“Vine aquí i dispara’m”: la nit en què les consignes, el caos i les persecucions racistes van prendre el centre de Palma

La plaça d'Espanya de Palma va viure ahir a la nit una jornada en la qual les reivindicacions van quedar relegades pels enfrontaments, les provocacions creuades i una tensió que va acabar estenent-se pels carrers del centre. Més d'un centenar de persones, moltes d'elles adolescents, van acudir a la convocatòria de Blocus Mallorca, mentre que, a pocs metres, els qui mantenen l'acampada per l'habitatge intentaven seguir endavant amb la seva pròpia agenda amb dos actes socioculturals.

Tanmateix, l'aparició de simpatitzants de l'organització neonazi Núcleo Nacional, els desafiaments a la Policia Nacional i, sobretot, els insults i les persecucions racistes van anar desplaçant el focus de les reivindicacions i alimentant una espiral de tensió i confusió. Hi va haver diversos detinguts i identificats després d'una sèrie de baralles entre joves que secundaven la proclama Blocus i els neonazis.

“Fora feixistes dels nostres barris; aquí estan els antifeixistes” i “vosaltres, feixistes, sou els terroristes” van ser alguns dels crits que van llançar els acampats quan diverses desenes de simpatitzants, alguns declaradament seguidors de Núcleo Nacional, van aparèixer davant les tendes de campanya. La tensió va anar creixent fins que algú d'entre els acampats va llançar una escombra i un got cap al grup d'extrema dreta, moment en què els agents van establir llavors un cordó policial al centre de la plaça per evitar mals majors, utilitzant els seus vehicles com a barrera per separar ambdós grups.

En aquest clima de crispació, alguns joves, que semblaven no saber ben bé quin motiu els unia i els aplegava ahir, també van dirigir les seves provocacions contra els agents. “Vine aquí i dispara’m”, cridava un d’ells amb evident gest amenaçador. Es van sentir així mateix consignes com “fora Pedro Sánchez” o “merda el PP i merda VOX”, mentre desenes de telèfons mòbils gravaven el que succeïa en una escena dantesca a cavall entre el que és preocupant i el que és penós. En aquesta mescla d’ideologies i interessos, alguns assistents reconeixien que havien acudit allí per “gravar vídeos i aconseguir visites a TikTok”. D’altres resumien la seva participació amb un “ja m’he fet viral per les xarxes”.

Un dispositiu policial davant una tensió creixent

Amb tot, la Policia Nacional i la Local van desplegar un dispositiu per evitar que la situació escalés: diversos furgons i motos a la mateixa plaça i als carrers contigus –com Sant Miquel i Olmos– i controls de motxilles ja des d'almenys una hora abans d'un acte que arrencava a les 19.30 hores, agents de paisà i un dron sobrevolant la zona. També hi havia un vehicle de Bombers davant la possibilitat que es produís algun incendi en una ciutat els comerços de la qual van reforçar la seguretat, blindant aparadors, davant el que pogués ocórrer. 

Un dels episodis més greus es va produir als carrers dels Oms i de Sant Miquel, on joves, presumptament migrants, van ser perseguits i colpejats per persones d’ideologia d’extrema dreta, amb una comunicació tant verbal com no verbal d’odi envers allò que els és aliè. Enmig d’aquests desplaçaments entre carrers, es van sentir insults com ara “ves-te’n al teu puto país” i “puto moro de merda”. Les persecucions es van repetir entre la plaça d’Espanya i els carrers pròxims, en una seqüència que es va arribar a percebre com una cacera racista. Diversos dels simpatitzants d’ideologia ultra van acabar identificats a la plaça dels Patins de la ciutat, davant la porta de la Fiscalia.

Enmig d’aquests incidents, almenys dos petards van provocar corredisses des de la plaça cap a la zona dels Oms i de Sant Miquel, en una jornada en què la successió de grups i proclames feia difícil distingir qui perseguia qui i què motivava cada enfrontament. La confusió, tanmateix, no ha d’amagar la naturalesa específica dels insults i les agressions racistes ni l’odi creixent entre la població més jove, una situació que fa pensar quin tipus de societat s’està construint.

Sis menors amb líquid corrosiu i una pistola simulada

En aquest context de caos, la Policia va identificar almenys sis adolescents de nacionalitat espanyola que es dirigien a la protesta i duien a les motxilles líquid corrosiu i una pistola simulada. Un setè menor, de tan sols tretze anys, va ser assenyalat per presumptament haver llançat pedres i una botella, fet que va motivar que els agents contactassin amb els seus pares. Els agents van intervenir aquests objectes i van traslladar els menors a dependències policials, on van romandre sota custòdia fins a l’arribada dels seus familiars. La Policia n’investiga la motivació i si existeix algun pla per alterar l’ordre públic, i contempla la possibilitat d’obrir un expedient sancionador. De moment, però, no s’ha acreditat que tenguin cap relació amb Blocus Mallorca.

Aquests antecedents ajuden a entendre el context de la convocatòria, però no permeten atribuir automàticament a Blocus tots els incidents de Palma ni donar per acreditada la pertinença al moviment de cada persona que va acudir a la plaça. La nit va estar marcada precisament per la diversitat de motivacions i la dificultat per distingir responsabilitats.

