El PP rebutja retre comptes sobre el Pacte que havia de transformar el model turístic a Balears

Més de dos anys després que tiràs a caminar el Pacte per la Sostenibilitat de les Balears, presentat pel Govern de Marga Prohens com el gran full de ruta per transformar el model turístic de les illes, el PP i Vox han rebutjat aquest dijous que l'Executiu autonòmic, a través del director general de Diàleg Social, doni explicacions al Parlament sobre què queda d'aquell procés.

La petició, registrada pels diputats socialistes Llorenç Pou, Àlex Pitaluga, Malena Riudavets i Verónica Llufriu, ha estat tombada per set vots enfront de sis: els conservadors i Vox s'hi han oposat, mentre que el PSIB-PSOE, Més per Mallorca i Més per Menorca hi han votat a favor.

El Govern va anunciar el Pacte com un ampli procés de participació per transformar el model econòmic, social i turístic de les Balears, però les discrepàncies sobre la metodologia, la transparència i la representació de la societat civil van derivar en un progressiu degoteig d'abandonaments entre partits polítics i organitzacions socials.

La primera fase va comptar amb 12 grups de treball i va culminar el febrer de 2025 amb les denominades Bases de l'Agenda de Transició, un document de 350 pàgines que recollia més d'un centenar d'objectius.

Prohens va arribar a lliurar l'informe al rei Felip VI i va reivindicar que aquest “procés de transformació” és “únic a tot Espanya i pioner en la resta de regions europees”, malgrat que, sis anys abans, més de 60 científics de la Universitat de les Illes Balears (UIB) -biòlegs, físics, economistes, juristes, enginyers, especialistes en intel·ligència artificial i geògrafs, entre d'altres- ja havien elaborat un diagnòstic integral de les illes amb l'horitzó posat en el 2030, amb la participació de més de 400 persones i més de 140 propostes d'actuació.

Després de l'elaboració de les Bases de l'Agenda de Transició, la segona fase va traslladar el protagonisme cap a una estructura més reduïda: el Govern va reorganitzar els 12 grups de treball inicials en cinc grups, cadascun vinculat als grans objectius establerts en el document. L'assessorament tècnic i el desenvolupament d'aquesta dinàmica van quedar novament en mans del coordinador tècnic del procés, Antoni Riera.

Durant la presentació d'aquesta segona fase, Prohens va tornar a reivindicar el compromís de l'Executiu amb el diàleg social i va anunciar la seva intenció de dotar el Pacte per la Sostenibilitat d'una estructura permanent que acompanyàs el procés. La presidenta va defensar que Balears havia de continuar avançant per afrontar el canvi de rumb del model turístic cap a la sostenibilitat i el benestar de la ciutadania.

Precisament per això, els socialistes pretenien que el responsable de Diàleg Social, José Antonio Caldés, acudís al Parlament per explicar l'estat d'aquest procés, quines entitats hi continuen participant i quines propostes de les meses han acabat convertint-se en mesures concretes. La compareixença, tanmateix, no es produirà després del rebuig d'aquest dijous.

Abandonament de partits i entitats

El primer a sortir de les taules va ser el Fòrum de la Societat Civil, que el novembre de 2024 va suspendre la seva participació en considerar que el procés mancava d'una metodologia participativa, rigorosa i transparent. Poc després, el GOB també va abandonar la taula per les polítiques «regressives» de l'Executiu, especialment després de l'aprovació de la llei de simplificació administrativa, criticada per flexibilitzar la normativa urbanística i ambiental. A aquestes organitzacions s'hi van sumar la Federació d'Associacions de Veïns de Palma i EAPN, entre d'altres.

El procés va perdre també progressivament el suport dels partits d'esquerres. El PSIB va anunciar el gener de 2025 la seva sortida, al·legant falta d'ambició, diàleg i propostes per combatre la saturació turística. Una setmana després, Més per Mallorca va comunicar el seu abandonament en considerar que no hi havia avenços significatius i que la metodologia no era “clara ni eficient”. Finalment, Més per Menorca va abandonar el pacte el febrer, just abans de la presentació de les conclusions de la primera fase. D'aquesta manera, a les portes d'aquella presentació, PP i Vox eren els únics grups que continuaven formalment en el Pacte.