Tortura i dictadura versus impunitat i democràcia, a debat en una mostra al Born
El Born, centre de cultura i memòria, és el punt on en una exposició, formada per un conjunt de plafons en un racó, es parla de la repressió que va sustentar al franquisme i s'interroga sobre si la impunitat és un dels pilars de la democràcia.
“Això em va passar”, una frase que segurament van pronunciar molts dels detinguts i detingudes per la maquinària franquista davant l'estranyesa dels que no van passar per la panxa del mostre que va ser la repressió. Les detencions, les tortures, els judicis i les persecucions dels afectats formen el cos central de la primera part “d'evocacions de la ruïna”, un conjunt d'activitats que es duran a terme al Centre Cultural el Born durant aquesta tardor.
La maquinària repressiva, amb els seus policies, els jutges que evitaven investigar quan tenien al seu davant detinguts brutalment torturats, o els sanitaris, metges forenses, que firmaven documents segons els quals no hi havia senyals de maltractaments a persones amb marques més que evidents d'haver estat maltractades científicament i que no han estat molestats ni identificats, constitueixen l'altra cara de la moneda: la de la impunitat, com a part constituent de la democràcia que hem heretat. Unes declaracions de l'exministre Martin Villa entorn del policia torturador Billy el Niño, al qual va condecorar amb la medalla de plata al mèrit policial, quan abans havia estat sancionat per maltractes pel règim franquista posa el colofó a la mostra.
Topografia de la repressió
El número 43 de Via Laietana, el lloc on hi ha actualment la comissaria de la policia nacional era el centre neuràlgic de la repressió a Barcelona durant el franquisme. Però l'exposició mostra com la ciutat estava dividida científicament en una topografia del terro,r amb centres on es podia torturar sense cap mena de dissimul, encara que els maltractes podien començar en el mateix moment del transport dels detinguts. També en aquest apartat hi ha l'organigrama que mostra com el franquisme es va especialitzar a perseguir totes les mostres de dissidència amb brigades específiques.
Els plafons recullen també les detencions de demòcrates, “captures” en deia la policia, com si es tractés de caceres. Un altre apartat és el dels interrogatoris dels detinguts. Els torturats detallen les sàdiques actuacions dels especialistes: la deshumanització que es pretenia, es volia trencar la personalitat dels , per així abatre l'enemic i anul·lar-lo.
Núñez: “Quant et paguen?
Junt amb la tortura, hi ha, com a deflagracions heroiques, la resistència de les interrogades i els interrogats. A la mostra es poden trobar casos com el del dirigent comunista, Miguel Núñez, que estant penjat d'un tub de calefacció va dialogar amb el seu torturador. El presoner li va preguntar quan li pagaven per fer el que feia, en saber la xifra, li va dir: “et paguen poc”. Núñez no va “cantar” res, tot i els maltractes.
Però, tot no es podia fer sense un entramat que ho feia possible. Les lleis i els dirigents del règim sabien perquè es dictaven les normes i quin ús en podien fer. El Tribunal d'Ordre Públic (TOP) va ser la quintaessencia de la col·laboració amb el franquisme. Però també ho eren els jutges de guàrdia, com el que en presentar-se una detinguda demanant denunciar les seves tortures, li respongué: “tu estas boja, saps que et puc tornar a enviar cap a dins?”. Si la repressió va tenir protagonistes directes, com el comissari Juan Creix, “Creix, creix però no et multipliquis”, li va dir el poeta Pere Quart en un interrogatori. Aquests policies, coneguts per la seva agressivitat, també van tenir còmplices: jutges que van mirar cap a altres llocs davant la tortura o sanitaris que van evitar fer constar les marques dels interrogatoris, quan eren evidents. Uns i altres van seguir en els seus llocs un cop instaurada la democràcia.
Al respecte, el comissari de l'exposició Javier Tebar, ha explicat que la llei del patrimoni històric evita la consulta de la documentació d'entitats com els governs civils i també de la policia, “és un cas únic a Europa”, ha dit.
La impunitat té una icona destacada, l'exministre franquista i després de la UCD, Rodolfo Martín Villa, que evita, en unes declaracions filmades, explicar perquè va condecorar l'excomisari Antonio González Pacheco, Billy el Niño, quan constava que havia estat sancionat pel mateix règim franquista, per maltractar detinguts.
El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, va recordar que la presentació coincidia amb el dia que el règim franquista va afusellar cinc detinguts polítics, el 27 de setembre de 1975. També es va felicitar de què el govern espanyol hagi autoritzat que Martin Villa sigui interrogat per la jutge argentina que investiga els crims del franquisme.
També va indicar Pisarello, que el govern municipal ja té obert el procés per retirar la medalla d'honor de la ciutat a Martin Villa, antic governador civil de la província de Barcelona.
Fer-li la declaració de la renda al torturador
La persistència de la dictadura enquistada en la democràcia és un aspecte que essent quotidià no aflora, però existeix. Un exemple és el que explica una de les detingudes i torturades: Maria Teresa Vilajeliu, que després de ser maltractada per un policia, i essent funcionària de l'Agència Tributària es trobava que cada any el seu torturador es presentava a l'oficina per què li fessin la declaració de la renda. Ella sempre s'hi va negar: “a aquest tio no volia dirigir-li la paraula”, declara.
També Francisco Téllez, un militant comunista i de CCOO de Santa Coloma explica com va ser detingut i torturat salvatgement per la Guàrdia Civil, 22 dies després de la mort de Franco.
La mostra sobre la repressió i la impunitat en el franquisme i la democràcia es completa amb una sèrie d'altres activitats.
Així, el 19 d'octubre es parlarà sobre les violències del segle XX. El 2 de novembre es debat sobre “la Catàstrofe: Art, ètica i política”. El 17 de novembre, es debatrà sobre pràctiques i usos memorials a l'espai públic. El 124 de novembre es debatrà sobre vulneració dels drets humans i models d'impunitat. L'1 de desembre es debatrà obre trauma, transmissió i memòria social. Es pot consultar el programa en aquesta el web del cicle.
