Mas assumeix ser el “promotor polític” del 9-N però en descarrega “l'execució” als voluntaris

Finalitzem el minut a minut de la declaració d'Artur Mas amb la crònica d'Arturo Puente sobre la jornada. Artur Mas ha assumit totes les responsabilitats com a “promotor polític” del 9-N, però ha descarregat l'execució de la consulta sobre els voluntaris. Aquesta ha estat la defensa del president de la Generalitat en la seva declaració com a imputat pel procés participatiu del 9-N davant del jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Mas ha seguit a ulls clucs l'estratègia de defensa pactada amb les altres dues imputades pel 9-N, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Educació, Núria de Gispert. Com elles, el president s'ha negat a respondre a preguntes de la fiscalia i de l'acusació particular, però sí que ho ha fet davant del jutge i la defensa.

Artur Mas ha finalitzat la seva compareixença al Palau de la Generalitat confiant “en la imparcialitat i el bon criteri dels tribunals” de cara al futur de la causa que té oberta al TSJC pel 9-N, motiu pel qual ha declarat aquest dijous com a imputat. Mas ha considerat que hauria d'haver comparegut davant d'un Parlament per rendir comtes pel 9-N, però en cap cas davant d'un tribunal. “Fins ara sempre que hem estat al límit en aquest procés hi ha hagut consens”, ha dit Mas sobre la imatge d'unitat del sobiranisme que no es veia des de feia 18 mesos mostrada arran de la declaració de Mas, Ortega i Rigau. “Desitjo que aquesta màxima no s'espatlli en els propers temps i que tothom actuï com s'ha actuat fins ara: posant el consens per damunt de tot”, ha afegit el president. Mas també ha dit que no “entén” les crítiques del TSJC per les concentracions en suport als imputats davant del Palau de Justíca.

“He fet notar al tribunal si actuar com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent”, ha assegurat Artur Mas durant la seva compareixença davant dels mitjans al Palau de la Generalitat després de declarar com a imputat pel 9-N al TSJC, . “Ho sabrem en els mesos següents”, ha afegit. Mas també ha dit que davant del TSJC ha explicat que la consulta del 9-N s'havia dissenyat “inicialment” per ser executada per la Generalitat però que a partir de suspensió dictada pel TC del decret de convocatòria i la llei de consultes, es va canviar el format i ja no era la Generalitat la responsable de “l'execució” del 9-N, sinó els voluntaris. “La Generalitat no donava ni ordres ni instruccions”, ha sentenciat Mas.

“Em declaro màxim responsable d'haver ideat i impulsat el procés participatiu del 9-N”. Així s'ha expressat el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, en una declaració al Palau de la Generalitat després de declarar com a imputat al TSJC pel 9-N. Mas ha dit que el procés participatiu del 9-N es va poder fer per la “sintonia” entre la iniciativa institucional i la “implicació ciutadana en forma de voluntaris”. Mas ha estat acompanyat per la vicepresidenta en funcions, Neus Munté, i el conseller en funcions Francesc Homs.

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha dit avui que està “convençut que la justícia no es deixarà pertorbar ni condicionar perquè hi hagi més o menys manifestants” acompanyant avui el president de la Generalitat, Artur Mas, en la seva declaració com a imputat per la consulta sobiranista del 9-N. “Si algú pretén amb això pressionar la justícia jo estic segur que no ho aconsegueix doncs és independent”, ha insistit el ministre, que ha estimat que l'acte de manifestació en suport a Mas davant el TSJC “és un fet que en una democràcia de qualitat no és gaire adequat”.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, s'ha donat un bany de masses a la sortida del Palau de Justícia després de la seva declaració com a imputat al TSJC. A la porta del tribunal l'esperaven els consellers i els alcaldes amb les vares. Mas també ha saludat moltes de les persones concentrades davant del TSJC i ha intercanviat algunes paraules amb elles. A causa del bany de masses, el president ha tardat uns 45 minuts a recórrer els pocs metres que hi ha entre la porta del Palau de Justícia i el cotxe oficial que l'esperava al final del passeig Lluís Companys.

