Deu preguntes que Jordi Pujol hauria de respondre al Parlament
Jordi Pujol se sotmet aquest divendres a l'interrogatori del Parlament de Catalunya sobre els seus diners sense declarar a l'estranger. A partir de les 16 h, quan s'inicia la compareixença a la Comissió d'Afers Institucionals, els partits miraran de resoldre tots els interrogants que ha despertat la seva escueta confessió del 25 de juliol passat.
Res fa pensar, tanmateix, que l'expresident de la Generalitat durant 23 anys es decideixi a aportar més informació sobre el cas si no ho ha fet en els darrers dos mesos. Tot el que ha reconegut Pujol és que el seu pare, Florenci Pujol, va deixar a la seva dona, Marta Ferrusola, i als seus fills, uns diners en un banc estranger sense regularitzar, que van estar gestionats per una persona de confiança fins que tots els fills van complir la majoria d'edat. Però el relat no explica a quant ascendia l'herència, en quina entitat estava dipositada o quina relació ha arribat a tenir amb la fortuna amassada pels fills, el primogènit dels quals, Jordi Pujol Ferrusola, ha desfilat recentment per l'Audiència Nacional per esclarir un suposat cas de blanqueig de diners. A continuació exposem els principals punts foscos de la confessió de l'expresident.
1. Quin és l’autèntic origen dels diners?
Pujol ha atribuït l’origen de la fortuna no declarada a uns diners que el seu pare sempre havia tingut a l’estranger i que no figuraven al seu testament. Aquesta versió trontolla des del moment que la seva única germana, Maria Pujol i Soley, admet -per boca del seu marit, Francesc Cabana- no tenir la més mínima idea de quina herència no declarada es tracta. En especial, tenint en compte que quan el pare de Pujol va morir l’any 1980 qui va tenir cura de la mare va ser la seva germana i no ell. Diu Pujol que el seu pare va disposar “com a darrera voluntat específica” que aquests diners fossin pels seus nets (els fills del matrimoni Pujol-Ferrusola) i la seva esposa. Aquesta voluntat va ser verbal? Té un document que la pugui acreditar? L’origen de l’herència és poc creïble, mentre que altres possibles orígens -fons trets de Banca Catalana abans de la intervenció i comissions il·legals d’obres públiques- ho són molt més. Però Pujol s’ha d’aferrar com sigui a la seva primera versió.
2. De quin import era la suposada herència del pare?
Malgrat les xifres sobre la fortuna oculta dels Pujol que s’han anat publicant, cap no és oficial ni està confirmada. A la seva confessió, Jordi Pujol va evitar donar una xifra concreta dels diners de la suposada herència. És evident que no es va tractar d’una omissió casual, ja que per força ha de saber quants diners li va deixar el seu pare, encara que escrivís al comunicat que dels diners no en va voler saber “ni el més mínim detall”. És probable que si ha ocultat aquesta dada és més aviat perquè desconeix quants diners de procedència dubtosa dels seus fill s’hauran de justificar amb l’herència. Pujol no vol repetir tampoc l’error de Fèlix Millet, que a la seva confessió inicial va donar la xifra de tres milions d’euros expoliats al Palau de la Música, que amb el temps va multiplicar-se per 10 i el van fer quedar com a mentider, a més de lladre.
3. Tenen Pujol i la seva dona diners o propietats a l’estranger?
És el primer que hauria d’aclarir Pujol. Ha confessat que la família ha tingut uns diners ocults durant més de 30 anys, i diu que són els que els seus fills s’han vist obligats a regularitzar aquest estiu, pagant elevades multes. Però fins a la data en cap moment no ha negat que tingui més diners (o patrimoni) a l’estranger.
4. Tots els seus fills han regularitzat els seus deutes amb Hisenda?
L’herència oculta, segons diu Pujol a la carta de confessió, era per a Marta Ferrusola i els set fills de la parella, però només se sap de cinc d’ells, a més de la mare, que s’hagin posat al dia amb Hisenda. En falten dos, dels que no hi ha notícia que ho hagin fet, que són Jordi Pujol Ferrusola i Oriol Pujol Ferrusola, casualment els dos que tenen més problemes judicials en aquests moments. El primer està imputat per blanqueig arran de les declaracions de la seva examant Victoria Álvarez i el segon ho està per tràfic d'influències en el cas de les ITV.
5. On ha tingut guardat els diners?
Una altra omissió intencionada ha estat no precisar ni on tenia el seu pare guardats els diners ni on els ha tingut ell tots aquests anys; si bé la premsa ha publicat que originalment van ser a Suïssa i posteriorment a Andorra (primer a la Banca Reig i després a BPA). Pujol, però, ha seguit l’estratègia d’evitar donar més detalls dels estrictament necessaris. D’aquesta manera aconsegueix que si la investigació policial troba més diners de la família Pujol en altres paradisos fiscals no el puguin acusar d’haver-ho ocultat.
