La setmana passada vaig gaudir d’una sessió de cap de setmana al circ. Vaig anar amb les meues xiquetes per transportar-les al món de la màgia, l’humor i la il·lusió. Quan s’obrin les portes del món meravellós dels pallassos, equilibristes o malabaristes només hi ha un objectiu: gaudir de la fantasia i dels reptes inimaginables.
Malauradament, el circ al qual vull fer referència no és, ni de bon tros, el dels acròbates o ballarins, sinó el circ en què s’ha convertit el PP de la Comunitat Valenciana i, per extensió, el d’àmbit nacional.
En un altre article d’opinió ja vaig expressar clarament el que representava el nomenament del senyor Pérez Llorca com a nou president de la Generalitat Valenciana. És un nomenament que no naix del poble valencià; és una decisió presa a Madrid pel senyor Abascal i el grup d’extrema dreta VOX, que encara hui venera la figura de Francisco Franco. Ja vaig explicar que Pérez Llorca va ser l’artífex del “pacto de la servilleta” i que sempre ha sigut la mà dreta del senyor que va abandonar el poble valencià el passat 29 d’octubre del 2024. Aquests dos aspectes ja li donen poca legitimitat per ser qui ha d’encapçalar la màxima autoritat de la Comunitat Valenciana.
A més, la seua primera decisió ha sigut nomenar el senyor Fernando Pastor Llorens com a nou portaveu del PP a les Corts Valencianes. Quina broma és aquesta? Com pot ser que el nou portaveu del partit de dreta extrema siga un senyor que va rebre burles per les seues mentides en el programa televisiu “Todo es mentira” de Risto Mejide? Vull recordar com el senyor Fernando Pastor, que serà el nou portaveu del PP a l’òrgan representatiu del poble valencià, va tindre el valor de dir que el senyor Mazón no havia canviat mai de versió. Va ser en eixe moment quan el presentador del programa li va dir que era “el mejor chiste de la tarde”. Volen continuar la farsa?
I no són casos aïllats. Ahir mateix, l’actual alcaldessa del PP de València va tindre el valor d’afirmar que “el franquismo había tenido cosas buenas y cosas malas”. Com pot ser? Quina justificació poden tindre unes paraules així en ple segle XXI? El PP de dreta extrema és un circ en si mateix. Però no un circ que et deixa bocabadat amb les actuacions de màgia, il·lusió i somriures; són un circ de vergonya, de baixesa moral i de falsedats.
Aquest espectacle continuat no sols deteriora la imatge política del nostre territori, sinó que desgasta la confiança ciutadana en les institucions. Quan la política es converteix en un escenari de farses i contradiccions, el poble perd la capacitat de creure en les solucions col·lectives. I això, al cap i a la fi, és el més perillós: que la ciutadania acabe pensant que tots són iguals, quan no ho són.
És en aquest punt quan em ve al cap una frase d’Albert Camus: “Cap persona és realment lliure mentre existisquen oprimits”. I és precisament aquesta llibertat col·lectiva la que es veu amenaçada quan els qui haurien de governar amb responsabilitat decideixen instal·lar-se en la farsa i l’engany.
El PP és el màxim representant de l’expressió que utilitzem quan ens referim al fet que alguna cosa “pareix un circ”. I el més dur és que no tenen remei. Són capaços de superar-se i avergonyir-nos amb les seues actuacions de circ. Allunyats de la màgia i la il·lusió. Propers al ridícul, la indecència i la immoralitat. Sempre que han governat han demostrat que no tenen capacitat per assumir responsabilitats. Quant pagarien vostés per una entrada al circ del PP?