eldiario.es

9

Max Vives-Fierro

Director de la Fundació Catalunya Europa.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 1

El septenni de les engrunes

Després de mesos de dures i llargues  negociacions, a principis del mes de febrer  els líders de la UE, encapçalats pel president del Consell Europeu Herman Van Rompuy, van acordar el pressupost septennal de la UE (2014-2020). Aquests set anys, quasi una dècada, serà el període en què la UE haurà de sobreviure amb menys de l’1% del seu PIB.

Alhora, els governs contribuiran al pressupost septennal amb menys recursos dels que havien  pactat per al septenni anterior, malgrat l’ampliació d’estats membres. Això suposa una reducció d’ingressos de 35 bilions d’euros. I això passa perquè la majoria d’estats membres consideren que la UE també s’ha de sotmetre a les mateixes retallades que els governs apliquen en  l’àmbit nacional.

Seguir leyendo »

El septenio de las migajas

Después de meses de duras y largas negociaciones, a principios del mes de febrero los líderes de la UE, encabezados por el presidente del Consejo Europeo Herman Van Rompuy, acordaron el presupuesto para los próximos siete años de la UE (2.014-2.020). Estos siete años, casi una década, será el período en que la UE tendrá que sobrevivir con menos del 1% de su PIB.

Esto supone una reducción de ingresos de 35 billones de euros. Y esto ocurre porque la mayoría de Estados miembros consideran que la UE también debe someterse a los mismos recortes que los gobiernos aplican en el ámbito nacional.Asimismo, los gobiernos contribuirán al presupuesto septenal con menos recursos de los que habían pactado para el septenio anterior, a pesar de la ampliación de estados miembros.

Seguir leyendo »

L’adéu del Regne Unit?

‘El nostre destí està a Europa’, proclamava l’antiga primera ministra, Margaret Tatcher, durant el discurs al Col·legi de Bruges el setembre de 1988. En aquest discurs, Tatcher adoptava una posició euroescèptica “suau o tova”, tal i com ho haurien definit Szczerbiak i Taggart. Malgrat la voluntat de formar part de les estructures i mercats de la UE, la  ‘dama de ferro’ defensava la coordinació entre estats sobirans, apostava pel pragmatisme de les polítiques comunitàries i rebutjava la centralització burocràtica de Brussel·les.

Les posicions actuals dels líders polítics i dels partits britànics  abracen tot l’espectre d’actituds euroescèptiques: des de postures minimalistes que aposten per l’status quo, passant  per postures revisionistes-regressionistes, o les més dures que rebutgen de ple la pròpia existència de la UE. El primer ministre també ha fluctuat en els seus posicionaments responent tant a l’opinió pública[1], com al vaivé econòmic-polític de la UE i, sobretot, a les pressions del seu propi partit.

Seguir leyendo »

¿El adiós del Reino Unido?

'Nuestro destino está en Europa', proclamaba la antigua primera ministra, Margaret Thatcher, durante el discurso en el Colegio de Brujas en septiembre de 1988. En este discurso, Thatcher adoptaba una posición euroescéptica "suave o blanda", tal y como deberían definido Szczerbiak y Taggart. A pesar de la voluntad de formar parte de las estructuras y mercados de la UE, la 'dama de hierro' defendía la coordinación entre estados soberanos, apostaba por el pragmatismo de las políticas comunitarias y rechazaba la centralización burocrática de Bruselas.

Las posiciones actuales de los líderes políticos y los partidos británicos abarcan todo el espectro de actitudes euroescépticas: desde posturas minimalistas que apuestan por el status quo, pasando por posturas revisionistas-regresionistas, o las más duras que rechazan de plano la propia existencia de la UE. El primer ministro también ha fluctuado en sus posicionamientos respondiendo tanto a la opinión pública, como el vaivén económico-político de la UE y, sobre todo, a las presiones de su propio partido.

Seguir leyendo »

Bienvenidos a Europa

Antes de convertirse en un objetivo político real, la idea de unir Europa no era más que un sueño de filósofos y visionarios. Victor Hugo, por ejemplo, imaginaba unos pacíficos "Estados Unidos de Europa" inspirados por ideales humanistas. El sueño se truncó a consecuencia de las dos pavorosas guerras que asolaron el continente durante la primera mitad del siglo XX. Del infortunio nació el proceso de integración europea y la posterior creación de la Unión Europea.

Han pasado 60 años desde el establecimiento de los fundamentos institucionales, pero a menudo la gente todavía se pregunta qué se hace en la Unión. Por un lado, da la sensación de que Europa es un barco sin rumbo, es decir, un organismo cuya evolución está fuera de nuestras manos. Por otra parte, los ciudadanos nos sentimos desinformados sobre cómo la UE afecta a nuestras vidas cotidianas, a pesar de la creciente influencia que ejerce Bruselas. ¿Qué derechos tenemos como ciudadanos europeos? ¿Qué nos aporta pertenecer a un conglomerado de estados?

Seguir leyendo »

Benvinguts a Europa

Abans d'esdevenir un objectiu polític real, la idea d'unir Europa no era més que un somni de filòsofs i visionaris. Victor Hugo, per exemple, imaginava uns pacífics "Estats Units d'Europa" inspirats per ideals humanistes. El somni es va truncar a conseqüència de les dues paoroses guerres que van assolar el continent durant la primera meitat del segle XX. De l’infortuni va néixer el procés d’integració europea i la posterior creació de la Unió Europea.

Han passat 60 anys des de l’establiment dels fonaments institucionals, però sovint la gent encara es pregunta què es fa a la Unió. D’una banda, dóna la sensació que Europa és un vaixell sense rumb, és a dir, un organisme l’evolució del qual està fora de les nostres mans. D’altra banda, els ciutadans ens sentim desinformats sobre com la UE afecta les nostres vides quotidianes, malgrat la creixent influència que exerceix Brussel·les. Quins drets tenim com a ciutadans europeus? Què ens aporta pertànyer a un conglomerat d’estats?

Els mitjans de comunicació sovint centren els seus esforços en informar sobre allò que passa internament en el propi país, projectant un imaginari d’interessos i lluites nacionals. En altres paraules, es dóna prioritat a l’agenda nacional per sobre agendes pan-europees o transnacionals. I això, tot i que que respon a la lògica històrica i la necessitat de governar els nostres propis països, té força conseqüències. No solament hi ha “poc espai” per informar de temes europeus, sinó que l’imaginari que s’acaba construint o les referències simbòliques que els ciutadans tenen de la política no s’expandeixen més enllà de les seves fronteres. Això no només comporta potencials conflictes producte de la ignorància, sinó també construir una demos suficientment forta com, per exemple, acceptar les polítiques redistributives.

A través d’aquest bloc tenim l’objectiu d’obrir una finestra a Europa, un espai públic d’informació, de debat, de reflexió i crítica on tothom pugui sumar-se i contribuir amb les seves pròpies veus. Des d’aquí, volem esdevenir una veu forta, una veu de referència que permeti als ciutadans tenir un coneixement més profund de les relacions existents entre el nostre país i les institucions europees en tots els àmbits.

Des de la Fundació Catalunya Europa (FCE) aportem el nostre gra de sorra en la construcció d’un espai de debat europeu. Com deia Pasqual Maragall, president de la Fundació, Catalunya vol aprendre i intercanviar idees, models, propostes i projectes amb la resta de regions i nacionalitats europees. I des d’aquí, així ho impulsem.

Seguir leyendo »