El PP presenta com a “pioner” davant el rei un pla contra la massificació a Balears amb mesures de 2019

Enmig del creixent debat sobre els efectes de la massificació turística a Balears –amb la carestia d'habitatge i la degradació del territori com a principals símptomes– i la necessitat de repensar un model econòmic històricament dependent del turisme, el Govern del PP fa gala del seu Pacte per la Sostenibilitat. L'arxipèlag, no obstant això, ja tenia tenia traçat en 2019 un diagnòstic integral del model balear avalat per desenes de científics de les illes i que, amb el vistiplau de reconeguts assessors externs, va proposar reformes estructurals de gran importància. Aquell document, que va comptar amb la participació de més de 400 persones, va ser, a més, referendat pel Consell Econòmic i Social (CES) a Brussel·les.

Dilluns passat, la presidenta del Govern balear, la popular Marga Prohens, feia lliurament al rei Felip de les 'Bases de l'Agenda de Transició', que recull les propostes sorgides de la primera fase del Pacte per la Sostenibilitat impulsat per l'Executiu del PP i que, en una segona fase, seran analitzades i debatudes en cinc grups de treball. El document conté, en concret, 59 objectius estratègics, 65 objectius de desenvolupament i 528 aportacions ciutadanes dirigits a transitar, en paraules de la líder autonòmica, cap a la “sostenibilitat econòmica, social i ambiental” de Balears. En declaracions als mitjans després de reunir-se amb el monarca a Palma, Prohens al·ludia a “aquesta manera pionera que tenim de treballar i de pensar més enllà d'una legislatura” i assegurava que aquest “procés de transformació” és “únic en tota Espanya i pioner en la resta de regions europees”.

La iniciativa, no obstant això, es presenta sis anys després que més de 60 científics (biòlegs, físics, economistes, juristes, enginyers, especialistes en intel·ligència artificial i geògrafs, entre altres) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ja posessin sobre la taula, a través del seu 'Estudi sobre la Prospectiva Econòmica, Social i Mediambiental de les Societats de Balears en l'Horitzó 2030 (H2030)', els reptes als quals s'enfronten les illes a escala econòmica, laboral, social i mediambiental i establissin les bases per a afrontar-los. Per a això, van comptar amb l'experiència analítica de la Fundació Folch, de Barcelona, i amb les recomanacions i la supervisió de vuit “savis”, entre els quals es troben l'actual president del CES a Espanya, Antón Costas, el catedràtic d'Economia Emilio Ontiveros o el doctor en Ciències Físiques Enric Banda.

Entitats i partits abandonen el Pacte

Mentre el Govern de Prohens assegura que Balears “continua endavant de manera pionera” amb el seu Pacte per la Sostenibilitat –amb la posada en marxa de 12 taules de treball i la participació de més de cent entitats– per a abordar la necessitat de canviar el rumb de l'actual model turístic, des de diferents àmbits es recrimina l'absència d'una metodologia “participativa, rigorosa i transparent”, motiu, entre altres, pel qual col·lectius com el GOB, la Federació d’Associacions de Veïns de Palma o el Fòrum de la Societat Civil i partits com el PSIB–PSOE i Més per Mallorca han anat abandonat el Pacte de manera progressiva. Així mateix, lamenten que les taules treballin “des de zero” tenint en compte que bona part dels objectius marcats –com la diversificació econòmica, el canvi climàtic, la precarització laboral o la massificació turística— ja apareixien recollits en l'estudi elaborat pel CES i la UIB a petició de l'anterior Govern, presidit llavors per Francina Armengol.

“Estem parlant d'un procés que va durar més d'un any amb l'objectiu d'obtenir una visió general d'arxipèlag, però també per illes”, subratlla, en declaracions a elDiario.es, el llavors secretari general del CES a Balears, Josep Valero, qui en aquest moment ja tenia clar que un canvi de model era imprescindible per al futur de les Illes. L'economista recorda que es van dur a terme quatre fòrums insulars en els quals es van aportar propostes sobre les especificades de cadascuna de les illes i assenyala, en aquest sentit, com en el fòrum d'Eivissa ja se'ls va advertir “molt especialment sobre el problema de l'aigua”. La intenció, explica, passava per dur a terme una planificació estratègica de cap a on havia de caminar l'arxipèlag “marcant prioritats, calendaris i mecanismes de finançament”.

Després de l'anàlisi de les propostes, l'execució de les mateixes havia de dur-se a terme sobre la base d'aquesta planificació estratègica. “Era un procés de cogovernança que implicava una participació estructurada, contínua i participativa”, aclareix Valero, qui expressa la sorpresa que li va suposar la posada en marxa de l'actual Pacte de Sostenibilitat i de les seves diferents taules quan, en realitat, “ja estava tot diagnosticat”. Recrimina, a més, el “batibull” d'entitats incloses “en el mateix sac”, com el Fòrum de la Societat Civil, associació que engloba a 27 entitats, la Junta de les quals compta amb uns 300 membres i amb més de 30.000 associats, “amb una associació de lloguer de cotxes”. “I tot això en unes sessions en les quals no hi ha actes i en les quals tot s'envia cap a una suposada comissió d'experts”, abunda.

Al capdavant de la mateixa es troba Antoni Riera, director tècnic de la Fundació Impulsa Balears i catedràtic d'Economia aplicada de la UIB. Consultat per aquest mitjà, Riera explica que per a l'elaboració de les 'Bases de l'Agenda de Transició' han partit d'anàlisi DAFO (Febleses, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) per àrees i subàrees realitzats pels 12 grups de “reflexió–acció” que componen el Pacte per la Sostenibilitat, integrant, assegura, tots els informes i documents aportats pels participants. Entre ells es troba, assenyala, l'estudi 'H2030', que continua sent “una referència valuosa dins del conjunt d'aportacions rebudes”.

