Sóller es mobilitza contra un model turístic que expulsa els seus veïns: “Som un poble, no una inversió”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Enclavat entre la mar i la serra de Tramuntana, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, Sóller és un dels municipis de Mallorca que pateix amb més intensitat els efectes de la pressió turística, la proliferació d'habitatges de lloguer turístic, l'escalada dels preus de l'habitatge, l'especulació immobiliària i la saturació de les carreteres. Aquest dissabte, tot just dues setmanes després de la multitudinària -i històrica- protesta celebrada a Palma contra la turistificació, els ciutadans han sortit als carrers d'aquesta localitat per denunciar les dificultats dels residents per accedir a un habitatge, defensar el comerç local i reclamar una millora de la qualitat de vida. La manifestació ha reunit unes 2.500 persones, segons els organitzadors -unes 1.000, segons la Delegació del Govern-.
Sota el lema “Sóller al límit”, la marxa ha recorregut el centre històric amb l'habitatge com una de les seves principals reivindicacions, però també amb el comerç de proximitat, la saturació turística i la pèrdua d'espais per als residents al centre del discurs. Els participants han posat de manifest que l'accés a una llar s'ha convertit en un dels principals problemes derivats de l'actual model econòmic i que ja no afecta únicament els joves que intenten emancipar-se, sinó també treballadors i famílies que troben cada vegada més dificultats per romandre al municipi. A Sóller, els residents acusen una massificació que, cada any, arriba a límits extrems a l'illa. Els vehicles colonitzen les voreres i els vianants han d'esquivar-los caminant per una calçada abarrotada.
Convocada pel Moviment Jove de Sóller i la plataforma Menys Turisme, Més Vida, la mobilització -que ha comptat amb un ampli suport del teixit associatiu, amb 80 adhesions entre entitats socials, culturals, ecologistes, sindicals i veïnals de Mallorca- ha començat a les 10.00 hores des de la plaça dels Estiradors i ha avançat pel carrer de Sa Lluna, una de les artèries comercials més transitades del municipi.
El recorregut al llarg d'aquesta via ha convertit el mateix paisatge urbà en part del missatge de la protesta: mentre centenars de manifestants avançaven, nombrosos aparadors mostraven rètols exclusivament en anglès dirigits al visitant estranger. En tot just uns metres es podien llegir reclams com “Best specialty coffee”, “Local artisan cakes”, “Fine Majorcan wines” o anuncis de degustacions de pernil ibèric, formatges i vins en diversos idiomes, una mostra de la transformació progressiva del centre històric cap a un comerç cada vegada més orientat al turista.
Entre les pancartes es podien llegir missatges com “Idealista: 6.581 €/m². Això és violència”, mentre d'altres resumien el malestar amb lemes com “Qui estima Mallorca no la pot pagar” o “Sense sostre, sense poble”, en referència a la dificultat d'accedir a un habitatge al municipi. Els manifestants també han exhibit cartells que reclamaven preservar una “vida normal” davant la “luxúria assassina”.
Lluny de presentar la protesta com un rebuig frontal al turisme, algunes de les pancartes tractaven de trencar aquesta identificació. Una de les més cridaneres enumerava professions com cambrers, cuiners, taxistes, recepcionistes, metges, mestres, advocats, agricultors, pescadors o periodistes sota el lema “També som”, reivindicant que aquells que treballen directament o indirectament per al turisme també pateixen les conseqüències de l'actual model i formen part de la protesta.
La dimensió internacional del fenomen també ha estat present. Entre els cartells escrits en anglès es podia llegir “This paradise has problems. Don't contribute”, un missatge adreçat expressament als visitants estrangers per demanar-los que siguin conscients dels efectes de la massificació turística sobre la vida quotidiana dels residents.
La manifestació ha acabat als peus de l'Ajuntament, a la plaça de la Constitució, on els organitzadors han llegit un manifest amb el qual han vinculat la crisi de l'habitatge amb el pes creixent de les segones residències i la inversió immobiliària i han denunciat que gairebé la meitat del parc residencial balear no es destina a residència habitual. El document defensa la necessitat d'intervenir el mercat, mobilitzar habitatges buits i limitar determinades operacions especulatives per garantir l'accés a l'habitatge.
No debades, l'escalada sostinguda dels darrers anys revela fins a quin punt Sóller, en línia amb la tendència general de Balears, s'ha convertit en un mercat fortament tensionat marcat per una elevada pressió de la demanda -especialment vinculada al negoci turístic i als compradors internacionals-: el resultat és un encariment que no només eleva el cost de vida, sinó que consolida un accés cada vegada més restrictiu a l'habitatge per a la població local.
La paradoxa de Sóller queda reflectida en les seves pròpies dades d'habitatge: el municipi compta amb 54 solars urbans sense edificar, que sumen uns 80.800 metres quadrats de sòl disponible, a més de 1.119 habitatges buits, segons l'anàlisi fet pel geògraf 'solleric' Antoni Marcús a partir de dades de l'INE. Així mateix, les dades del Cadastre de 2025 apunten a una forta concentració de la propietat al municipi: a Sóller hi ha 4.892 propietaris que acumulen 6.432 immobles, mentre que el 38,8% dels habitatges està en mans de propietaris amb dos o més immobles, davant el 43,7% en el conjunt de Balears i el 36,9% a Espanya. A això s'hi suma el pes de la propietat estrangera: 1.276 immobles d'ús residencial, el 19,08% del total, són de propietaris estrangers, pràcticament un de cada cinc i una proporció 3,5 vegades superior a la mitjana espanyola.
