Depredadors d'habitatge protegit

Gràcies a la falta de transparència i les facilitats donades pel PP

Pervertit a Alacant l'accés a pisos de protecció pública

Es veu que per a alguna gent el problema d'accés a l'habitatge no és tan greu, o potser precisament perquè sí que ho és en el cas de la majoria de la resta de ciutadans, com perquè no es prodisquen maniobres tramposes en aquest àmbit típiques d'un comportament oligàrquic del que certs sectors de la dreta no s'han desprès des dels temps de la dictadura franquista. Em referesc a la mentalitat que porta alguns a pensar que les regles que valen per a la majoria poden ser esquivades amb el suport d'algunes facilitats polítiques, estretes complicitats de classe i un comportament depredador d'allò públic que manca d'escrúpols. Feia 20 anys que no es construïa habitatge protegit a Alacant i han hagut d'acabar els pisos de la promoció que ha trencat la sequera en mans del que Sergi Pitarch ha qualificat en un article com “desvengonyits de protecció pública”. 

Alts càrrecs de l'Ajuntament d'Alacant, una regidora del PP (la d'urbanisme, per a més inri), un funcionari de la Generalitat Valenciana involucrat en el procés i membres de conegudes famílies de la ciutat, no precisament humils, han aconseguit pisos en un complex residencial construït a la platja de Sant Joan pel procediment dels habitatges de protecció oficial, és a dir, la cessió a bon preu de sòl públic a canvi de limitacions en el cost dels pisos i en les condicions econòmiques exigides als seus compradors. Destapat l'escàndol pel diari Informació, va dimitir primer l'alt càrrec implicada, María Pérez-Hickman, els dos fills de la qual es van fer amb sengles pisos al complex residencial. Després ho va fer la regidora del PP Rocío Gómez, que n'havia comprat un altre i comptava fins ara mateix amb la plena confiança de l'alcalde, Luis Barcala, a qui ha esclatat un assumpte de perfils molt lletjos malgrat que un informe municipal del 2025 al qual no va fer cas va alertar que funcionaris que tramitaven els habitatges es van quedar pisos.

També a la Generalitat Valenciana l'ha esquitxat l'escàndol i la Conselleria d'Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat, que dirigeix la vicepresidenta Susana Camarero, ha suspès d'ocupació i sou un funcionari, encarregat precisament de tramitar i acreditar que els sol·licitants dels polèmics habitatges protegits d'Alacant compliren amb totes les condicions però que va aprofitar el seu lloc per a adjudicar un dels pisos a la seua esposa, després d'amagar convenientment el vincle.

El paper del Consell que ara presideix Juan Francisco Pérez Llorca ha resultat rellevant, com a facilitador de les condicions que han fet possible un ús tan poc estètic de la figura de l'habitatge de protecció oficial o públic (VPO o VPP), l'objectiu teòric del qual és facilitar l'accés a persones amb ingressos limitats, oferint preus més assequibles que el mercat lliure a canvi de complir determinades condicions d'ús, de superfície i d'ingressos. Amb el seu predecessor Carlos Mazón a la presidència, de les polítiques del qual és tan continuista Pérez Llorca com per a mantindre Susana Camarero al capdavant del departament d'habitatge, es van rebaixar el règim de protecció temporal de les VPP i les limitacions en la venda o lloguer.

Tal com ha explicat en aquest diari Carlos Navarro Castelló, a més d'augmentar de 46.800 a 54.600 euros el límit de renda per a poder accedir a aquests immobles, podent arribar als 66.300 si s'acompliren alguns requisits, i d'elevar de 200 a 2.400 euros el preu del metre quadrat, Mazón va eliminar controls activats anteriorment pel govern d'esquerres del Pacte del Botànic per a previndre frau en l'adjudicació de VPO com les d'Alacant. El que implica deixar en mans dels promotors privats que construeixin habitatge públic tot el procés d'adjudicació fins al moment d'escripturar les cases, en què la conselleria sí que s'encarrega de supervisar que tots els adjudicataris compleixen amb els requisits establerts. Mentre la normativa del Botànic de maig de 2023 apostava pel caràcter “permanent” de la protecció dels habitatges protegits tant de promoció pública com privada, el decret aprovat pel Consell de Mazón al desembre de 2024 va establir un termini “màxim” de protecció per a les de gestió privada d'entre 15 i 30 anys, un període després del qual es poden vendre a preu de renda lliure.

Habitatges protegits del polèmic complex residencial d'Alacant que van guanyar càrrecs del PP es van publicitar en lloguer a 1.600 euros en algun portal immobiliari i hi ha notícies d'ofertes de venda d'alguns dels pisos a preus que només poden satisfer-se amb un bon percentatge de la compra en diners negres. El despropòsit és majúscul i no pot ser socialment més escandalós, donada la crisi habitacional que afecta les noves generacions. D'aquí que el PSPV haja portat el cas a la Fiscalia Anticorrupció amb la denúncia de cinc possibles delictes, mentre Compromís ha demanat la creació d'una comissió d'investigació a les Corts Valencianes. La portaveu socialista a l'Ajuntament d'Alacant, Ana Barceló, va qualificar de “lamentable” la situació i va recordar que a la ciutat hi ha actualment més de 5.400 famílies en llista d'espera per a accedir a un habitatge públic. El portaveu valencianista a la Cambra autonòmica, Joan Baldoví, ha descrit l'operació com “el pla vividors, que és en definitiva el modus operandi que sempre ha tingut el Partit Popular: beneficiar els seus”.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre les irregularitats en la promoció d'habitatges protegits a Alacant es publiquen, juntament amb altres notícies, reportatges i articles d'opinió, en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.