eldiario.es

Menú

Miquel Iceta (PSC): "Abans de preguntar per la ruptura, preferim preguntar per un nou acord"

El candidat socialista a la Generalitat de Catalunya vol una majoria d'esquerres després de les eleccions i admet que el partit al qual més proper se sent és ICV

El primer secretari del PSC diu que pot arribar a punts de trobada amb Pablo Iglesias en la reforma constitucional i l'Estatut

- PUBLICIDAD -
Miquel Iceta presenta el doble de los avales requeridos para liderar el PSC

Miquel Iceta en una imatge d'arxiu

Miquel Iceta (Barcelona, 1960) és el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat. El també primer secretari dels socialistes catalans admet que no parteix com un dels favorits però recorda que el seu partit va ser el segon més votat en les municipals del 24M. Iceta intenta posicionar-se com l'alternativa entre la "ruptura" d'Artur Mas i Oriol Junqueras i "l'immobilisme" del PP. És conscient que, a més de pels seus resultats, el nou escenari el pot obligar a arribar a acords. La seva preferència: un govern d'esquerres. Amb qui se sentiria més còmode? Amb Iniciativa (ICV), que concorre a aquestes eleccions amb Podem.

L'altre dia va reconèixer que el PSC no parteix com un dels favorits per al 27S, a què atribueixen aquesta falta de confiança dels votants?

El procés de polarització està fent que les posicions més intermèdies estiguin en un moment molt difícil, però les expectatives que tinc és que el PSC sigui imprescindible en qualsevol solució després de les eleccions.

Quina és la seva recepta perquè el PSC ressorgeixi?

Som una gent que ofereix una alternativa, diem que hi ha solució al problema entre Catalunya i Espanya. Hi ha alguns que diuen "no hi ha problema, no passa res" i tenim un embolic descomunal; i altres que diuen: "L'única solució és trencar i anar-nos-en". Nosaltres diem que hi ha una solució que ens permet seguir junts però a través d'un nou acord entre Catalunya i Espanya que passa per una reforma constitucional federal.

Vol ser imprescindible en la futura legislatura i el mapa de les autonòmiques mostra que ja no hi haurà majories absolutes, amb qui se sent més a gust de tots els partits que concorren a les eleccions?

Ens agradaria participar en una majoria d'esquerres al Parlament. Hem tingut un Govern de centre-dreta amb el suport d'ERC i ens agradaria que hi hagués un Govern de centre-esquerra i esquerra. És el moment d'apostar per les polítiques socials, per la recuperació econòmica, per la creació d'ocupació... Per tant, ens sentim més a prop d'aquells partits que se situen en el centre i l'esquerra. A més de la distribució tradicional dels partits entre esquerra i dreta, també està els que estan per la independència i els que no ho estem. En aquests moments, del partit que em puc sentir més proper és d'Iniciativa (ICV).

En algun moment s'han plantejat formar part de Catalunya Sí que es pot?

Ni ens han convidat ni ens ho hem plantejat.

ICV concorre a aquestes eleccions amb Podem. Pablo Iglesias, com el PSC, vol que Catalunya es quedi a Espanya però sí que és partidari del dret a decidir. Haurien de renunciar al dret a decidir per poder arribar a un acord?

Diuen que ho volen decidir tot. I jo també. Hi ha paraules que arriba un moment que cal concretar què volen dir. Quan parlen de procés constituent, nosaltres parlem de reforma de la Constitució. Encara no han precisat quina és la seva proposta concreta més enllà d'això, que ho volen decidir tot. En democràcia un ha de dir què vol decidir i a través de quin procediment. No han presentat un programa. Som l'únic partit que tenim un programa.

Llavors caldrà veure quins són els seus plantejaments perquè els acords que puguin establir-se a partir del dia 28 seran en funció dels programes. Quan cal arribar a acords amb programes diferents cal acostar posicions, però creiem que Catalunya necessita un Govern sòlid i emparat en una majoria parlamentària estable.

