L’elecció de la direcció general de CACVSA, (Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana S.A.), el que fins ara coneixem com À Punt, ha suposat una greu anomalia democràtica.
El poc honorable president de la Generalitat, va tindre la “fachatez” d’utilitzar com excusa de la seua calamitosa absència davant l’emergència, el fet d’estar dinant amb una periodista per oferir-li la direcció d’À Punt. És inqualificable que li semblara acceptable aquesta excusa. I molt més greu si a més ho feia com a president del PP!!!
El procés per elegir la direcció general dels mitjans de comunicació públics, als països avançats, sol ser transparent, participatiu i dissenyat per garantir la independència editorial i la prestació d’un servei al bé comú. Tot i que cada país té el seu propi sistema, almenys podem destacar 4 elements comuns com:
1- Convocatòria pública i requisits: es publica una convocatòria pública per ocupar el càrrec de director general, on s’han de definir els requisits que han de complir els candidats, com ara experiència en gestió de mitjans, coneixements en comunicació, lideratge i compromís amb els valors del servei públic, etc. I cal presentar un projecte per al mitjà.
2- Selecció per un òrgan independent i plural: la selecció recau en un òrgan independent del mitjà de comunicació, format per representants de diferents sectors de la societat (polítics, acadèmics, professionals dels mitjans, etc.) per garantir així la pluralitat i la independència. Aquest òrgan avalua les candidatures i pot realitzar entrevistes o proves per seleccionar la més adequada.
El nostre Consell d’Administració està incapacitat per a ser un òrgan independent i plural. La proposició de llei del PP-VOX, ara llei de la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana, no va acceptar cap esmena en el seu tràmit a Les Corts: ni dels grups de l’oposició, ni de les entitats compareixents, ni del Consell Valencià de Cultura, ni de les nostres aportacions com una associació especialitzada en ciutadania i comunicació -ACICOM-.
Tenim una llei que rebaixa la democràcia, la pluralitat i la participació en el Consell d’Administració. Així han desaparegut del mateix: el Consell de la Ciutadania, els membres nomenats pel Consell Audiovisual, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, els representants dels treballadors i treballadores, etc. Tot amb un procés d’elecció dels consellers en Les Corts, ara per majoria simple. Una falta de pluralitat agreujada per dos elements: la miopia dels grups parlamentaris de l’oposició (PSPV i Compromís) que es van negar a proposar candidatures, i l’abús del PP-VOX, que en vegada d’elegir el nombre de consellers que li correspondrien proporcionalment, per exemple 3 + 1 dels 7 a elegir, van ocupar tots els llocs 5 + 2. Deixant sense cap representació ni contrapés a una gran part de la ciutadania que va exercir el seu vot en les eleccions autonòmiques de 2023. Una actuació sense precedents que mai s’havien atrevit a fer, ni en l’època més fosca del PP.
3- Participació del parlament o govern: el govern o el parlament té un paper en el procés, siga nomenant directament el director general o aprovant la decisió del consell d'administració; però aquest pas sol ser objecte de debat per garantir que l’elecció no estiga influenciada per interessos partidistes.
4- Audiències públiques o consultes: en certs països, les candidatures han de passar per audiències públiques davant el parlament o un comité especialitzat. Aquestes audiències permeten als representants polítics i a la societat civil conèixer les propostes i valors de les candidatures.
El Consell d’Administració actual, sense cap signe de pluralitat, sense realitzar convocatòria pública, sense transparència sobre qui ha fet la proposta (un altre dinar en el Ventorro de Mazón?), quins mèrits han avaluat, quins altres perfils hi han rebutjat, etc. ha elegit. No sembla ser el mètode més adequat per triar a la millor persona per dirigir el nostre sistema de comunicació públic. Una elecció que, a més a més, es va produir per unanimitat, molt significativa de la falta de pluralitat i contrast de punts de vista. Per cert, la persona elegida ha generat gran polèmica ciutadana en cercles progressistes i en els defensors d’un model públic, en valencià i de qualitat. Mala posició de partida per aconseguir un mitjà al servei de tota la societat.
Si ens fixem ara en els països del nostre entorn, veurem un procés molt diferent al valencià:
- Regne Unit (BBC): La direcció general és nomenada pel consell d'administració de la BBC, que actua de manera independent del govern. El procés inclou una convocatòria pública i una selecció basada en mèrits.
- Alemanya (ARD/ZDF): Les direccions generals són elegides pels consells de radiodifusió, formats per representants de la societat civil i dels Länder (estats federats). El procés és altament descentralitzat i plural.
- França (France Télévisions): El president de França nomena el director general, però el procés inclou consultes amb autoritats independents i el Consell Superior de l'Audiovisual (CSA).
- Suècia (SVT): La direcció general és seleccionada pel consell d'administració de SVT, que actua de manera independent del govern. El procés és transparent i basat en mèrits.
A la vegada, els altres mitjans de comunicació públics autonòmics tenen un millor procés. Varia segons la normativa de cada comunitat autònoma, però destaquem alguns passos comuns que segueixen:
- Publicació de la convocatòria: Es publica una convocatòria en què s'anuncia la vacant i es detallen els requisits, les qualificacions necessàries i el procés de selecció.
- Presentació de candidatures: Les persones interessades presenten les seues sol·licituds, incloent-hi el currículum i un projecte de gestió que detalle les seues propostes per dirigir l'entitat.
- Avaluació de candidatures: Un comitè o una comissió d'experts revisa les sol·licituds presentades i avaluen les qualificacions i els projectes de gestió de les candidates.
- Entrevistes personals: Es poden realitzar entrevistes personals amb les candidates preseleccionades per conèixer millor les seves capacitats i visions per a la direcció del mitjà.
- Nomenament: Finalment, el govern autonòmic o el consell d'administració de l'entitat fa el nomenament de la candidata seleccionada.
Així podem afermar que en una democràcia avançada, amb un bon govern, seria recomanable contemplar com a principis clau, per a una elecció tan important, els següents:
- Independència editorial: El procés ha d’estar dissenyat per evitar interferències polítiques o comercials.
- Transparència: Les decisions s’han de prendre de manera oberta i rendint comptes davant la societat.
- Pluralitat: Cal buscar que la direcció general represente els interessos de tota la ciutadania, no només d'un sector concret.
Un aspecte més que augmenta la nostra inquietud, és comprovar que el Consell de l’Audiovisual, el màxim òrgan regulador de l’audiovisual, contemplat al nostre Estatut d’Autonomia, ha estat mut en tot el procés de conformació de la CACVSA. Sent més palés, si cap, davant l’elecció dels màxims òrgans de decisió.
Exemples com el de França, on el Consell Superior de l’Audiovisual participa en els processos d’elecció, deixen en evidència la inoperància i la futilitat d’aquest Consell.
En definitiva el procés d'elecció de la direcció general dels nostres mitjans públics de comunicació, en consonància amb els països avançats, hauria de combinar elements de participació institucional, transparència i garanties d'independència.
Han fet tot el contrari. Una altra ocasió perduda per a fer efectiva la seua missió, la seua raó de ser: conformar un servei públic de comunicació.