6. Qui era o és la persona de confiança que li va administrar l’herència?
Un altre dels interrogants que queden en l’aire després de la confessió del 25 de juliol és qui és la persona “de la seva màxima confiança” a qui va decidir encarregar la gestió d’aquests diners fins que un fill se’n va fer càrrec. Tampoc avui ho aclarirà. Ha corregut força la brama que es tractava del pare d'Artur Mas, Artur Mas Barnet, a qui se li va trobar un compte a Liechtenstein, si bé aquesta eventualitat lliga poc amb la trajectòria política de l’avui president, el qual va fer amistat amb el Júnior a finals dels vuitanta quan tots dos treballen per al grup Tipel, de la família Prenafeta. Abans no hi ha evidències que els Mas i els Pujol tinguessin cap relació, i encara menys tan estreta. Un altre nom que sona és el de Carles Sumarroca Coixet, cofundador de CDC i home clau del sector negocis convergent, amb qui Pujol mantenia una estreta amistat des dels setanta o abans. Però podria ser qualsevol altre. Sigui qui sigui, Pujol evitarà afegir noves pistes a la sospita de corrupció generalitzada que plana sobre tot el seu mandat.
7. Per què ha esperat fins ara a confessar?
L'expresident va confessar la seva irregularitat fiscal 34 anys després de rebre l'herència. Segons fonts properes a la família, l'admissió va venir motivada per una informació publicada el 7 de juliol al diari El Mundo, on es revelava que Marta Ferrusola i quatre dels seus fills, Marta, Pere, Mireia i Josep, havien realitzat 11 ingressos per valor de 3,4 milions d'euros l'any 2010 a la Banca Privada d'Andorra. Les investigacions sobre els germans Jordi o Oriol fins llavors no havien fet trontollar el clan, però aquesta notícia amenaçava d'asseure al banc dels acusats a tota la família. Entre el 7 i el 12 de juliol, Pujol es va posar en mans del prestigiós advocat Cristóbal Martell per posar en marxa la seva defensa.
8. Sabia que el seu fill ha intermediat amb contractistes d’obra de la Generalitat?
La pregunta es pot formular de mil maneres, però al final la resposta de Pujol serà la mateixa. En tot allò relatiu a les sospites sobre un sistema organitzat de comissions il·legals per a l’adjudicació d’obra pública, amb Jordi Pujol Ferrusola com a epicentre, l’expresident evitarà sortir-se del guió escrit per l'advocat Cristóbal Martell. Per tant, com a molt repetirà que la major part d’operacions en les quals ha intervingut el Júnior van tenir lloc durant els anys del tripartit, o amb ajuntament socialistes, i amb companys de viatge tan poc -o tan- sospitosos com el marit de Maria Dolores de Cospedal o el fill de Marcelino Oreja. Pujol no pot negar que el seu fill ha guanyat diners fent tasques de consultoria per contractistes d’obra de la Generalitat, fins i tot en els temps que ell mateix la presidia, però davant això pot defensar el dret de qualsevol persona a guanyar-se la vida i insistirà que el seu fill ha fet negocis amb tota mena d’empreses que treballen amb tota mena d’administracions i que en cap cas els seus honoraris corresponen a comissions per una hipotètica tasca d’aconseguidor.
9. Va posposar la seva compareixença al Parlament per evitar declarar abans que el seu fill?
El ple del Parlament va sol·licitar el dia 2 de setembre la compareixença de Pujol, amb la intenció que l'expresident acudís a la cambra aquella mateixa setmana. Però Pujol va demanar fer-ho passat el 22 de setembre. Per què? La versió de l'expresident és que no volia que les seves declaracions influïssin negativament en les dates clau del procés sobiranista -la Diada i el debat de política general-, però fonts properes a la defensa asseguren que el que intentava evitar era influir en la declaració del seu fill primogènit, que va declarar davant el jutge Ruz a l'Audiència Nacional el 15 de setembre.
10. Quin grau de coneixement hi havia a CDC dels diners a l'estranger?
Fins ara Jordi Pujol ha plantejat la seva irregularitat com un assumpte personal, i així mateix ho va considerar el president, Artur Mas, en la seva primera valoració de la confessió de l'expresident. “És un tema que no té relació ni amb el Govern de Catalunya ni amb Convergència”, va declarar Mas. Però si es demostrés que els diners no són de cap herència, caldria indagar les complicitats del clan Pujol amb altres actors polítics i empresarials. Si la família va ingressar diners provinents de comissions -i en va derivar una part per a finançar el partit-, d'acord amb la cèlebre acusació del 3%, és un més dels interrogants que difícilment Pujol respondrà.