Catalunya Sí que es Pot no té programa encara, però Pablo Iglesias, que dóna suport aquesta candidatura, és partidari que hi hagi un referèndum en el qual es pregunti als catalans si volen seguir a Espanya o no.

Jo tan clar no ho he sentit, però nosaltres diem una cosa de sentit comú: abans de preguntar per la ruptura, preferim preguntar per un nou acord, perquè d'alguna manera la ruptura és l'últim dels camins. Si tu decideixes trencar, ja no hi ha més de què parlar; si dius que no a la ruptura, has de tornar a començar i veure quin és el camí. La seqüència lògica és primer intentar arribar a un nou acord i que els ciutadans puguin dir si ho accepten o no.

Pablo Iglesias hauria de passar per la pedra de primer parlar de la Constitució i després si això no prospera ja veurem si parlem de ruptura o pel tema de la ruptura és una cosa per la qual el PSC no passaria?

Nosaltres estem en contra de la ruptura i amb els partits que vulguin trencar no estarem, però és que crec que Pablo Iglesias tampoc vol trencar. Ell parla d'un procés constituent tant a Catalunya com a Espanya i el que volem és veure en què es concreta. Si és en la necessitat de reformar la Constitució com l'Estatut, aquí podríem trobar-nos. Per això tots els partits han de fer un esforç de més claredat. Mas i Junqueras ja ho han dit: el que volen és la independència. Els que no la volen han de dir exactament quin camí proposen.

Hi ha qui al PSC si que és més partidari del dret a decidir, per què ha renunciat la direcció a aquest principi? Què passa amb aquells que se senten més propers a realitzar un referèndum?

El programa electoral del PSC es va aprovar amb un únic vot en contra. No és una cosa que se li hagi ocorregut a l'executiva ni a mi, sinó que ha seguit un procés de consulta, participació i aportacions de totes les organitzacions del partit i fins i tot externes i que després s'ha dut a terme una votació en el nostre Consell Nacional. Va sortir amb un sol vot en contra.

Per tant, al PSC en aquests moments hi ha un consens immens, una majoria amplíssima, que diu una cosa molt senzilla: el que correspon en els propers quatre anys és abordar una reforma constitucional. És una reforma que acaba en un referèndum vinculant en què participaran tots els espanyols i, per tant, tots els catalans. Aquesta és la consulta que proposem. Els partits han anat avançant en les seves posicions: ERC i CDC tampoc defensen el dret a decidir, defensen la independència; nosaltres defensem l'estat federal.

Com explica que hi hagi regidors del PSC que hagin votat a favor o hagin permès que alguns municipis s'integrin en l'Associació de Municipis per la Independència?

És una decisió que els municipis no han de prendre. Els municipis no han sumar-se a un debat que no és dels municipis sinó en tot cas del Parlament. Hem de treballar des dels ajuntaments per unir la gent i no per dividir-la.

Es prendrà algun tipus de mesura?

La qüestió no es pot resoldre des del punt de vista de la disciplina sinó del debat polític. Quan dins d'un any aquest procés s'hagi dissolt, la gent veurà que la pertinença a una associació o una altra no era una decisió bona per a un ajuntament.

Creu que canviar a un model federal satisfarà aquells que tenen ànsies independentistes?

No. Crec que hem de ser sincers. Difícilment convencerem la gent que des de fa molt de temps creu que no hi ha altra sortida que la independència. El que pretenem és convèncer una amplíssima majoria que el que creu és que hi ha un problema i als que fins ara no se'ls ha ofert una altra solució més que la independència. Nosaltres diem: "Hi ha una solució". És una solució que canvia les coses, que resol els problemes però que no trenca ni amb Espanya ni amb Europa.

El plantejament del PSOE respecte a la reforma constitucional defensa "millorar l'autogovern de les comunitats amb aquesta vocació". Quines són aquestes comunitats?