El president de Catalunya Sí que es pot al Parlament, Lluís Rabell, ha demanat l'anul·lació de la sentència que va condemnar a mort el president de la Generalitat Lluís Companys i ha retret que l'aniversari d'aquest fet coincideixi amb la declaració judicial de l'actual president, Artur Mas. Rabell, que ha encapçalat aquest matí la comitiva de Catalunya Sí que es pot (Podem i ICV-EUiA) que ha acudit al Fossar de la Pedrera per dipositar una corona de flors davant la tomba de Companys, ha destacat la figura de l'expresident i el que encara avui representa per als catalans.

“Recordem Companys i recordem també que ha hi ha una ferida oberta, perquè el procés judicial al qual va ser sotmès encara no hagi estat anul·lat, cosa que comporta que continuï existint un problema polític”, ha dit. “Insistirem a demanar aquesta anul·lació, perquè és una vergonya contra la memòria històrica i la dignitat de Catalunya”, ha subratllat Rabell.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ja ha sortit del TSJC després de declarar durant aproximadament una hora com a imputat per la consulta del 9-N. A la porta del Palau de Justícia l'esperaven diversos consellers, entre ells la també imputada Irene Rigau, i també la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a més de 400 alcaldes. El públic concentrat davant del TSJC (unes 2.000 persones) han entonat crits de “President!” i “Independència”. D'aquí una estona Mas farà una declaració al Palau de la Generalitat.

L'exministre de Finances grec Yanis Varufakis, de visita a Barcelona, ha sostingut que “sembla que Madrid vulgui enfortir el moviment independentista a Catalunya” en prohibir un referèndum sobre la independència. “Si ho vol fer, no ho pot fer millor. Estan prohibint un referèndum! Prohibint-lo!”, ha exclamat Varufakis en una entrevista a Catalunya Ràdio. Varufakis participarà aquest vespre en una conferència al Born Centre Cultural

El sindicat d'ultradreta Manos Limpias, que exerceix d'acusació particular en el procés judical contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N, ha anunciat que ha ampliat la querella contra Mas i que ara l'acusa d'un delicte de “proposició a la sedició”, informa Europa Press. Així ho ha anunciat el secretari general de Manos Limpias, Miguel Bernad, en declaracions als periodistes des de la porta del TSJC. Bernad també ha dit que el sindicat ha iniciat un procediment per demanar la il·legalització de la CUP, a qui ha acusat de ser una organització criminal.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha lamentat la judicialització de la política i del “conflicte” existent entre Catalunya i la resta de l'Estat espanyol, i ha demanat “passar pàgina” de la causa judicial oberta per la consulta del 9-N per tal de buscar “l'encaix” Catalunya-Espanya. Iceta, que amb altres dirigents del PSC ha dipositat una corona de flors al costat de la tomba del president de la Generalitat republicana Lluís Companys, ha apuntat que “en el 75è aniversari de la seva mort, és un bon moment per retrobar-nos amb la història, amb la dignitat de les institucions i amb la preservació de la llibertat i de l'autogovern”.

El líder del PSC ha lamentat la coincidència d'aquest aniversari amb la declaració judicial de l'actual president, Artur Mas, per l'organització de la consulta del 9N, i ha rebutjat “la judicialització d'un tema que és essencialment polític”.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ja declara al TSJC. La concentració de centenars de persones que li dóna suport davant del Palau de Justícia es manté i esperarà que Mas surti del tribunal. Els centenars de persones que esperen al President han entonat Els Segadors o l'Estaca. La majoria dels concentrats són persones jubilades que porten pancartes en suport a Mas i estelades. Fins i tot algunes persones han plorat, informa des del TSJC Arturo Puente.

