LLEGIR EN CASTELLÀ
El bust que recorda Aurora Picornell, activista sindical assassinada pel franquisme en la nit de reis de 1937 i icona del republicanisme i a Mallorca, ha aparegut aquest matí vandalitzat amb pintades de simbologia nazi, uns fets que es produeixen tot just un dia abans que el Parlament balear debati la derogació de la llei de memòria democràtica, la supressió de la qual ha estat promoguda per Vox a través d'una Proposició de Llei (PL) a favor de la qual preveu votar el PP.
Després de conèixer el succés, l'associació Memòria de Mallorca ha anunciat la interposició d'una denúncia davant la Fiscalia General i la Fiscal Delegada de Memòria Democràtica de Balears en considerar que aquest nou atac “afecta a la memòria de les víctimes de la guerra civil i el franquisme” i, en concret, de Picornell. L'entitat recorda que la jove, al costat d'altres quatre dones -les conegudes com 'les roges del Molinar'- ,“va ser víctima de desaparició forçada i posterior assassinat el dia 5 de gener de 1937”, uns fets que, afegeix, “constitueixen greus violacions dels drets humans”.
La presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, reclama així l'obertura de diligències d'investigació amb l'objectiu d'identificar els autors dels fets i determinar la seva responsabilitat. “No podem permetre que s'atempti contra la memòria de les víctimes i contra els drets humans, no podem permetre que es vulnerin els seus drets i els drets de tots i totes, i, per tant, continuarem denunciant on faci falta i demanant veritat, justícia, reparació, garanties de no repetició i memòria”, recalca l'associació.
Per part seva, el grup municipal del PSIB-PSOE ha condemnat “amb rotunditat” l'acte vandàlic i ha reafirmat el seu “compromís amb la llibertat, la justícia social i el llegat d'Aurora, símbol de dignitat, democràcia i lluita”. “Atacar el bust d'Aurora Picornell és atacar la memòria democràtica del nostre poble”, sentencia en un missatge publicat en 'X'.
No és la primera vegada que els elements erigits en memòria de la popularment coneguda com 'La Passionera de Mallorca' són objecte d'atacs vandàlics. El 26 d'agost de 2024, Memòria de Mallorca va denunciar la vandalització de la placa homenatge a Picornell instal·lada en 2019 al Mur de Sa Petrolera, en la barriada palmesana de Es Molinar, d'on era originària.
Mentrestant, PP i Vox donaran aquest dimarts el primer pas per a derogar de manera íntegra la llei de memòria, aprovada durant la primera legislatura del pacte d'esquerres liderat per la socialista Francina Armengol (2015-2019). L'eliminació d'aquesta llei es troba, de fet, entre les les 110 mesures contemplades a l'acord que conservadors i extrema dreta van firmar a l'inici de l'actual mandat: a canvi d'acceptar la supressió de la norma, Vox es va comprometre a abstenir-se en la investidura de la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern, com així va acabar ocorrent.
Malgrat que al desembre de 2024 els populars van aconseguir un insòlit pacte amb els partits d'esquerres per a no derogar la llei de memòria, el PP va incomplir el seu compromís tan sols mig any després a canvi de comptar amb el suport Vox per a poder tirar endavant els pressupostos autonòmics de 2025. Revocar les legislacions que pretenen garantir els drets de les víctimes del conflicte bèl·lic i la dictadura s'ha convertit així en un dels compromisos clau que han segellat les dretes amb l'objectiu de substituir-les per lleis que anomenen “de concòrdia”.
Enfront d'això, el Govern central ja ha dut a terme diverses accions contra el retrocés de tots dos partits en matèria de memòria: el Consell de Ministres ha aprovat la interposició de sengles recursos davant el Tribunal Constitucional contra la derogació de la llei autonòmica d'Aragó així com contra l'aprovació de la 'Llei de Concòrdia' pactada pel PP de Carlos Mazón i l'extrema dreta de Vox en la Comunitat Valenciana.
D'altra banda, el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), es troba pendent de ser jutjat per un delicte d'odi per trencar, el 18 de juny de l'any passat, una fotografia de Picornell i d'altres dues víctimes del franquisme mentre tenia lloc un debat sobre la llei de memòria. Els fets van provocar una onada d'indignació dins i fora de l'arxipèlag, amb peticions de dimissió que Le Senne mai ha atès. El Govern de Marga Prohens (PP) tampoc li ha forçat a abandonar el càrrec.