Això ha de dir-ho cadascuna d'elles. A Espanya ens hem d'acostumar a que les comunitats tenen un protagonisme i cadascuna té les seves ànsies d'autogovern i ningú pot posar límits a altres ni ningú ha de dir als altres el que han de fer. Catalunya necessita un millor autogovern, un millor reconeixement, un millor finançament i això pot trobar una solució a través d'una reforma constitucional en la qual no oblidem que hi ha d'haver altres qüestions que no són territorials, com la qualitat de la democràcia i el blindatge dels drets socials. No s'ha de veure només com una qüestió territorial i dirigida a resoldre els problemes de Catalunya i Espanya.

En què més milloraria l'autogovern de Catalunya?

Es produeixen dissensions i duplicitats i de conflictivitat entre l'Administració General de l'Estat i les comunitats autònomes. Per tant, necessitem regles molt més clares. A més, a Catalunya, hi ha una demanda de deixar aclarides les competències de llengua, educació i cultura. No tenim institucions federals assentades. Li donem importància a un canvi en el Senat perquè sigui una Cambra territorial de veritat. Hi ha molts elements en els quals podem millorar i tenim bons exemples en altres estats federals.

Com faran perquè l'autogovern d'unes regions no perjudiqui a d'altres, que és el que preocupa Susana Díaz?

Susana Díaz diu dues coses que jo comparteixo absolutament. Hi ha dues línies vermelles: no es pot posar en qüestió la sobirania, que correspon al conjunt dels espanyols; i no es pot trencar la igualtat bàsica dels espanyols pel que fa als drets. En això estem totalment d'acord. La reforma que proposem ni posa en qüestió la sobirania ni la igualtat de drets entre els espanyols.

Els sentiments nacionalistes tenen sentit en un món globalitzat?

Els sentiments tenen precisament aquesta dimensió. La democràcia ha de permetre unes regles de joc que permetin la convivència de sentiments diferents. La pluralitat de sentiments que hi ha a Catalunya (gent que se sent tan espanyola com catalana, més catalana que espanyola, més espanyola que catalana, etc.) ha de tenir encaix. Les institucions han de servir als ciutadans i no aixecar barreres, ni divisions, ni fronteres en funció de l'existència de sentiments diferents.

Les aspiracions independentistes responen a aquests sentiments o a qüestions econòmiques?

Hi ha una barreja de tot. Hi ha gent que pot considerar que el futur de Catalunya només es garanteix a través d'una ruptura amb la resta d'Espanya i, en canvi, jo crec que la majoria de catalans no ho veu així. Probablement per a una part dels catalans sigui important assolir un nou acord. El que és inconcebible és no canviar res. Quan en una societat, no tenim les dades concretes, però al voltant d'un 40% de ciutadans vol la independència, és que hi ha un problema. Segurament no convencerem a tots, però a una part sí oferint un nou acord.

Per què aquest sentiment arriba al 40% a Catalunya i no, per exemple, a la Comunitat Valenciana que també es queixa del model de finançament?

Hem d'acostumar-noa que cada comunitat té els seus sentiments, la seva voluntat d'autogovern i cadascuna té la seva, ni millor ni pitjor. A Catalunya sempre hi ha hagut un sentiment nacional molt profund, no d'ara sinó que ve del segle passat i l'anterior. Això no és improvisat, no és Artur Mas, això ve des de fa molt de temps. Històricament hi ha hagut possibilitats de fer possible aquest sentiment amb un projecte espanyol compartit i hi ha moments en què cal revisar les regles de joc perquè hi hagi una majoria còmoda en aquest escenari. La sentència de l'Estatut, la crisi i la irresponsabilitat del PP han ajudat molt en aquesta direcció. Si hi hagués hagut una via de diàleg, les coses no s'haguessin posat tan difícils i extremes com estan ara. Aquest problema ja no el resolen ni Mas ni Rajoy.

