Dos terços de la població de Palma no té accés a zones verdes, segons Amics de la Terra

Dos terços de la població de Palma no té accés a zones verdes, segons recull Amics de la Terra en un informe en el qual analitza l'accés a zones verdes en deu ciutats espanyoles i la seva relació amb la renda de la població.

L'estudi 'Com garantir el dret a la naturalesa?, anàlisi comparativa de l'accés a zones verdes a les ciutats segons la renda de la població' recull que a Palma, malgrat tenir parcs de gran superfície, hi ha al voltant de 285.000 persones, dos terços de la població, que no tenen “accés suficient” a zones verdes de més d'una hectàrea.

Segons indica l'entitat, en els barris de menor renda la superfície de zona verda per habitant és inferior a les zones de més ingressos a causa de la densitat poblacional més elevada.

“Mentre el 80% de la població espanyola viu en ciutats, no tenim garantit el nostre dret a la naturalesa. La situació és preocupant principalment per a les persones més vulnerables, que són les que disposen de menys zones verdes i al seu torn les que tenen menys opcions d'adaptar-se al canvi climàtic”, ha afirmat la responsable de Participació i Projectes de Amics de la Terra Mallorca, Lucía Lami.

A més, en comparar les variables d'accés a àrees verdes i el nivell de renda es troben “grans zones amb poca zona verda” i amb una població amb dificultats per a adaptar-se a les onades de calor. Aquestes àrees són “zones d'acció prioritària”, espais on veuen urgent renaturalitzar no sols des d'un punt de vista “ecològic”, sinó com una eina de benestar i adaptació a les altes temperatures per a les persones amb menys ingressos.

Per a pal·liar aquesta situació, a Palma proposen intervenir principalment en les zones de Pere Garau i Son Canals, que responen a un teixit d'eixample, i Son Cladera, “que presenta una morfologia mixta que combina bloc obert amb habitatge unifamiliar i altres usos no residencials”.

Segons al·leguen, realitzar una planificació integral, estructural i a diverses escales és indispensable perquè les propostes no es limitin a ocupar buits urbans, sinó que configuri un sistema ecològic connectat i funcional. Així, demanen renaturalitzar els espais lliures associats a edificis públics, establir corredors verds, i passejos arbrats continus que connectin espais verds a través de recorreguts.

Per tot això, l'entitat insta les institucions a renaturalitzar les ciutats amb urgència, prestant especial atenció a les zones d'acció prioritària, sense oblidar el component social. “Reclamem polítiques d'habitatge justes que evitin que reverdir les ciutats pugui suposar l'expulsió de les persones de les seves cases a causa de l'especulació. Al seu torn demandem la construcció de refugis climàtics comunitaris perquè les veïnes i veïns puguin decidir sobre els seus barris i que el verd sigui també un lloc on construir vides dignes i plenes”, ha afegit Lami.