Bogeria immobiliària i caos de trànsit

Una ciutat on s'encareix molt l'habitatge i augmenten els embussos

Lloguers inassumibles i col·lapse circulatori a la València de María José Catalá

Ni declaració de zones tensionades, ni limitació de preus, el mercat immobiliari a la ciutat de València ha embogit sense que l'èquip del PP i Vox en l'Ajuntament de València, que presideix María José Català, haja fet res mínimament eficaç per afrontar un dels assumptes que preocupen cada vegada més els veïns. La pujada imparable dels preus dels lloguers afecta tota Espanya, però troba en les nostres latituds una de les zones més candents. Així, la província de València lidera les pujades del preu del lloguer a Espanya en l' última dècada, amb un augment del 65%, com revela el mapa elaborat per aquest diari. D'altra banda, segons una anàlisi de la Universitat Politècnica de València, els lloguers a la ciutat de València s'han disparat un 78% en només cinc anys, de finals de 2019 a finals de 2024. En alguns districtes de la capital, com Ciutat Vella, l'Eixample, la Saïdia, El Cabanyal o Poblats Marítims, l'increment s'acosta al 100%.

El fenòmen s'estén a bona part dels municipis més pròxims a la ciutat, enmig d'un moviment que expulsa els joves i els sectors socials menys acomodats a localitats fins i tot més enllà de l'àrea metropolitana. Malgrat això, el Govern valencià s'oposa a la limitació dels preus dels lloguers aprovada pels ajuntaments de Burjassot i La Pobla de Farnals, amb l'argument, per part del departament d'Habitatge que dirigeix la vicepresidenta Susana Camarero, que “la política d'aquest Consell és la de generar oferta de lloguer assequible”, una estratègia que hauria de basar-se en la creació d'un parc públic d'habitatge massiu i no privatitzable, que no és el cas, i que no frena el problema cada colp més apressant a curt termini.

Que no es tracta d'una situació única, sinó que forma part d'una tendència cada vegada més greu, ho revela el debat polític generat amb la votació conjunta de les dretes espanyolistes i catalanistes al Congrés dels Diputats (el PP, Vox i Junts s'hi van oposar, mentre el PNB es va abstenir) contra el decret del Govern que prorrogava milers de lloguers que vencen el 2026 i 2027. La votació va donar peu al ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, de Sumar, a lamentar que “viure de lloguer s'ha convertit en un risc d'exclusió social”.

Aquest perill d'exclusió social no és una cosa abstracta sinó un fet cada vegada més real en les seues manifestacions més extremes. Com ha escrit Laura Martínez, la València de l'alcaldessa Catalá compta amb pisos que es venen per dos milions i centenars de noves barraques. “El nombre de persones que viu en assentaments de barraques creix un 8%, tot superant les 1.300 persones, mentre el PP local i autonòmic es nega a limitar els preus de l'habitatge, amb un mercat disparat”, escriu.

Una altra cosa que s'ha disparat en el mandat de l'actual alcaldessa és el trànsit. Ha crescut un 43% en dos anys en tota la ciutat, amb les grans vies col·lapsades. Encara que el fet que una artèria com l'avinguda de Pérez Galdós estiga en obres pot haver influït en els col·lapses circulatoris del nucli urbà en hores punta, els partits de l'oposició incideixen en què l'augment és un fenòmen general propiciat per allò que el PSPV qualifica com a “polítiques procotxe”. Compromís, per la seua part, assenyala que s'han revertit les polítiques de pacificació del trànsit aplicades en els anys de Joan Ribó com a alcalde. “La reversió del carrer de Colón ho contamina tot”, ha apuntat el regidor Giuseppe Grezzi, que va ser responsable de mobilitat en aquells mandats.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre la situació del mercat de l'habitatge i la política municipal de València es publiquen, juntament amb altres notícies, reportatges, entrevistes i articles d'opinió, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de Whatsapp.