Denuncien una agressió seguida de deportació al CIE de Barcelona
Nou episodi escabrós al cente d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona. El passat 12 de maig, dos dels advocats que solen assessorar els interns del centre van ser informats per part d'un d'ells d'una agressió. La Policia Nacional havia agredit una persona d'origen gambià als banys, segons el relat d'aquest intern, testimoni dels fets. Però quan els advocats es van acostar al CIE per prestar assistència a la suposada víctima, tan sols 48 hores després de ser-ne informats, la persona en qüestió ja havia estat deportada al seu país d'origen.
Així ho expliquen des de la plataforma Tanquem els CIEs, una entitat que des de fa temps ve denunciant la situació d'“opacitat” que es viu en aquests centres i de les “reiterades vulneracions de drets” a les persones que hi estan recloses. En aquesta cas, a més, es queixen de l'obstaculització per part de la direcció del centre de la tasca dels advocats, que van ser atesos de manera “burlesca” per part de la direcció del centre i que ja no podran interposar una querella per maltractaments perquè l'intern agredit ja ha estat deportat. Precisament per això, juntament amb altres entitats en defensa dels drets humans, 'Tanquem a els CIEs' demana la “immediata dimissió” del director del CIE barceloní.
“No és la primera vegada que es produeix una agressió”, denuncia un dels advocats, Andrés G. Berrio, que afegeix que poques vegades aquests episodis es donen a conèixer perquè el centre, segons explica, utilitza les deportacions com a amenaça contra els interns “per garantir la impunitat”. També en aquest cas, Berrio detalla que l'intern que els va informar de l'agressió va ser amenaçat amb l'aïllament i la deportació.
Segons aquest i dos testimonis més -diuen des de Tanquem els CIEs- l'agressió es va produir exactament quan la persona d'origen gambià era al bany i va demanar als agents que li tanquessin la porta de la dutxa. Després dels fets va caldre hospitalitzar-lo per les lesions que havia patit, expliquen des de l'entitat. Al cap de dos dies, el 14 de maig, els dos advocats es van personificar al centre de la Zona Franca, però llavors, reitera Berrio, la persona agredida “ja havia estat deportada amb caràcter d'urgència”.
La policia, per la seva banda, ha sortit al pas de les denuncies per negar que l'actuació policial fos agressiva i puntualitzar que es va deure a l'actitud agressiva de l'intern. Fonts policials han assegurat a ACN que els interns protagonistes dels fets ja se'ls havia anunciat ordre d'expulsió. Fins a quatre agents van resultar ferits després d'aquesta actuació, afirma la policia.
El record d'Idrissa Diallo
Aquest no és el primer episodi de denúncies pel tractament que reben els interns. El que més indignació va generar va ser al gener del 2011 el cas del jove Idrissa Diallo, que va morir a la seva cel·la després de demanar reiteradament i sense èxit assistència mèdica, segons alguns testimonis.
Tampoc és el primer episodi d'obstaculització del treball dels lletrats, segons Berrio. “És la tercera queixa que interposo perquè vulnera el dret a l'advocacia”, explica. En aquesta queixa explica el que ha passat al jutge de Vigilància i Control dels CIE de Barcelona i davant el Síndic de Greuges, al qual demana que investigui la suposada agressió. Per la resta, els advocats tractaran de seguir amb la querella per maltractaments, però reconeixen que sense poder posar-se en contacte amb l'afectat es presenta com una tasca gairebé impossible.
