🎙️Si Espanya fora un donut...

S'acaben de commemorar els 50 anys de la mort del dictador Francisco Franco. El seu règim, a més de retallar la democràcia i les llibertats (i la vida dels qui les van defensar), es va caracteritzar per un exacerbat nacionalisme espanyol i per l'opressió de les altres llengües, cultures i identitats.

Se suposa que amb la Constitució de 1978 això va canviar radicalment i, de fet, el discurs oficial ens ven l'Espanya de les autonomies com un estat quasi federal i un dels més descentralitzats del món.

Eixe model està lluny, però, de ser autènticament federal. Als Estats Units, com el seu propi nom indica, els estats han sigut tradicionalment (i hui encara més), un contrapoder al centre, i disposen d’una àmplia autonomia política i financera.

Nosaltres, en canvi, depenem d’un sistema de finançament que, no només està caducat des de fa 12 anys, sinó que injustament ens condemna a tindre uns serveis públics tercermundistes i a la generació d’un deute públic inassumible, el pagament del qual té absoluta prioritat. És el peix que es mossega la cua.

El nostre animal polític és Pablo Batalla, amb qui conversem sobre el nacionalisme espanyol i l’España de les autonomies, arran de l’aniversari de l’aprovació de la Constitució el pròxim 6 de desembre.

Pablo Batalla Cueto va nàixer a Xixon (Astúries) i es va llicenciar en Història per la Universitat de Salamanca. Es guanya la vida com a periodista, corrector d’estil, traductor i assagista. Escriptor prolífic, en els últims huit anys ha publicat sis llibres: “Si cantara el gallo rojo”, “La virtud en la montaña”, “Los nuevos odres del nacionalismo español”, “La ira azul”, “Yo podría haber sido Fidel Castro” i “La bandera en la cumbre”, que ha presentat recentment a València.