Paral·lelament, aquesta setmana s’han produït en altres punts de l’Estat una desena de detencions de persones presumptament vinculades a Blocus. Entre els arrestats hi hauria joves considerats possibles responsables de la iniciativa. Un d’ells seria qui va contribuir a crear i expandir el moviment a Espanya, detingut per la Guàrdia Civil a Picanya (València). La investigació intenta aclarir una possible participació en la preparació de saquejos, actes vandàlics i agressions a agents mitjançant una activitat coordinada a Telegram i altres xarxes.

L'acampada per l'habitatge, desplaçada per la confrontació

Abans que la tensió arribàs ahir al seu punt àlgid, les persones acampades per l’habitatge tenien previstes dues activitats: una acció de suport a la vaga internacional dels estibadors contra el comerç d’armes i una xerrada a càrrec de Juan Carlos Pérez, autor del llibre Anarquia relacional: La revolució des dels vincles. A les vuit del vespre s’havia anunciat una jam de dansa contemporània, un esdeveniment que va quedar eclipsat per l’augment de la tensió a la plaça.

La protesta de les persones acampades respon a la dificultat d’accedir a un habitatge i al seu rebuig a l’especulació i a l’expulsió de veïns dels seus barris. Les seves reivindicacions van quedar desplaçades per un enfrontament que no compartia necessàriament els seus objectius. Tot i que els promotors de Blocus havien afirmat que no pretenien enfrontar-se a l’acampada i que compartien la defensa de determinats drets, l’advertiment sobre possibles represàlies contra les tendes havia fet créixer la inquietud.

Entre els assistents, també hi havia joves de nacionalitat espanyola que afirmaven que eren allà per “protegir allò que és seu, allò local, allò nacional”, mentre es sentien veus hostils contra els periodistes i fotògrafs presents: “Vosaltres també fora d’aquí, sou còmplices de tot això”. És per això que aquest “seu/local/nacional” distorsiona el sentit de defensar allò que és propi, ja que tots dos col·lectius formen part d’un poder, el quart, que serveix per protegir tot allò que fa possible una comunitat democràtica: els drets, les llibertats, la convivència i l’interès públic.

Quan les consignes substitueixen les idees

La nit va deixar una plaça travessada per moviments contradictoris: persones acampades que cridaven contra l’extrema dreta, joves que desafiaven la policia, persones que corrien darrere de simpatitzants neonazis, migrants perseguits i comerciants que protegien els seus establiments. Tot succeïa alhora, però no tot responia a la mateixa causa. La concentració de Blocus va reunir joves amb motivacions diverses; alguns cercaven expressar reivindicacions; d’altres, gravar vídeos i guanyar visibilitat, i també n’hi havia que cercaven simplement el caos. Als canals digitals havien circulat missatges que apuntaven a possibles accions violentes. La recerca de repercussió semblava competir amb qualsevol propòsit que tengués un ideari polític reconeixible. Cada provocació n’alimentava una altra i cada grup trobava en el contrari un nou motiu per enfrontar-s’hi.

Hores abans del que va passar ahir, Blocus Mallorca anunciava a les xarxes —sense cap mena de correcció ortogràfica— el següent: “Volem una cosa pacífica i la gent no ho entén i vol arremetre contra nosaltres. Però només avisam: si hi ha cap acte de violència contra algun dels nostres manifestants, arremetrem contra tots”. La seva mobilització, per reclamar “un futur més just” i “una Mallorca millor per a tothom”, defensava que els joves havien de ser escoltats, per la qual cosa anunciaven una protesta pacífica. Tanmateix, la convocatòria va arribar precedida d’intencions i accions contradictòries i violentes, com les que s’havien produït en altres ciutats d’Espanya i que havien estat difoses pels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Aquest dimarts passat va transcendir l’existència d’un grup de Telegram anomenat ‘Gen Z’, des del qual es promovien mobilitzacions per divendres i dissabte. Tot i que alguns participants defensaven una protesta pacífica, en el mateix entorn van aparèixer missatges que suggerien saquejar comerços, fet que va dur la policia a investigar les amenaces. Dimecres, el grup va desaparèixer i van sorgir perfils a Instagram i TikTok amb el nom de Blocus Mallorca. La convocatòria va anar guanyant visibilitat en un ecosistema digital en què la mobilització convivia amb la recerca de repercussió i l’exhibició de la participació pròpia.

Dijous també va circular un missatge que advertia de la possible destrucció de les tendes de campanya de l’acampada per l’habitatge si algun dels seus participants —del moviment juvenil— patia una agressió. L’advertiment va dur ahir horabaixa els comerços de la zona a prendre precaucions: la majoria van tancar, mentre que d’altres van protegir els aparadors i les entrades amb taulons de fusta o van contractar vigilància privada.

Potser la guetització social i residencial, la manca d’espais de trobada i la distància entre col·lectius estan alimentant la desconfiança i facilitant que els discursos d’odi trobin un terreny abonat, com va passar ahir vespre. Són molts els qui defensen que la desigualtat no justifica el racisme ni converteix la població migrant en responsable dels problemes de la ciutat. Quan les reivindicacions sobre habitatge, precarietat o convivència són substituïdes per la identificació d’un enemic, les causes queden en un segon pla.

Finalment, i com comentava ahir un periodista a un altre, recuperant les paraules del metge i escriptor Gregorio Marañón: “La multitud ha estat arrossegada en totes les èpoques de la història pels gestos més que per les idees; la multitud no raona mai”. Una reflexió sobre una nit en què els gestos semblaren imposar-se a les idees i que va acabar dominada pels crits, les persecucions i una confusió en què les reivindicacions gairebé no van trobar espai.