quan així ho determini l’instrument de planificació de l’espai natural protegit”.

Els possibles impactes sobre Es Trenc també es podran dur a terme a la resta d’espais naturals de l’arxipèlag esmentats, a través de la modificació del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN). A més, el canvi legislatiu promogut pel Govern de Marga Prohens afecta la Llei 5/2005 per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO). I també pot modificar, apunta Siquier, les directrius d’ordenació territorial.

Les DOT (Directrius d’Ordenació Territorial) estableixen, en l’article 19, que dins del sòl rústic protegit s’inclouen les Àrees Naturals d’Especial Interès d’Alt Nivell de Protecció (AANP), així com els parcs, les reserves naturals i els monuments naturals declarats a l’arxipèlag balear, així com les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI); les Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP); les Àrees de Prevenció de Riscs (APR) i les Àrees de Protecció Territorial (APT).

“El que es planteja ara és que aquesta modificació de l’article 19 de les DOT s’articula juntament amb la nova Llei Agrària de les Illes Balears aprovada l’octubre de 2025. Ambdues normes interactuen i provoquen un canvi en la classificació d’aquests espais dins la matriu d’ordenació del sòl rústic”, assegura Siquier. A la pràctica, això suposa que en molts d’aquests espais, en integrar-se en la llei agrària balear, es podran impulsar “activitats complementàries vinculades al sector primari, com agroturismes, turisme rural o allotjaments associats a explotacions agràries”. Com a resultat, activitats que fins ara estaven prohibides o molt restringides passen a estar permeses o condicionades de manera més flexible.

En molts d’aquests espais, en integrar-se en la llei agrària balear, es podran impulsar “activitats complementàries vinculades al sector primari, com agroturismes, turisme rural o allotjaments associats a explotacions agràries”. Com a resultat, activitats que fins ara estaven prohibides o molt restringides passen a estar permeses o condicionades de manera més flexible

La desprotecció no és automàtica

La modificació legal promoguda pel Govern de Prohens no desprotegeix automàticament els espais naturals protegits de l’arxipèlag balear. És una modificació legal que dona més poder a l’Executiu, que no haurà de passar pel tràmit parlamentari, cosa que implica pactar mesures amb la resta de partits, siguin socis o de l’oposició. Aquestes modificacions, sostenen les entitats ecologistes, s’han d’entendre “com un moviment dins d’una estratègia de més llarg recorregut, pensada per desplegar-se al llarg dels pròxims anys i, molt probablement, durant la pròxima legislatura”.

Els espais naturals protegits estan regulats per diferents instruments, entre ells el PORN. En el cas del Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos, aquestes limitacions són molt estrictes –un parc natural té el màxim nivell de protecció– i impedeixen, per exemple, qualsevol increment de places turístiques. Aquest instrument d’ordenació està condicionat per la llei balear per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, així com per les DOT. Per tant, el pla d’ordenació dels recursos naturals no pot autoritzar “activitats que contradiguin aquestes limitacions”.

Per reduir substancialment la protecció de què actualment gaudeixen aquests espais naturals, a més de modificar els plans d’ordenació dels recursos naturals, caldria modificar també les DOT, que continuen representant “una de les principals garanties de preservació del territori”.

En la línia de la política que està executant el Govern de Prohens pel que fa a la reducció de la burocràcia a l’administració pública, la Llei Òmnibus modifica la LECO simplificant els procediments i complicant la participació pública i política en els tràmits de regulació dels espais protegits. Per exemple, en el cas de la tramitació dels Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), es redueix a només vint dies el termini de consulta si les modificacions es consideren “puntuals”. És una consideració, critiquen les entitats ecologistes consultades, “molt àmplia”, ja que inclou totes aquelles que “no alterin de forma substancial els objectius, l’estructura territorial o la zonificació”.

Els ecologistes observen que la desprotecció territorial futura es pot desplegar en dues fases. La primera, mitjançant l’eliminació o flexibilització de les limitacions establertes en els diferents instruments normatius; la regulació dels serveis de platja o, en el cas específic d’Es Trenc, les limitacions recollides a la llei que declara la zona com a parc natural. Una part d’aquest procés ja s’ha materialitzat amb les últimes modificacions normatives, mentre que l’aprovació de la nova llei agrària balear pot completar la desprotecció, segons els ecologistes. D’altra banda, mitjançant la futura modificació dels PORN, amb l’objectiu de “reduir o eliminar les limitacions actualment vigents i adaptar-los a un nou marc normatiu més permissiu per a determinats usos”.

Per aquests motius, les organitzacions han convocat una concentració el diumenge 5 de juliol, a partir de les 10 del matí, davant de s’Arenal de sa Ràpita, sota el lema “Es Trenc NO es toca”. “La defensa d’Es Trenc és avui també la defensa de tots els espais naturals protegits. El que està en joc no és únicament el futur d’un paratge emblemàtic, sinó la preservació del model de protecció ambiental que la societat ha construït durant dècades”, assenyalen.

Les organitzacions ecologistes han convocat una concentració el diumenge 5 de juliol, a partir de les 10 del matí, davant de s’Arenal de sa Ràpita, sota el lema “Es Trenc NO es toca”

El Govern ho nega

El Govern de Marga Prohens, en canvi, afirma que la manifestació convocada està “basada en mentides” i assegura que el parc natural no quedarà desprotegit. La presidenta del Govern va matisar davant els mitjans de comunicació que l’única modificació realitzada a través de la Llei Òmnibus és la manera en què es podria modificar l’ordenació del parc natural. La hipòtesi en què es convoca la concentració, sosté Prohens, no es produeix ni es produirà.

“Diuen voler salvar es Trenc com si estigués en perill, però vull ser molt clara: es Trenc està, ha estat i continuarà estant protegit sota aquest Govern”, va manifestar. La presidenta va afegir que, com passa en altres zones protegides, es podran fer modificacions per la via del decret, per la qual cosa no serà necessària una llei que passi pel Parlament, que és exactament el que critiquen les entitats ecologistes que han convocat la concentració.

“Amb això no hi ha més desprotecció d’es Trenc, perquè si no estarien desprotegits tots els parcs naturals. No està sobre la taula del Govern modificar els plans d’ordenació, però era una anomalia que si hi hagués d’haver una futura modificació s’hagués de fer per llei i no per decret, com passa a la resta”, va argumentar Prohens. La presidenta va considerar, en canvi, que la manifestació es convoca per la necessitat d’algunes entitats i partits polítics de “fer oposició al Govern” del PP. “Estic segura que poden trobar millors maneres de fer oposició sense haver de recórrer a mentides i a possibles que no es produiran mai”, va reiterar i va afegir que, malgrat que respecta les crítiques i mobilitzacions ciutadanes, lamenta que s’hagin d’utilitzar, a parer seu, “mentides que el temps posarà al seu lloc, perquè aquesta desprotecció és totalment falsa”.

En aquest sentit, Joan Simonet, conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha explicat que “es Trenc és una de les nostres joies, igual que els altres dos espais protegits que tenim a les Illes Balears”. “No hi ha cap intenció de desprotegir ni un metre quadrat”, ha afegit. Simonet ha reiterat, com Prohens, que només s’ha modificat el sistema de gestió per equiparar-lo a la resta de parcs naturals de les Illes.