Pedro Sánchez embolicat en una bandera d'Espanya el perjudica a vostè electoralment?

Crec que no. Una bandera d'Espanya si és prou gran, com era aquella, té un avantatge i és que deixa veure un escut molt gran. L'escut d'Espanya ens dóna dues coses: una lliçó d'història, com Espanya va arribar a ser el que és unint coses; i dues, una guia per al futur. L'única manera que Espanya segueixi fent un projecte compartit és que es respectin les diferències i tothom se senti acollit en la seva identitat. El que proposem és que això que indica l'escut prengui forma en una reforma constitucional.

Ha entelat el debat independentista els altres temes polítics a Catalunya, com els drets socials?

En part si i en part és a voluntat de Mas i Junqueras, que ara eviten que es faci un judici o un balanç sobre la seva acció de govern a costa d'impulsar un debat que s'ho menja tot.

Aquesta desaparició ha perjudicat el PSC, però sembla no haver perjudicat a noves forces com Barcelona en Comú. A què ho atribueix?

Depèn. Cal recordar que a les eleccions municipals a Catalunya el PSC és el segon partit en vots. Al PSC li va anar malament a Barcelona ciutat però li va anar bé en molts altres llocs. Aquest debat va passar a un segon o tercer pla malgrat que hi havia partits que volien fer de les eleccions unes primàries al Parlament i van fracassar, com Convergència. Es van equivocar en el terreny del debat perquè a les municipals no es discutia la independència sinó qui és el millor alcalde, equip o programa per dirigir un ajuntament. Això explica que al PSC li anés raonablement bé allà on governem i, en canvi, on érem a l'oposició, com a Barcelona, ens va anar malament.

Veu factibles els plans de Mas i Junqueras que Espanya es quedi sense Catalunya?

Crec que no per dos motius. La majoria de catalans no vol la independència i sense una majoria un no pot fer res. I, en segon lloc, ells no expliquen mai com arribar a la independència a menys que estiguin disposats a saltar-se la llei. La divisió i el desconeixement de la il·legalitat han portat a Catalunya al desastre i crec que és un camí que els ciutadans no permetran que se segueixi.

I què passarà si la llista de Mas i Junqueras és la més votada?

Intentaran tenir una majoria al Parlament, triar un president, formar un Govern i llavors intentar desenvolupar el seu programa, però parts del seu programa són senzillament irrealitzables. Poden guanyar i per això tenen la legitimitat per governar però, per descomptat, no la tenen ni per saltar-se la llei ni per desobeir la voluntat majoritària dels ciutadans.

Serà necessari posar en marxa els mecanismes previstos en l'article 155 de la Constitució?

Els que parlen d'això es posen en un escenari molt extrem perquè els independentistes volen declarar la independència, però quan el Parlament de Catalunya ja va declarar la seva sobirania al gener de 2013 el que va fer el Govern d'Espanya, que va actuar correctament, va ser portar aquesta declaració al Tribunal Constitucional, que la va anul·lar. A vegades des de sectors independentistes s'intenta aixecar el fantasma que s'anul·larà l'autogovern, que hi haurà alguna reacció extrema i poc democràtica quan crec que no és així. L'estat de dret té mecanismes més senzills per anul·lar decisions que no s'ajusten a la legalitat.

Ha fet Rajoy un favor als independentistes col·locant a García Albiol al capdavant de la candidatura del PP?

No crec que hagi fet un favor a ningú, ni tan sols al seu partit. Rajoy algun dia haurà de donar comptes de per què no ha fet res per resoldre el problema que tenim, que avui és més greu que quan ell va arribar al govern. Ha pres una actitud passiva de negar el problema i amb això l'única cosa que ha fet és aguditzar-lo. En les eleccions catalanes i generals el que hem de fer és canviar els governants perquè ni Mas ni Rajoy són capaços de resoldre això.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha