L'Ajuntament de Barcelona no ha imposat cap sanció a companyies elèctriques per talls de subministrament que vulnerin la llei contra la pobresa energètica. Al màxim que ha arribat és a obrir un expedient sancionador, que va acabar arxivat. A més, en aquest moment té 27 expedients informatius, previs a l'obertura de l'expedient sancionador, tots ells contra Endesa SAU.
Aquestes són les dades que es desprenen de la sol·licitud d'accés a la informació pública cursada per Catalunya Plural gràcies a la llei de transparència. En una resposta donada pel gerent de Drets Socials el passat 20 d'abril, el consistori barceloní manifesta l'absència tant de sancions imposades com d'expedients sancionadors oberts després de 21 mesos de vigència de la llei 24/2015 contra la pobresa energètica.
Segons les dades oficials, el total d'expedients tècnics oberts per part de l'Ajuntament han estat 72. D'aquests, 43 s'han retornat a l'Institut Municipal de Drets Socials, bé per falta d'informació suficient (26 casos), o bé per no haver trobat infracció (17 casos). Els altres 29 van arribar a convertir-se en expedients informatius, dels quals 2 han acabat arxivats.
En aquest moment, Barcelona recopila informació sobre 27 casos, que encara no han arribat a ser expedients sancionadors. En la relació enviada per l'Ajuntament només consta l'obertura d'un expedient sancionador, incoat des del propi l'Institut Municipal de Serveis Socials, però que va acabar sent arxivat perquè no es va poder acreditar l'incompliment.
“Aquests procediments segueixen el seu curs i, per tant, encara no han desembocat en sanció en ferm”, expliquen des de l'Ajuntament de Barcelona, que recorden que “aquest tipus de procediments sancionadors són pioners i responen a una legislació recent que ha generat nombrosos recursos judicials, alguns d'ells encara pendents de resolució”. Tant el recent de la legislació com les controvèrsies interpretatives als tribunals dificulten la feina dels serveis socials i alenteixen els processos administratius.
Amb tot, des del Govern de Barcelona en Comú s'indica que la prioritat no és multar sinó acabar amb els talls de subministraments. Una tasca que, segons indiquen, ja estan complint. “En els últims mesos el consistori no ha tingut constància de cap tall i les companyies remeten periòdicament informes amb els casos d'impagats que es troben”, la qual cosa consideren “positiu per poder donar compliment a la voluntat expressada reiteradament per part de l'Ajuntament de combatre els casos de pobresa energètica”.
El món municipal, contra la pobresa energètica
Barcelona és una de les 15 ciutats catalanes que compten amb capacitat sancionadora pròpia, sense necessitat d'acudir a Consum de la Generalitat. Com la capital, les ciutats que disposen d'una oficina de consum pròpia amb capacitat sancionadora són Cardedeu, Castelldefels, Cornellà, el Prat, Gavà, Granollers, Sabadell, Sant Adrià, Sant Boi, Sant Joan Despí, Terrassa, Viladecans i Vilanova i la Geltrú.
D'aquestes, la ciutat que destaca per la seva acció sancionadora contra subministradores elèctriques en virtut de la llei contra la pobresa energètica és Sabadell. La cocapital del Vallès ha obert 18 expedients sancionadors, 15 per talls de subministrament. El consistori en responsabilitza Endesa de 14 i a Gas Natural d'un.
A més dels sancionadors, Sabadell té tres macroexpedients informatius oberts, un per a accions d'Endesa Energia SAU, un altre contra Endesa Energia XXI i un altre contra Gas Natural. En aquestes carpetes s'investiguen, respectivament, 59, 86 i 43 casos en què el consistori ha detectat possibles vulneracions de la llei. Malgrat aquesta labor inspeccionadora, Sabadell tampoc ha arribat a imposar encara cap sanció, tot i que preveu fer-lo durant les pròximes setmanes.
“La majoria dels casos recollits en aquests expedients s'han produït entre l'agost de 2015 i mitjans de 2016”, explica el responsable d'aquests expedients, el regidor d'Acció Social de Sabadell, Gabriel Fernàndez. “Al principi les elèctriques es negaven a demanar informes de vulnerabilitat abans de tallar el subministrament, així que vam començar a prendre com a prova cada tall sense avisar que es produïa. Després van canviar i Endesa, en primer lloc, va començar a demanar els informes que obliga la llei”, relata.
Pagar o no pagar des dels ajuntaments
La 24/2015 de la Generalitat preveu els seus propis mecanismes de redistribució pels quals les elèctriques han de corresponsabilitzar-se de les factures energètiques que les famílies no poden pagar. El mecanisme que preveu és la signatura de convenis amb l'administració. No obstant això, fins al moment les administracions catalanes, ni ajuntaments ni Generalitat, no han estat capaços de doblegar el braç a les subministradores per fer-los signar aquests convenis.
Barcelona ho va intentar introduint una clàusula en aquest sentit en l'últim contracte elèctric de l'ajuntament, però finalment Endesa va aconseguir tombar en un tribunal administratiu, que va dictaminar que era una clàusula il·legal. Ara, la capital prepara el seu propi operador energètic però, mentrestant, Endesa va guanyar el contracte provisional per subministrar energia a l'Ajuntament, sense haver signat els convenis.
Sabadell ha utilitzat una altra via. D'una banda, ha obert els expedients sancionadors. De l'altra, ha començat a negar-se a pagar les factures endarrerides de les famílies que no poden pagar-les, en alguns casos. Amb aquesta mesura pretén exercir prou pressió a les elèctriques perquè es responsabilitzin de la factura de les famílies vulnerables. “La 24/2015 canvia el paradigma perquè entén que si un agent econòmic pot fer negoci amb un dret bàsic, també ha de fer front als problemes que genera”, explica Fernàndez, que defensa no solucionar els problemes sent l'Ajuntament qui pagui sinó obligant a les companyies.