Russafa Escènica – Festival de Tardor explora allò sagrat i profà en la seua XVI edició

Del 16 al 27 de setembre, els carrers del barri de Russafa tornaran a allotjar escenaris en els locals més insospitats i arrancarà la temporada teatral valenciana amb la XVI edició de Russafa Escènica – Festival de Tardor. Però la preparació d'esta cita comença molts mesos abans i, sobretot, agafa velocitat quan el seu equip directiu es reuneix per a intercanviar idees sobre un lema que eixe any vertebre la selecció d'espectacles i l'organització de les activitats conformen el programa amb el qual cada temporada, des de 2011, s'esforcen per estimular la creació escènica emergent valenciana.

Després d'un parell d'edicions en les quals l'objecte de reflexió ha sigut la situació dels professionals de la cultura i del propi festival, per a 2026 han decidit canviar completament el focus d'atenció: “Era el moment de tirar una mirada més àmplia a la societat en la qual es desenvolupa Russafa Escènica”, explica Jerónimo Cornelles. I en ella s'han trobat amb la consciència col·lectiva que alguna cosa està canviant en la concepció d’allò espiritual.

Des de l'organització expliquen que no hi ha una voluntat de seguir una tendència o moda. “Moltes persones en diferents disciplines, cadascuna amb el seu temps de cocció previ i la seua sensibilitat pròpia, estan investigant una cosa que ens sembla interessant. I que ho hagen fet artistes amb un talent enorme, no implica que no tinguem la nostra xicoteta reflexió perquè este tema és ací i ho travessa tot” explica el director artístic del festival per a aclarir que ells ho han portat al seu terreny, a l'escènic.

“Se suposa que la cultura hauria de ser una cosa sagrada, però està profanada per la precarització. I el que sempre ha caracteritzat als rituals, l'espectacle, hui està a l'abast de tot lo món. Qualsevol converteix en un xou una cosa tan mundana com un desdejuni o anar a la platja. Només cal pujar-ho a les xarxes socials”, comenta la direcció del festival sobre una societat on una nova espiritualitat floreix al voltant d'actituds que són pura carn i que, en absolut, estan renyides amb l'ànima contemporània. Ja no hi ha un sentiment de pecat associat a la libido. Allò íntim és públic. I s'ha tornat molt natural ‘divinitzar’ a persones del carrer.

“Ens plantegem quin sentit té seguir pensant en allò sagrat i allò profà com a elements oposats. I d'ací, passem a interessar-nos per trencar els cànons del ritual, d’allò escènic. Volem qüestionar el concepte en sí d'espectacle, de dramatúrgia… tocar tot el que sembla intocable. I acostar-nos a la bellesa que sorgeix d'eixa misèria”, aprofundeix Cornelles.

Guiats pel lema ‘Sagrada i profana’, van llançar la seua convocatòria per a la selecció de 10 projectes de peces de curta duració (30 minuts) per a la branca de la programació anomenada Vivers, amb funcions en espais de representació no convencionals. Durant el mes de juliol, els artistes emergents seleccionats estan gaudint del programa de residències de creació Via Escènica, gràcies al suport dels municipis Alaquàs, Alboraia, Aldaia, Alfafar, Almussafes, Alzira, Benifaió, Foios, Quart de Poblet i Rafelbunyol.

I, seguint eixes claus de reunir termes oposats i trencar amb el preestablert, han reunit 13 espectacles de llarga duració que podran veure's en espais com a Escalante Centre Teatral (Nau Ribes 3), Sala Russafa, La Rambleta, La Mutant, Teatro Círculo, CCCC i CC La Beneficència.

Quatre imatges i un mateix concepte

També van pensar en trencar amb els cànons a l'hora de buscar la imatge de la XVI edició del festival. Per això va entrar en joc el dissenyador Rubén Mateos Brea.

És el director creatiu de la firma valenciana de mobiliari Viccarbe, Premi Nacional de Disseny 2025 en la categoria ‘Disseny i Empresa’, concedit pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Aquest extremeny establert a València des que va iniciar els seus estudis universitaris, tenia una relació a nivell personal amb el festival des de fa anys. “Per això va ser una sorpresa, però també un repte, que em proposaren plasmar en imatge el lema d'enguany”, assegura.

Acostumat a treballar amb equips de disseny de diverses àrees, inclòs el gràfic, Mateos Brea es va trobar amb l'oportunitat posar-se a la feina i aportar una visió personal, així que va decidir assumir riscos. “El primer va ser triar una manera de representar com conviuen allò sagrat i profà en alguna cosa que no fora òbvia, però que arribés a molta gent. I la naturalesa em va semblar un símbol que podíem compartir tots”, comenta el dissenyador, amb una especial afició a la muntanya, incloent entre els seus interessos l'alpinisme, la fotografia de paratges naturals i l'assaig sobre els vincles amb l'entorn natural. “La muntanya en un principi era una barrera natural, l’amagatall de les bruixes… després van arribar les ermites, les aparicions marianes, fins als albiraments d'Ovnis, si pensem en llocs com Montserrat”, explica el dissenyador sobre un lloc que continua reunint la mística i allò mundà.

Utilitzant algunes de les seues fotografies preses en entorns dels Alps, Pirineus i els Estats Units, va decidir trencar amb el concepte clàssic de cartell únic, creant quatre variants, cadascuna amb una imatge i un to de color diferent com a fons. Encara que totes mantenen elements comuns i s'observa la relació directa entre elles. “Volia generar un univers, amb un concepte i un criteri estètic unificat. He apostat per utilitzar l'estètica com a funció. Captar l'atenció del públic a nivell visual perquè, després, la gent es pregunte què té a veure eixa imatge d'un paisatge amb el lema del festival. I jugar a incrementar la seua curiositat quan vaja descobrint altres dissenys diferents, però amb el mateix aire, en diversos suports, com una tote bag o un programa de mà”, descriu Mateos Brea sobre un abordatge holístic del projecte amb el qual ha volgut mantenir l'esperit d'una edició de Russafa Escènica que desitja provocar la reflexió sobre si no és el moment que caiguen certs tòtems i de qüestionar si el que abans semblava un manament sagrat o un pecat imperdonable, ho continua sent.

A partir del 3 de setembre es farà pública la programació al complet del festival i arrancarà la venda d'entrades a través de la pàgina web de Russafa Escènica, però abans començaran a poblar els carrers les imatges amb les quals Rubén Mateos Brea i el festival conviden a perdre-li la por a reunir en un mateix cos, en un mateix espectacle, en un mateix entorn, allò sagrat i profà.