Prohens retreu a l'esquerra el seu “silenci davant els dictadors vius”: “Franco va morir abans que naixerem”

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens (PP), ha retret aquest dimarts al portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, el seu “silenci davant els dictadors vius” i el fet que no hagi felicitat l'opositora veneçolana María Corina Machado pel seu recent Premi Nobel de la Pau. Ho ha fet durant la sessió de control a l'Executiu autonòmic al Parlament, després que l'ecosobiranista li hagi recordat que el PP ha trencat la seva paraula en donar suport a la proposta de Vox de derogar la Llei autonòmica de memòria democràtica malgrat l'insòlit pacte que els populars van assolir el passat mes de desembre amb els partits d'esquerres per mantenir-la.

Apesteguia havia preguntat a la líder balear “quina és la data de caducitat de la paraula d'una presidenta”, recordant que van passar tot just 24 setmanes entre l'acord per salvar la norma i el seu posterior pacte amb Vox per tombar-la. “És aquesta la durada de la paraula d'una presidenta? Hi ha iogurts que tenen una caducitat més àmplia”, ha ironitzat el portaveu de Més, subratllant que “la paraula donada ni hauria de caducar ni perdre el seu valor”.

Prohens ha replicat reivindicant que el seu Govern ha complit “el 90% del programa electoral”, però, en ser interpel·lada de nou sobre la llei de memòria, la presidenta ha eludit condemnar la dictadura franquista i ha desviat el focus cap a l'àmbit internacional, recriminant a Més que no hagi felicitat Machado, el reconeixement de la qual ha estat objecte de crítiques des de diferents sectors socials i acadèmics en retreure que la dirigent veneçolana ha fet crides explícites a la intervenció militar de potències estrangeres, a més de donar suport a les decisions i accions adoptades pel primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, a Gaza, on l'exèrcit israeli·lià ha assassinat més de 68.000 persones.

Les paraules de Prohens es produeixen en la mateixa sessió en la qual PP i Vox donaran el primer pas per derogar de forma íntegra la llei balear de memòria, aprovada durant la primera legislatura del pacte d'esquerres liderat per la socialista Francina Armengol (2015-2019). L'eliminació d'aquesta llei es troba entre les 110 mesures contemplades en l'acord que conservadors i extrema dreta van assolir a l'inici de l'actual mandat: a canvi d'acceptar la supressió de la norma, Vox es va comprometre a abstenir-se en la investidura de la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern.

Tot i que el desembre de 2024 els populars van acordar amb l'oposició d'esquerres no eliminar la llei de memòria, el PP va incomplir el seu compromís només mig any després a canvi de comptar amb el suport de Vox per poder tirar endavant els pressupostos autonòmics de 2025. Revocar les legislacions que pretenen garantir els drets de les víctimes del conflicte bèl·lic i la dictadura s'ha convertit en un dels compromisos clau que han segellat les dretes i el seu objectiu passa per substituir-les per lleis que anomenen “de concòrdia”.

El PP “condemna” l'atac del bust d'Aurora Picornell

En la mateixa sessió plenària, el Govern del PP ha eludit condemnar expressament l'atac, en la matinada d'aquest passat dilluns, del bust que recorda Aurora Picornell, activista sindical assassinada pel franquisme la nit de reis de 1937 i icona del republicanisme a Mallorca. La consellera de Presidència i vicepresidenta segona, Maria Antònia Estarellas, ha assegurat haver-se assabentat dels fets “avui pels diaris”. “No en tenia constància, però li puc assegurar que nosaltres, com a Govern, condemnem qualsevol atac que hi hagi contra qualsevol figura i institució”, ha expressat.

Estarellas s'ha pronunciat d'aquesta manera a la pregunta que li ha formulat la diputada del PSIB-PSOE Pilar Costa, qui li ha inquirit si se sent “orgullosa” de derogar la llei de memòria en ser la consellera responsable de la seva aplicació. “Del que estic totalment orgullosa és d'estar complint el que vaig dir que faria, que és donar una sepultura digna i honrar a totes les víctimes d'una guerra civil que mai no hauria d'haver-se produït”, ha asseverat la titular de Presidència, obviant el desigual tracte que històricament han les víctimes d'un i altre bàndol.

Davant això, Costa li ha retret que “no li costava res condemnar expressament els atacs nazis al bust d'Aurora Picornell i no fer una condemna genèrica de qualsevol tipus d'atac”. Sobre la derogació de la llei de memòria, la socialista ha criticat la “infàmia que estàn fent amb la memòria del nostre poble, però no convenceran”, ha advertit, incidint que el suport del PP a la supressió de la norma ha estat ha estat “l'engany que vostès han fet amb els ciutadans en un mercadeig molt fastigós”.

“Ens han traït. No a nosaltres com a diputats, sinó a tots els ciutadans de Balears, a les entitats, a la nostra terra. À canvi de què, senyora consellera?”, ha etzibat Costa, qui ha manifestat que “en un principi es pressuposava que va ser a canvi d'uns pressupostos que en teoria devien donar estabilitat política, però ara no tenen ni pressupost per a l'any que ve ni estabilitat política”. “No tenen ni paraula. La paraula donada sempre acaba essent amb vostès la paraula traïda”, ha sentenciat.