Les “taules fantasmagòriques” de Prohens

Per part seva, Carles Manera, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques, exconseller d'Economia i president del CES quan aquest va dur a terme l'informe 'H2030' –que va coordinar al costat de Valero i el també economista Ferran Navinés–, posa en valor el treball realitzat per a tirar endavant aquest document, que es va concretar en més de 140 propostes d'actuació en terrenys com el turístic, l'agrari, l'industrial i el tecnològic. “Va ser un estudi àmpliament consensuat i únic a nivell regional. El president del CES de Brussel·les va informar que tampoc existia un document semblant en la resta de regions europees”, destaca.

En aquest sentit, Manera lamenta que, tractant-se d'un document estratègic que “va més enllà d'una conjuntura determinada” per a fer front als desafiaments de Balears, “dormi el somni dels justos” i que no hagi estat implementat, revisat o assumit. No en va, l'economista, en l'actualitat conseller del Banc d'Espanya, posa l'accent en els nous camps d'anàlisis que va incorporar l'equip tècnic del CES –demografia; perspectives i qualitat de l'ocupació; canvi climàtic; economia del coneixement; sectors industrials i clústers empresarials; infraestructures i capacitat de càrrega dels territoris; educació; noves tecnologies, i benestar social–, amb un vector transversal a tots ells: la importància del turisme de masses per a les economies de les illes.

Envelliment i expansió demogràfica

Entre les seves conclusions principals, l'estudi 'H2030' revela que Balears registrarà un increment de 58.000 persones (46,4%) en la població major de 70 anys, gairebé el doble del que registrarà Espanya. Així mateix, l'informe apunta al fet que l'esperança de vida passarà dels 82,9 als 84,8, la qual cosa suposarà multiplicar per dos la població dependent, que passarà de les 20.103 persones que hi havia en 2018 a les 40.209 en 2030. En aquesta línia, el document llança una dada clau: Balears continuarà sent la Comunitat Autònoma amb el creixement demogràfic més important (+18,6%), seguida de Canàries (+14,8%) i Madrid (+10,9%), apuntant a una rellevant congestió demogràfica i a una pressió humana “en augment” sobretot en determinats dies d'estiu.

“La població és el principal element que condiciona tota la resta: si aquesta creix, implica més necessitats, més reptes i més actuacions per part de les administracions públiques”, subratllava llavors Manera, que afegia que “aquest problema inferirà en la necessitat d'una major oferta d'habitatge públic”, atès que vaticinava, davant “una absència d'oferta”, un major encariment dels preus de lloguer i, amb això, “un risc d'increment de la desigualtat”, com està succeint en Balears. L'estudi apunta, així mateix, al fet que el progressiu augment de l'envelliment de la població dispararà la despesa de les famílies en salut (+17,6%) enfront del destinat a l'educació (–11%).

Manera subratlla que, per a tirar endavant un treball com 'H2030', es necessita de “tot un procés” i de “l'ingent esforç de moltes persones” bolcades a aglutinar idees i arguments, així com a dissenyar propostes abans d'arribar als consensos necessaris. En cas contrari, com augura en el cas de les “taules fantasmagòriques” del Pacte per la Sostenibilitat del PP, “el treball resultant serà molt cosmètic i molt poc arrelat amb la realitat”.

Una metodologia “a l’inrevés”

Unes consideracions que també comparteix el catedràtic i doctor en Economia Aleix Calveras, qui sosté que és el Govern el que hauria d'haver llançat una proposta “general, global, coherent, oberta i amb matisos” que després fos sotmesa a un debat democràtic amb la participació dels agents socials. “Ho han fet a l’inrevés, sense res damunt de la taula”, lamenta Calveras, qui es mostra especialment crític amb la designació d'Antoni Riera al capdavant del comitè tècnic del Pacte, un perfil, en la seva opinió, més allunyat dels qui aposten per posar límits clars a la massificació o abordar un increment de la fiscalitat per a compensar les externalitats negatives del turisme.

L'economista, qui va ser present en una de les dotze taules de treball –la de Competitivitat Turística i Demanda Turística Sostenible–, qualifica així de “qüestionable” el disseny inicial de les taules, que considera més aviat dirigit a calmar el malestar social existent davant la massificació turística, l'escalada de preus en matèria d'habitatge i l'especulació immobiliària. “Portem mesos en què ningú sap res. Potser és una maniobra de distracció tret que es produeixi un canvi final, perquè, fins al moment, les polítiques que ha adoptat el Govern en termes d'urbanisme i lloguer turístic no s'han basat en absolut en aquest document sortit del Pacte”, sentència.

Mentrestant, fonts del Govern defensen la metodologia implantada per l'Executiu de Prohens, amb la qual, subratllen, volen “fer partícip a tothom”, incorporant les seves propostes perquè, en una segona fase com la que preveu iniciar-se, aquestes siguin sotmeses a l'assessorament expert. Les mateixes fonts assenyalen que, per contra, els llibres blancs i informes de recomanacions sobre diversificació econòmica i canvi de model realitzats fins al moment han estat efectuats per “experts des de dalt a baix”. “Nosaltres ho fem al revés: les entitats elaboren el seu informe per a després passar-ho a l'administració. Al final és un procés participatiu que no ha tingut lloc en altres ocasions”, al·leguen. L'objectiu pansa, incideixen, per “buscar els punts en comú i els consensos i anar recollint les aportacions de tot el món”. “És una dinàmica bastant nova que en Balears mai s'havia implantat”, comenten.