Les armes no són una mercaderia ordinària. Per aquesta raó, el comerç d'armes ha estat exclòs dels tractats internacionals de comerç, com per exemple de l'OMC o del mercat comú de la UE. Això beneficia als governs en l'enfortiment de la seva pròpia indústria de defensa en un mercat altament competitiu, i en el manteniment del control sobre les exportacions dels béns militars a destinacions considerades no desitjables per raons estratègiques, de política exterior o de drets humans. El comerç d'armes està regulat en la Unió Europea per una Posició Comuna que estableix un sistema de llicències, i als EUA per la US Conventional Arms Transfer Policy (Política de Transferència d'Armes Convencionals). El sistema d'els EUA ha estat recentment actualitzat per expressar la intenció que no es transfereixin armes, equipament ni formació a països que cometin genocidi, crims contra la humanitat o que violin el dret internacional humanitari; les decisions finals recauen en la presidència.
No sembla probable que el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP, Transatlantic Trade and Investment Partnership), actualment sota negociació entre la UE i els EUA, trenqui amb la tradició de les “excepcions de seguretat” en els tractats de comerç. No obstant això, oficialment és quelcom que encara està per decidir. En resposta a les preguntes del parlament, la ministra de Defensa holandesa, Jeanine Hennis-Plasschaert, va assenyalar que les negociacions pel TTIP “no exclouen cap sector” (a part de la indústria audiovisual). “El Consell (de la UE) ha donat a la Comissió Europea un ampli mandat per arribar a un ambiciós acord amb els EUA”, segons Hennis. “Fins a quin punt influirà un TTIP en una major obertura del mercat de la defensa i la seguretat haurà de veure's durant les negociacions, considerant la sensibilitat que genera aquest sector tant en la UE com als Estats Units”.
El poderós lobby de la indústria de defensa europea, la ASD (AeroSpace and Defence Industries Association of Europe), va donar la benvinguda a les negociacions del TTIP participant en el Diàleg de la Societat Civil, establert per la Comissió Europea com un canal directe de comunicació entre els negociadors del TTIP i la indústria de la UE. La ASD es va establir com a Grup de treball entre la UE i els EUA sobre l'Acord de Lliure Comerç per realitzar un seguiment dels avanços, mantenir a la indústria informada i fer propostes als negociadors quan els interessos essencials de la indústria aeroespacial i de defensa europea estiguin en joc. Aquest Grup de treball consultarà “als millors experts de la comunitat ASD quan requereixin assistència en aquesta tasca”. Les companyies que formen part de la ASD podrien quedar directament afectades pels resultats de les negociacions en moltes de les àrees cobertes pel TTIP (accés a mercats, coherència en la regulació i les normes del comerç). Els drets de propietat intel·lectual podrien ser també un cas de preocupació. La ASD veu possibilitats especialment per a les petites i mitges empreses (Pimes), que són extremadament importants per a la indústria de defensa europea en aquest aspecte, atès que poden ajudar a obrir el mercat de la defensa als EUA aportant tecnologies “nínxol” a les grans i dominants companyies americanes. Segons la ASD el TTIP tindrà “un impacte positiu en les Pimes, ja que comportarà la facilitació del comerç i la reducció de costos”.
Quin podria ser l'“impacte positiu” en el comerç al que es refereix la ASD? El document que s'ha filtrat de l'esborrany del text de la UE sobre les polítiques per a l'energia del TTIP, segons el Huffington Post, dóna una idea del que ofereix el futur. Entre altres qüestions, indica que “les exportacions dels béns energètics a una altra de les Parts seran automàticament considerades concordes amb totes les condicions i criteris previstos en la legislació respectiva de les Parts per a la concessió de llicències d'exportació”. En altres paraules, quelcom que sigui aprovat per una de les parts, serà automàticament adoptat per l'altra part. Encara que aquesta és freqüentment la situació entre els socis de l'OTAN, en teoria els governs encara poden fer excepcions si així ho desitgen. Aquesta amenaça es va donar amb l'exportació d'armes des de la República Txeca a Egipte, raó per la qual el govern txec va aconsellar a les empreses d'armament exportar-les per avió, ja que d'aquesta manera els permisos de trànsit no eren necessaris. Fins i tot entre els països de la UE, la Posició Comuna no sempre s'implementa de forma comuna.
Un mercat de defensa obert no interessa a la indústria d'armament europea. Segons Tom Enders, Cap Executiu d'Airbus i destacat portaveu del sector de defensa europeu, el TTIP serà una “important contribució per a la nostra aliança (transatlàntica)”. No obstant això, encara que Enders pot “imaginar un TTIP sobre defensa, però no ara”, atès que Europa necessita estar millor equipada i preparada per complir amb els assumptes de defensa i seguretat. En altres paraules, la indústria de defensa europea encara necessitaria un tracte europeu preferent abans de poder competir amb EUA sobre un terreny d'igualtat. Clarament, no és un control democràtic el que li preocupa. En realitat, creu que “les grans companyies haurien de tenir l'impuls necessari per influenciar i dirigir les necessitats dels militars. Els governs no li diuen exactament a la indústria què és el que necessiten; per tant, és la indústria qui ha de dirigir i presentar als militars el que necessitaran per als desafiaments que trobaran avui i demà”. T'indiquem què comprar, tu només has de pagar-ho.
On està fent lobby la ASD, llavors? Per descomptat, la ASD representa també a la indústria civil aeroespacial i, encara que el TTIP podria excloure finalment el comerç d'armes del seu mandat, això impactaria sobre els altres sectors. Fins i tot amb una excepció de seguretat, el TTIP podria cobrir l'important i creixent sector dels productes de doble ús, pels quals la legislació es queda molt enrere en tots els sentits. A més, això podria causar problemes de control en el futur. Segons el Huffinton Post, els acords de lliure comerç “lliguen a tots els participants a un règim regulatori específic, dificultant el desenvolupament de futures regulacions en resposta a nous problemes”. Una vegada sota el TTIP, no hi haurà possibilitat per a la UE de millorar la seva política d'exportació de productes de doble ús ni de respondre al desenvolupament de noves tecnologies d'armament no explícitament llistades com a béns estratègics. Segons el Huffington Post, “els pactes de comerç són aplicats pels tribunals internacionals, els quals poden imposar sancions econòmiques contra els Estats que violin els acords”. Sota el TTIP, la capacitat de la UE o dels governs nacionals per desenvolupar polítiques d'exportació basades en els drets humans, com per exemple en el relacionat amb el material de doble ús o l'aplicació de la clàusula “catch-all”, es veurà considerablement limitada.
Article original: Stop Wapenhandel.