“No faran retrocedir un moviment ciutadà i pacífic”
El text també ha vinculat la convocatòria de Sóller amb la gran manifestació del passat 26 de juliol a Palma, a la qual, d'acord amb les xifres dels organitzadors, van assistir més de 70.000 persones. Els organitzadors han denunciat la “criminalització” del moviment contra la turistificació, han condemnat l'actuació policial durant aquella protesta i han assegurat que aquests fets no frenaran les mobilitzacions. “Que quedi ben clar que no faran retrocedir un moviment ciutadà i pacífic”, han asseverat.
Els portaveus han reclamat a les administracions que garanteixin el dret constitucional a un habitatge digne, recordant l'article 47 de la Constitució, que obliga els poders públics a promoure les condicions necessàries per fer-lo efectiu i a impedir l'especulació. “Exigim a totes les institucions que escoltin les nostres reivindicacions i assumeixin les seves obligacions constitucionals”, han assenyalat.
El manifest ha conclòs amb una crida a mantenir la mobilització a totes les illes per defensar “el dret a una vida digna” i amb un missatge adreçat a les institucions i a la ciutadania: “Cap economia no pot considerar-se un èxit si obliga la seva pròpia gent a abandonar casa seva”. La lectura ha acabat entre aplaudiments amb una proclama que ha resumit l'esperit de la convocatòria: “Qui estima aquesta terra no la ven, la defensa. Qui estima Sóller no l'explota. Qui estima Mallorca no la destrueix”.
La convocatòria arribava precedida de setmanes de tensió i debat al municipi. El pas de la marxa pel carrer de Sa Lluna havia despertat les reticències de part del comerç local, preocupat per l'impacte que pogués tenir la protesta en plena campanya d'estiu. Els organitzadors van decidir mantenir tant l'itinerari com l'horari inicialment previstos, argumentant que precisament aquest eix comercial simbolitza els efectes que, al seu parer, la turistificació està provocant sobre el teixit econòmic tradicional de Sóller i insistint que l'objectiu no és perjudicar els establiments, sinó visibilitzar que molts comerços històrics estan desapareixent com a conseqüència de l'increment del preu dels lloguers comercials i d'un model orientat cada vegada més al consum turístic.
En declaracions a elDiario.es, Bartomeu Miró, membre de SOS Sóller, ha retret la “responsabilitat política” en el tancament dels bars de la plaça de la Constitució durant la protesta, lamentant que aquesta decisió hagi generat un perjudici econòmic als negocis i asseverant que la protesta s'hauria desenvolupat igualment amb normalitat. Per a Miró, el principal problema que afronta Sóller va molt més enllà del col·lapse circulatori o de la saturació de les carreteres: “El problema real és com la gent va deixant de viure a Sóller”.
L'integrant del moviment nascut el 2024 per denunciar les dificultats que pateixen els veïns per arribar al poble on resideixen com a conseqüència dels col·lapses de trànsit i l'auge dels cotxes de lloguer ha criticat que el preu de l'habitatge s'hagi tornat inassumible fins i tot per a aquells que treballen al municipi, tant en el sector turístic com en altres àmbits. “La gent que treballa a Sóller no es pot permetre viure a Sóller”, ha assenyalat, alertant que s'estan generant “guetos de gent que ve a treballar però no pot viure aquí”.
Fins als anys noranta, arribar a aquesta localitat de 14.000 habitants implicava travessar les 70 corbes de la sinuosa carretera que creua la Serra d'Alfàbia. Una via que el 1847 va posar fi a l'històric aïllament de la localitat, les comunicacions de la qual eren més fàcils amb el sud de França i amb la Península. Amb la resta de l'illa, únicament es podia connectar per mar o travessant tota la Serra de Tramuntana a lloms d'una mula. La construcció del túnel de Sóller a finals del segle XX va suposar un abans i un després per a aquesta localitat resguardada entre muntanyes. Objecte de contínues polèmiques -entre elles, un suborn milionari que va cavar la tomba del president balear Gabriel Cañellas (AP/PP)-, la infraestructura, de tres quilòmetres de longitud, va millorar amb escreix les connexions amb aquest municipi i, irremeiablement, el lloc es va obrir en canal al turisme.
Des de fa diversos anys, els estrangers s'han llançat a la compra massiva d'habitatges a Sóller i a altres pobles de la Serra de Tramuntana, provocant, com en tants enclavaments de Mallorca, un increment desbocat dels preus de l'habitatge i que la població local amb menor poder adquisitiu no pugui fer front als elevats costos. Avui, el preu d'una casa a Sóller pot arribar a superar els quatre milions d'euros.
La manifestació d'aquest dissabte suposa un nou pas endavant dins el calendari de mobilitzacions impulsat aquest estiu després de la gran protesta celebrada a Palma a finals de juliol. Amb aquesta mobilització, els col·lectius pretenen mantenir la pressió social per reclamar canvis en les polítiques d'habitatge, turisme i ordenació territorial tant al Govern com al Consell de Mallorca i als ajuntaments més afectats per la massificació turística.
La marxa també ha deixat espai per a les expressions culturals. En un caixer automàtic del carrer de Sa Lluna hi havia enganxat un poema signat amb el nom de Miquel M. Pou, dedicat a la natura i a la crítica d'un model centrat únicament en el benefici econòmic. Els seus versos convidaven a no oblidar “de què estan fetes les nostres batalles” ni que “existeixen altres mons només abaixant la mirada”.