La Roser Rius ha agafat aquest diumenge el mateix tren al qual va pujar fa exactament 40 anys, entre Barcelona i Sant Boi. Com la Roser, aquell dia llunyà de 1976, milers de persones van arribar-hi des de diferents punts de Catalunya per celebrar la primera concentració permesa a la Diada després de la mort de Franco. Llavors, la Roser va pujar al tren com a militant de la Lliga Comunista Revolucionària, militància per la qual havia estat a la presó els mesos previs a la manifestació, condemnada a 3 anys per associació il·lícita. Avui ho fa com a orgullosa militant de Procés Constituent i Barcelona en Comú.
“Pots fer-me una foto, ja no estic en la clandestinitat”, accepta rient. La Roser recorda la importància de la mobilització d'aquell 11 de setembre de 1976: “Cada pas que es feia era una conquesta inimaginable, i aquella concentració va ser un pas determinant. La Transició va ser dolenta, però sense aquella lluita hauria estat molt pitjor”.
Les coses han canviat molt des de llavors, tot i que les reclamacions que la Roser porta a Sant Boi, no tant. En Comú Podem celebra avui un acte a Sant Boi en record de la històrica Diada, al qual de ben segur es parlarà de procés constituent, sobirania i autodeterminació. “A diferència d'altres comunistes, que consideraven que l'autodeterminació era burgesa, nosaltres reivindicàvem Andreu Nin i ja reclamàvem l'autodeterminació. I ja veus, 40 anys després la seguim demanant”, explica. Com la majoria de cares visibles de Barcelona en Comú, a la tarda la Roser anirà a la manifestació de l'ANC.