Llibres rebels

No tots els dies es crea i comença a funcionar una editorial valenciana i en valencià. Diria que és una “bona nova”, un senyal premonitori, una mena d’estel de guiatge, un símptoma esperançador. Cal celebrar-ho... Després ja vindran tots els dubtes quant a la viabilitat o la idoneïtat d’un projecte que s’insereix en un panorama editorial i polític complicat, problemàtic. Però no passa res. Més al nord ha aparegut també fa poc una nova editorial, Jande, dedicada a la literatura de persones migrades o “racialitzades” -un concepte, per cert, que no acabe d’entendre- en català: tota una demostració de força, creativitat i aposta per la cultura compartida, de la qual en són capdavanteres Assiata M’ballo Diao i Diana Rahmouni Auderis. La primera, de pares senegalesos, la segona de pare sirià i mare catalana. Ambdues són membres del PEN Català, llestes, serioses, i creatives. Les conec, i puc certificar-ho. Jande: una editorial de la qual caldrà parlar. Un altre dia.

M’agrada infinitament aquesta manera de treballar i d’enfocar la diversitat cultural, que té com a punt de partida el rerefons i els orígens -sense renunciar-hi ni un bri, ans al contrari- i com a punt focal de futur la inserció en un projecte compartit, de tots, fidel a la terra que també a tots ens acull, i que té com a element cabdal la llengua catalana (en totes les seues variants, que tampoc en són tantes, ni és per a tant). La llengua, la història, una problemàtica concreta, la terra i la gent, tot plegat una realitat cada vegada més diversa -una diversitat enriquidora- que cal assumir com pertoca en un món de nacions.

Al País Valencià ha començat a caminar també un nou projecte: l’editorial Rebel. Fins ara ha publicat dos llibres: un de Ricard Chulià Peris, En defensa de València. Toponímia i dominació nacional, i un altre d’Aitana Alfonso, L’espurna i la flama. Què es pot pensar davant una iniciativa com aquesta? Que molt bé, i endavant. Tots els dies ix el sol. Les generacions es succeeixen. Els fills trenquen amb els pares. O els superen... Els grups generacionals s’expressen -s’han d’expressar!- amb actes, modes, manifestos, gestualitat, moviments i innovacions en tots els àmbits. Fins ara -segle XX i inicis del XXI- també amb el llançament de revistes o editorials. La cosa donaria per a molt, i ho deixarem ací. És una bona notícia, en tot cas: un símptoma de vitalitat. Però diguem-ho clar d’entrada: una cosa és l’expressió generacional, que respon a situacions i vivències noves, i una altra la continuïtat empresarial i la pervivència d’una iniciativa generosa i valenta. Fundar una nova editorial és relativament fàcil. Ja és més difícil garantir-ne la continuïtat a mitjà i llarg termini.

El primer dels títols de Rebel, dins la col·lecció “Arguments”, és En defensa de València. Toponímia i dominació nacional, una apologia raonada del nom correcte del capi i casal davant l’enèsima i malaurada maniobra de distracció a càrrec de la dreta extrema i dels seus adlàters i servidors o chiens de garde. València rima amb resistència. També amb paciència... Ricard Chulià -llicenciat en Filologia Catalana i màster en Anàlisi Política, a més d’inspirador de l’editorial- explica amb claredat el sense sentit -o el sentit profund, bàsicament aberrant- de la iniciativa reaccionària de treure l’accent a València i referma les raons filològiques i polítiques molt convincents per les quals València sempre durà accent obert. Un llibre esclaridor.

El segon títol publicat, dins la col·lecció “La fera ferotge”, és L’espurna i la flama, d’Aitana Alfonso, una aproximació sociològica a la música en valencià, un dels fenòmens culturals més importants del País Valencià -els seus protagonistes, context, públic i evolució-, d’allò més interessant. Amb capítols inicials com “La música com a fenomen social” i “Una mirada sociològica a la música”, el llibre és com un gran reportatge informat i rigorós sobre la música i els músics valencians, a partir d’Al vent i Raimon i el Tio Canya d’All Tall, passant per Obrint Pas, fins arribar al panorama actual, atapeït i dinàmic, ple de veus solistes i de grups en evolució, que congreguen multituds i conformen la banda sonora d’un present bategant que reivindica i resisteix, però que també té vivències i emocions més íntimes, que reflecteix i elabora la música en valencià. Amb pròleg de Rafa Xambó -sociòleg i músic ell mateix de llarga trajectòria- i fotografies de Julio Cebolla, aquest és un llibre acurat i documental, però molt àgil i llegidor, amb entrevistes, opinions, índex onomàstic, il·lustracions (fotografies de qualitat) i bibliografia. Necessari -imprescindible, diria- per a qualsevol que s’interesse per l’escena musical valenciana, un dels fenòmens més esperançadors i innovadors protagonitzat per les successives generacions que s’hi han implicat. Avui, amb veus com La Maria, La Xica, Tesa, Sandra Monfort, Clara Andrés, els Zoo, Botifarra, Borja Penalba, Tomàs de los Santos, Mireia Vives, el grup Patraix, Noèlia Llorens, Xavi Sarrià, Pau Alabajos i tantes i tants altres més, la continuïtat expansiva - i millorada- està més que garantida.

Comença bé, l’editorial Rebel. Amb dos títols substancials. Té la seu a Torrent, la urbs de l’Horta Sud, i un aire molt jove. Ricard Chulià (Torrent, 1983) és autor d’alguns llibres considerables publicats a l’editorial Afers, com País Valencià, eixida d’emergència (2024), una veu original que s’ha incorporat fa ja temps a la tasca de pensar el País amb voluntat de transformar-lo. Aitana Alfonso, per la seua banda, va nàixer a València el 2001, ha estudiat Sociologia i Ciència Política a la Universitat de València i coneix a fons la problemàtica que aborda. Trobe que són exponents d’unes generacions amb un nivell alt de formació que sense dubte aportaran molt a la nostra cultura. Benvinguts tots dos i benvingut aquest nou projecte editorial.