Un centre per a la fotografia a València

En el segle passat, cap a la dècada dels seixanta, el Grup de Producció Fotogràfica del Sindicat Nacional d’Indústries Químiques va impulsar la creació d’un Museu Nacional de Fotografia. L’Ajuntament de València va oferir, per a albergar-lo, l’edifici de l’antic Hospital General, conegut com l’Hospital dels Pobres innocents. Aleshores es va calcular que l’obra d’adequació havia de costar 30 milions de pessetes, però la iniciativa no va prosperar ni en aquell indret ni enlloc. Anys després, el 1979, el que restava en peu del recinte hospitalari fou escollit per a ser la seu de la Biblioteca Pública de l’Estat a València-Pilar Faus.

Quasi cinquanta anys més tard, el 2010, el Consell Valencià de Cultura (CVC) va proposar la creació d‘un Arxiu fotogràfic o un Museu de la Fotografia. Les idees que s’expressaven en l’informe del CVC partien de la consideració del ric patrimoni fotogràfic valencià i de la conveniència d’actuar amb urgència per catalogar i conservar en condicions el material fotogràfic, sensible i perible. Cap institució valenciana, però, es va interessar per la iniciativa.

Ara, recentment, l’Ajuntament i la Diputació de València han recuperat la propietat de l’edifici de l’antiga delegació d’Hisenda i en busquen un ús. Se’n barallen alguns de possibles, i no estaria de més aprofitar l’ocasió per projectar un centre de de divulgació, d’investigació, d’arxiu i conservació de fotografia en el número 4 del carrer Guillem de Castro de la ciutat de València.

Així, la ciutat, que té vocació de ser cap i casal, disposaria, entre altres comeses, d’un lloc per reunir el patrimoni fotogràfic valencià, que a hores d’ara es conserva dispers. El País Valencià, mancat d’una gran institució especialitzada dedicada tant a la custòdia i conservació del patrimoni fotogràfic com al foment de la creació fotogràfica contemporània, tindria un espai on la fotografia històrica i la contemporània foren objecte de recerca i difusió, amb activitats per a aprendre les claus del llenguatge fotogràfic.

Per construir un projecte com aquest seria imprescindible la col·laboració de les universitats valencianes, dels professionals de l’Arxiu fotogràfic de la Diputació de València, de la Biblioteca Nicolau Primitiu i de l’ETNO, com també la participació d’iniciatives privades com ara el Centre Fotogràfic La Llotgeta, la Fundación Mediterráneo, la Fundació Railowsky, la Fundació CIRNE, el Festival Valenciaphoto i el Festival Ojos Rojos.

Igualment, perquè un equipament cultural, dedicat a la fotografia i la imatge, estiga viu i connectat amb la societat que l’acull s’hauria d’afavorir una xarxa amb les entitats i agents involucrats, tant les de caire professional com la Unió de Periodistes Valencians i l’Asociación de fotógrafos profesionales de Valencia, com la dels aficionats.

A més, i per eixamplar la cultura de conservació del patrimoni fotogràfic de manera coordinada, el projecte hauria d’establir vincles amb la Societat valenciana d’Història de la Fotografia, amb el Museu de Fotografia-FOCAM de Requena i amb la Col·lecció Museogràfica de Fotografia de Manises, així com també amb col·leccionistes privats que son els qui sostenen la preservació d’una part del patrimoni fotogràfic valencià.

La rehabilitació de l’edifici, tancat des de 2016, seria l’oportunitat definitiva per a crear un centre de fotografia, després de dos intents anteriors que no van fructificar. L’any 2026, data escollida per celebrar el naixement de l’invent de la fotografia, és un bon any per començar a treballar-hi. Perquè la fotografia és clau per a la cultura visual contemporània, i la societat valenciana necessita un espai que en garantisca la memòria.