‘A tu què et sembla’, la lluita per a què el cas Ester Quintana no caigui en l’oblit
Ester Quintana va perdre un ull arran de l’impacte d’una bala de goma llençada pels mossos d’esquadra al passeig de Gràcia de Barcelona, el vespre del 14 de novembre de 2012, jornada de vaga general contra les polítiques d’austeritat imposades a Europa. El conseller d’Interior, Felip Puig, es va entestar a negar l’evidència i, fins i tot, en un primer moment, va negar que els mossos haguessin disparat cap mena de projectils aquell dia. Vídeos de l’associació SICOM i de BTV van posar en evidència la falsedat d’aquesta afirmació en mostrar membres de la policia autonòmica disparant les seves armes.
La indignació causada per la sensació d’impunitat amb què actuava la direcció del departament d’Interior va generar una gran mobilització de suport a Ester Quintana. Set estudiants de l’Escola de Mitjans Àudiovisuals de Barcelona (EMAV) van decidir que convertirien en el treball de final de carrera el seguiment d’aquest cas. Els seus professors els van animar a ampliar els 30 minuts inicials del video en un documental més llarg i complet. Així ha nascut ‘A tu què et sembla’, que s’estrena aquest dijous dia 3, als cinemes Girona, de Barcelona, amb el suport de la Fundació Periodisme Plural.
Després d’un any de treball intens, aquells 30 minuts s’han convertit en 70 definitius. Inicialment només apareixien l’Ester i els seus amics. Al documental definitiu hi intervenen advocats, periodistes, d’altres persones que han perdut ulls per accions policials, associacions que denuncien aquestes situacions com ‘Stop bales de goma’ o ‘Ojo con tu ojo’... S’inclou, a més, la gravació a Bilbao d’un acte en record d’Iñigo Cabacas, que va morir per una bala de goma disparada per un ertzaina el 9 d’abril de 2012.
Ester Quintana s’ha implicat a fons en aquest projecte. “És la primera col·laboradora. Ens ha obert totes les portes dels seus amics, dels advocats i de tothom”, expliquen Pau Poch i Teresa Manubens, autors del documental. “Va adonar-se que si no parlava passaria el mateix que havia passat amb d’altres cassos, que havien caigut en l’oblit. Al cap d’un mes va fer un vídeo explicant-ho tot i el va penjar a Internet. Els amics es van reunir, van fer un comunicat i li van demanar el seu parer. Van anar a veure-la a l’hospital i ella els va dir que fessin tot el que calgués. Sempre ha donat la cara”, afirmen els autors de ‘A tu què et sembla’.
‘A tu què et sembla’ s’ha fet a partir de voluntarisme i afany de denúncia: “Vam recollir una mica de fons entre les nostres famílies per poder editar amb un Mac en condicions. Hem fet 24 entrevistes d’una mitja hora cadascuna. Portem tot l’any bolcats en això. Ens hem tancat a casa de la Teresa. Ens han deixat càmeres, focus,... Un dels càmeres és amic de l’Ester. Un company que ha fet post-producció de so també ho ha fet per amistat amb ella. Molts amics nostres s’hi han involucrat de forma no remunerada, per la causa”. El so està especialment ben tractat: “Era molt important. Estan parlant contínuament. Com que tothom coneix el cas des de fora, volíem que ho expliquessin els entrevistats. No hi ha un narrador. Ha estat difícil lligar totes les entrevistes per fer un discurs complet. Hem intentat utilitzar el mínim de rètols possibles”.
Una de les aportacions més contundents és la que va fer l’oftalmòloga de l’Hospital Clínic Estrella Fernández, que, en la seva compareixença a la comissió d’investigació que es va crear arran d’aquest cas al Parlament, va parlar d’una ferida típica d’una ‘lesió de guerra’. “Molta gent s’ha implicat en aquesta causa arran d’escoltar-la”, diuen Pau i Teresa.
Qui no ha volgut participar han estat els responsables del departament d’Interior. El conseller Felip Puig, el seu successor Ramon Espadaler i el director dels mossos d’Esquadra, Manel Prat, han declinat les reiterades ofertes per donar la seva versió. Cap portaveu del departament ha acceptat fer-ho, tampoc.
A Pau i Teresa els indigna que el Govern català encara negui que va ser una bala de goma disparada per un mosso d’esquadra la que va buidar l’ull esquerra d’Ester Quintana i va estar a punt de matar-la. “Fins i tot amb els vídeos on es veuen mossos disparant les escopetes, Manel Prat continuava negant-ho. Diu que no és una prova fefaent”, recorda Teresa Manubens. “Diuen que no va ser una bala de goma, però ho han de fer amb la boca petita. Hi ha un informe forense que demostra que no podia ser res més. Que no hi havia restes de pedra, o de pal, a la zona de la ferida”, afegeix Pau.
Finalment, però, l’advocada dels mossos ha acabat reconeixent que va ser un ‘objecte policial’ el que va ferir Quintana. El passat 13 de març el magistrat González Maillo, encarregat de la instrucció del cas, va considerar demostrat que les lesions van ser causades per una pilota de goma dels mossos i ha imputat un escopeter i el seu superior. La majoria de mitjans de comunicació no esmenten els seus noms. ‘A tu què et sembla’ sí que ho fa: el sotsinspector Eduardo Casas i l’escopeter Llorenç Benjumea.
Les advocades de Quintana acusa els dos agents d’un delicte de lesions amb pèrdua d'òrgan principal i utilització d'instrument perillós. Per la seva banda, el ministeri públic fa la mateixa acusació però considerant-la una imprudència. Es preveu que el judici es faci el mes de gener. Si el guanyen els denunciants serà el primer cop que un procés judicial dóna la raó a un afectat per la pèrdua de la visió d’un ull per una acció policial.
Aquests denunciants sí que van aconseguir una gran victòria fa mesos: el 30 d’abril de l’any passat va entrar en vigor la prohibició de l’ús de bales de goma per part de les forces antiavalot dels mossos d’esquadra. “Gràcies al meu cas s'han eliminat les bales de goma a Catalunya, espero que la resta de l'Estat en prengui exemple”,va declarar Ester Quintana, aleshores.
Des de la primavera passada es pot veure un trailer del documental a Internet. Ja en aquell moment van començar a demanar-lo a diverses localitats catalanes. “A partir del gener el mourem per festivals però, de moment, volem que es vegi a quants més llocs, millor. Tenim previstes projeccions a Sant Andreu (l’endemà de l’estrena), Vic, Reus, Sitges,... Allí on ens ho demanin. Diem que sí a tothom. Després de tot el que hem treballat, la recompensa és veure com la gent s’ho pren”. No descarten que TV3 l’emeti: “La pressió social va aconseguir que TV3 passés ‘Ciutat morta’. Hem d’aconseguir-ho també amb el nostre”.
