El titular interí del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, el magistrat Pablo Ruz, ha minimitzat al màxim la instrucció del cas Pretòria, una causa que fa una mica més de tres anys va fer tremolar els fonaments de la política catalana perquè els responsables de la investigació, el representant de la Fiscalia Anticorrupció Luis Pastor i els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil van acudir al predecessor de Ruz, Garzón, quan ja havien acumulat prop de 30 toms de documentació que, segons el seu criteri, acreditaven l'existència d'una xarxa de corrupció urbanística que afectava per igual als principals partits polítics catalans.
El jutge Ruz, malgrat l'abundant documentació aportada pels responsables de la investigació, sembla, segons informen fonts judicials, decidit a limitar el cas Pretòria a la influència que exercia l'antic lampista del PSC i del PSOE, Luis García Sáenz, reconvertit en intermediari immobiliari entre constructores i administracions socialistes, sobre l'exalcalde de Santa Coloma, el també socialista Bartomeu Muñoz.
Muñoz també està acusat de suborn impropi per la venda dediversos actius immobiliaris de la seva família al seu conmilitón per valor d'un milió d'euros. Les esmentades fonts asseguren que Ruz completarà l'acte d'obertura de judici oral amb la proposició que es jutgi els antics homes forts de CDC Lluís Prenafeta i Macià Alavedra per diversos delictes fiscals, després de trobar fons d'ambdós antics alts càrrecs en diferents paradisos fiscals , com Andorra, Suïssa, Liechtenstein, Madeira o l'Estat nord-americà de Delaware. I, per a consternació dels investigadors, això és tot.
Ruz va ser elegit pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) tot just set mesos després que Garzón fes públic el cas Pretòria i posés en marxa la maquinària policial per acabar amb la suposada xarxa de corrupció urbanística, després que el titular del 5 fos imputat, en una incomprensible maniobra, pel jutge filosocialista Luciano Varela després d'una querella presentada per Falange Espanyola i de les JONS, que el va acusar de prevaricació per intentar investigar els crims del franquisme.
El mandat de Ruz va ser prorrogat el 9 de febrer del 2012, quan Garzón va ser condemnat i expulsat de la carrera judicial –actualment està radicat a Argentina on exerceix com a assessor del Tribunal Penal Internacional i com a advocat de personalitats com el fundador de Wikileaks, Julian Assange– per vulnerar els drets dels principals imputats en la trama Gürtel, que en l'actualitat es troben en llibertat sota fiança i gaudeixen de l'elevat nivell de vida que exhibien abans de ser empresonats, mentre esperen un judici que, amb la irrupció de l'ex tresorer del PP Luis Bárcenas en el cas, no sembla que vagi a celebrar pròximament.
Per contra, Ruz no acabarà l'any com a titular del jutjat central d'instrucció número 5. Després de la inhabilitació de Garzón, la plaça va sortir a oposició i es va fer amb ella el magistrat progressista Miguel Carmona, que no podrà ocupar-la fins que finalitzi el seu mandat com a vocal del CGPJ. El seu mandat, com el de la resta dels membres de l'òrgan de govern dels jutges, conclou al setembre, encara que podria prorrogar-se un parell de mesos a causa de les negociacions entre el PSOE i el PP.
L'última setmana d'octubre de 2009, Garzón, va revolucionar la política catalana amb una espectacular operació contra la corrupció urbanística batejada com OperaciónPretoria. Van ser els membres de la Unitat Central Operativa de la GuardiaCivil (UCO), els responsables de triar el nom en clau del cas. I no, no hi havia ciutadà sud-africà algun implicat ni el cas tenia relació amb el tràfic de diamants de sang. Encara que l'operació era molt més prosaica, sacsejar lavida política catalana: en aparença, la UCO, per ordre del fiscal anticorrupció Luis Pastor, havia desarticulat una xarxa de corrupció urbanística políticament transversal que tenia el seu epicentre a Santa Coloma de Gramenet, governada pel socialista Bartomeu Muñoz, però que implicava als quals fossin successivament homes forts de Jordi Pujol durant els seus primers 17 anys com a president de la Generalitat-va romandre en el càrrec des del 20 de març de1980 fins el 16 de novembre del 2003 -, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra. Comocerebro de l'operació apareixia un antic fontanerodel PSC i del PSOE, Luis García Sáenz, conegut com Luigi.
Que el paper de Prenafeta i d'Alavedra com comissionistes sigui delictiu és discutible. Però els investigadors han trobat seriosos indicis que la influència de Luigi sobre les corporacions locals socialistes anava molt més enllà de Santa Coloma de Gramenet. Tant el fiscal com els agents de la Guàrdia Civil han trobat proves d'una estreta relació entre l'intermediari i alguns dirigents històrics del socialisme català com Manuela de Madre, Celestino Corbacho i fins i tot valors en alça al PSC i el PSOE com Carme Chacón.
Però Ruz no està per la labor. De fet, fonts jurídiques afirmen que el magistrat podria aixecar la imputació d'alguns dels constructors implicats en el cas abans de donar per tancat el cas. I el cas Pretòria no és l'únic en què Ruz ha decebut a acusadors públics i privats. El jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional també s'ha encarregat de la instrucció del cas Eurobank, en el qual s'acusa l'expresident de l'entitat, Eduardo Pascual i la seva principal col.laboradora, Maria Vaqué, de l'espoli del banc català. Davant la insistència i el desconcert del fiscal i de l'acusació particular, Ruz ha permès que Pascual oculti i destrueixi proves del cas.
Va ser la titular del jutjat d'instrucció número 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, que va decidir al març empresonar Pascual i Vaqué per usar els fons d'Eurobank en l'escàndol dels ERO andalusos. Fa dues setmanes, el jutjat d'instrucció número 1 de laAudiencia Nacional, va dictar també ordres de presó contra Pascual i Vaqué per les irregularitats que suposadament van cometre en la gestió de les asseguradores en què va acabar els diners d'Eurobank.
Sobre este blog
Así inicia el alter ego de Herman Melville el relato del viaje del capitán Acab a bordo del Pequod para cazar a Moby Dyck, la ballena blanca. Como Acab, el blog persigue a un monstruo: la verdad, que resultará mortal. Pero, Fèlix Martínez, periodista, elige el papel del cronista, que, a pesar de convivir con caníbales, piratas y proscritos, para ser testigo de la aventura suicida, y acabar como el único superviviente del Pequod.
