eldiario.es

9

Síguenos:

Boletines

Boletines

Mercè Duch

Membre de Tanquem els CIE

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 0

Melilla, paradigma de l’Europa-fortalesa

Què fem unes 500 persones voltant per Melilla? Per descomptat no és l'interès turístic el que ens ha portat fins a aquesta estranya ciutat envoltada d'una tanca fronterera que la separa del Marroc. I no és perquè la ciutat no sigui bonica; ho és, sempre que aconsegueixis abstreure't de l’evident militarització, si aconsegueixes no veure l'abundància de símbols franquistes, si et negues a percebre el desemparament i la violència a què estan sotmesos els menors no acompanyats que prefereixen malviure al port esperant l'oportunitat de colar-se en un ferri a romandre en un centre on són amuntegats i maltractats. 

La ciutat és bonica i ofereix bones oportunitats d'oci; per exemple, pots jugar a golf en un camp ben cuidat, sempre que no et fixis en la tanca assassina que el separa del Marroc, sempre que puguis obviar el veïnatge del CETI, on s'amunteguen les persones "afortunades" que han aconseguit trepitjar sòl espanyol i esperen ser derivades a la península per avançar una casella més en l'intent d'accedir a l'anhelada vida digna que s'espera aconseguir a Europa.

Seguir leyendo »

Melilla, paradigma de la Europa-fortaleza

¿Qué hacemos unas 500 personas vagando por Melilla? Desde luego no es el interés turístico lo que nos ha traído hasta esta extraña ciudad rodeada de una valla fronteriza que la separa de Marruecos. Y no es porque la ciudad no sea hermosa; lo es, siempre que consigas abstraerte de la evidente militarización, si consigues no ver la abundancia de símbolos franquistas, si te niegas a percibir el desamparo y la violencia a que están sometidos los menores no acompañados que prefieren malvivir en el puerto esperando la oportunidad de colarse en un ferry a permanecer en un centro donde son hacinados y maltratados. 

La ciudad es hermosa y ofrece buenas oportunidades de ocio; por ejemplo, puedes jugar al golf en un bien cuidado campo, siempre que no te fijes en la valla asesina que lo separa de Marruecos, siempre que puedas obviar la vecindad del CETI, donde se agolpan las personas "afortunadas" que han conseguido pisar suelo español y esperan ser derivadas a la península para avanzar una casilla más en el intento de acceder a la ansiada vida digna que se espera conseguir en Europa.

Seguir leyendo »