eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Xavier Garcia Font

Membre del seminari d'economia crítica Taifa

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 2

L’intervencionisme en un capitalisme d’Estat

Aquest any es commemora el centenari de la Revolució d’octubre que va donar lloc a l’URSS, un dels exemples més característics de l’economia planificada d’Estat. Aquesta forma econòmica, lluny d’haver acabat amb la caiguda del mur de Berlín, segueix en plena forma en el capitalisme. La diferència és que en aquest cas l’Estat actua en favor dels que tenen el poder econòmic.

A l’Estat espanyol, recentment n’hem conegut dos nous exemples: el primer ha estat la resurrecció de Barcelona World, ara Hard Rock Entertainment World, un projecte que ha vingut a substituir Eurovegas després de la fugida del magnat Sheldon Addelson. Com si fos el més normal del món, els promotors de BCN World van exigir que a canvi de la seva inversió es rebaixessin els impostos sobre el joc. La Generalitat així ho va fer, però la inversió va desaparèixer.

Seguir leyendo »

El intervencionismo en un capitalismo de Estado

Este año se conmemora el centenario de la Revolución de octubre que dio lugar a la URSS, uno de los ejemplos más característicos de la economía planificada de Estado. Esta forma económica, lejos de haber terminado con la caída del muro de Berlín, sigue en plena forma en el capitalismo. La diferencia es que en este caso el Estado actúa en favor de los que tienen el poder económico.

En el Estado español, recientemente hemos conocido dos nuevos ejemplos: el primero ha sido la resurrección de Barcelona World, ahora Hard Rock Entertainment World, un proyecto que ha venido a sustituir a Eurovegas tras la fuga del magnate Sheldon Addelson. Como si fuera lo más normal del mundo, los promotores de BCN World exigieron que a cambio de su inversión se rebajaran los impuestos sobre el juego. La Generalitat así lo hizo, pero la inversión desapareció.

Seguir leyendo »

Aquí, allà i ara

L’arribada dels refugiats sirians ha despertat una preocupació pels díctics, “aquí” i “allà” especialment, que semblava haver quedat arraconada amb la globalització. Tanmateix, el discurs dominant fa uns mesos que no es cansa d’explicar que els d’allà estan venint cap aquí. Fins i tot, la pretesa preocupació dels mitjans de comunicació, que dia rere dia mostren llargues fileres de gent i rutes traçades en mapes, no fa més que reforçar aquesta idea. Cal recordar, però, que fa molt temps que alguns “d’aquí” han anat cap “allà”, obtenint avantatjosos guanys amb aquest desplaçament.

En moltes ocasions, a les notícies o reportatges sobre països llunyans hi apareixen elements que ens resulten familiars: marques de roba, de refrescos, de cafeteries... No obstant, la nostra presència en aquells països no es limita a aquests elements comercials. Si viatgéssim, per exemple a Accra (Ghana) podríem trobar-hi un munt, mai tant ben dit, de components electrònics en un abocador tecnològic on van a parar bona part dels residus que generen els aparells que satisfan les nostres modernes necessitats (o les que ens generen el mercat i la publicitat, però això donaria per un altre article).

Seguir leyendo »