Dones visibles, viatgem a la lluna

'Figures ocultes', és una pel·lícula d'actualitat que explica la història de tres dones afroamericanes que aconsegueixen fer-se un forat en la NASA tot i la discriminació que pateixen de gènere i raça. Mary Winston Jackson va ser la primera dona enginyera afroamericana en convertir-se en enginyera aeroespacial dels EUA, però va haver d'aconseguir la sentència d'un jutge per poder assistir a classes d'enginyeria. Dorothy Vaughan, va ser la primera dona afroamericana a convertir-se en supervisora a la NASA, destacant en el maneig dels primers ordinadors d'IBM. Katherine Johnson, la matemàtica que treballava a la NASA com ordinador humà, va calcular l'òrbita que va aconseguir posar en òrbita la primera persona dels Estats Units.

Van ser pioneres i van formar part de l'equip nord-americà que va aconseguir enviar la primera persona a l'espai; però mai abans havíem sentit parlar d'elles. Elles, com tantes altres, han estat invisibilitzades. De fet no apareixien en la història oficial. L'absència de dones visibles en el relat sobre els principals reptes per a la nostra societat - tecnològics, científics, polítics - té com a conseqüència la manca de referents. D'aquesta manera es produeix un terrible efecte pel qual les dones que participen en aquests entorns masculinitzats sempre senten que són les primeres que ocupen certs àmbits, encara que els anys passin, i algunes altres conquerissin espais similars, com aquestes 3 dones en l'enginyeria aeroespacial.

És cert, les dones han estat infrarepresentades en espais de decisió econòmics o polítics, així com en els àmbits científics o tecnològics, però no han estat absolutament absents. Hi ha hagut dones pioneres que en el passat han obert camí, han aconseguit reptes.

Resulta estratègic recuperar i reconèixer les dones antecessores en tots els sectors i generar la genealogia femenina, les nostres referents. Precisament una de les causes de la manca de vocacions tecnològiques entre les noies més joves és la manca de referents.

Per a que les dones viatgem a la Lluna hem d'estar presents a la ciència i tecnologia. No només parlo en el sentit literal de la presència de dones en el sector aereoespacial, sinó de la importància que les dones estiguin en els espais on s'estan creant els instruments que transformen la nostra societat.

Les TIC, tecnologies de la informació i la comunicació, són l'àmbit més estratègic. Es tracta de les tecnologies que impacten de forma transversal en tots els àmbits de la vida. A més a més, de la configuració de les TIC, depenen en gran part les llibertats i les oportunitats en el segle XXI. Per poder viatjar cap a la llibertat hem de participar en la construcció dels coets i autopistes de la comunicació del segle XXI.

Precisament és en l'àmbit TIC on hi ha una menor presència de dones, amb tan sols un 15% de dones que estudien enginyeries TIC (telecomunicacions o informàtica). I lamento comunicar-los que aquest percentatge pràcticament no s'ha incrementat des que jo mateixa estudiava enginyeria informàtica, fa més de 20 anys.

Avui, dia internacional dels drets de les dones, vull recordar que: “les noies bones van al cel, les dolentes a tot arreu”. Una crida a trencar els límits que socialment se'ns imposen, entre ells els límits i estereotips socials que ens situen principalment en les àrees de cura. Les dones hem d'estar a tot arreu per a poder anar a tot arreu. Estar en tots els àmbits estratègics, especialment en els científics o de les TIC, és una de les formes més potents de poder aconseguir avenços substancials en l'autonomia de les dones.

És el meu anhel que les dones puguem viatjar a la Lluna o en el futur a Mart. Aquest 8 de març ambiciono que les dones siguem copartíceps creant les tecnologies del segle XXI. Serà un bon símptoma que haurem conquerit més espais amb llibertat i autonomia.