Mas ja és a dins del TSJC per declarar com a imputat pel 9-N. L'ha acompanyat una comitiva formada per diputats de Junts pel Sí i la CUP i de més de 400 alcaldes, a més del Govern en ple. Una escena que ha aconseguit crear una atmosfera simbòlica potent per al sobiranisme. Mas ha saludat a diversos diputats de Junts pel Sí, com Carme Forcadell o Raül Romeva, i també a Antonio Baños de la CUP abans de pujar les escales del TSJC. El president en funcions ha fet un petó a la seva dona i després ha pujat sol les escales del Palau de Justícia, i abans d'entrar ha saludat al públic concentrat davant del TSJC. Acte seguit, els polítics i ciutadans concentrats davant del TSJC han cantat Els Segadors.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, acaba d'arribar al TSJC. Està citat a declarar a les 10 del matí davant del magistrat Joan Manel Abril com a imputat per un delicte de desobediència per la consulta del passat 9 de novembre. Mas ha fet el recorregut des del principi del passeig Lluis Companys fins a la porta del Palau de Justícia acompanyat pel Govern en ple i diversos diputats de Junts pel Sí i la CUP. Davant del TSJC, a més, centenars de ciutadans també han volgut mostrar el seu suport. Es preveu que Mas segueixi la mateixa estratègia que Rigau i Ortega i només contesti les preguntes del jutge i la seva defensa.

Unes 500 persones es concentren davant del TSJC per donar suport al president de la Generalitat, Artur Mas, que a les 10 estpa citat a declarar com a imputat per la consulta del 9-N. La crida l'han fet diverses entitats sobiranistes, però, a més, tot el Govern en funcions, així com bona part de diputats electe de Junts pel Sí acompanyaran a Mas fins a la porta del TSJC. Les concentracions de dimarts passat en suport a la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau i l'ex vicepresidenta Joana Ortega van provocar la crítica del TSJC.

Més de 400 alcaldes de tot Catalunya s'han concentrat davant del Parlament, des d'on marxaran fins al TSJC per donar suport a Artur Mas, que hi declararà com a imputat pel 9-N sobre les 10 del matí. La concentració està convocada per la campanya Ara és l'Hora, que impulsen l'ANC i Òmnium Cultural. Es pretén donar una imatge simbòlica potent, per això els alcaldes porten les seves vares i faixes d'alcalde. Entre els alcaldes concentrats hi ha el de Girona, Carles Puigdemont (CDC); el de Sabadell, Juli Fernàndez (ERC), o la de Badalona, Maria Dolors Sabater (Guanyem Badalona).

El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha afirmat avui que Catalunya seguirà “tossudament alçada” reivindicant els seus “drets i llibertats de forma pacífica i democràtica”, i ha criticat que “encara hi ha qui ni tan sols ha condemnat ni demanat perdó” per l 'afusellament de l'expresident català Lluís Companys.

“A Companys el van afusellar per defensar els drets i llibertats. Encara hi ha qui ni tan sols ho ha condemnat i demanat perdó, encara que la història demostra la ignomínia d'aquest i tots els afusellaments”, ha assenyalat Romeva, que ha encapçalat la representació de Junts pel Sí que ha rendit homenatge a Companys al el Fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc a Barcelona, el lloc on Companys va ser afusellat fa 75 anys.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau; i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert homenatgen al president Lluís Companys a Montjuïc en motiu del seu afusellament fa 75 anys per part del règim franquista. Aquest dimecres, Colau va assegurar que “és una vergonya que la por al franquisme duri fins avui” i va cridar: “Visca Companys, Catalunya, visca la Barcelona de la Rosa de Foc i visca la República”

El coordinador general de CDC, Josep Rull, ha advertit que Catalunya té “el dret i el deure d'ignorar” una possible inhabilitació del president de la Generalitat, Artur Mas, i ha avisat a l'Estat que no haver condemnat encara l'afusellament de Lluís Companys el fa “còmplice”.

“Si algú pensa que detindran a aquest poble amb el codi penal o un tribunal, s'equivoquen i desconeixen l'essència d'aquesta nació, d'aquest poble, un poble digne, pacífic, cívic i orgullós que és capaç de guanyar la seva llibertat per la democràcia i les urnes”, ha assenyalat Rull abans de dur a terme l'ofrena floral al lloc en el qual va ser afusellat l'expresident català Lluís Companys fa 75 anys, en el Fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc a Barcelona