Manifestament incompatible

Entre la Generalitat, Ribera Salut i la Clínica Benidorm

Triangle familiar del conseller en el negoci de la sanitat

Hi ha incompatibilitats legals, incompatibilitats morals, incompatibilitats ètiques... i després hi ha la funció de Marciano Gómez com a conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana. Ja vaig escriure al març sobre el fet que ell, el seu germà i la seua cunyada han convertit la privatització sanitària en un assumpte de família. El conseller va salvar de la recuperació per a la gestió pública, en prorrogar-li la concessió, l'últim dels hospitals privatitzats, el del Vinalopó, del qual la seua cunyada és directora gerent, mentre Ribera Salut, l'empresa que l'explota, adquiria per 120 milions d'euros la Clínica Benidorm, que dirigeix el seu germà. El triangle familiar, un “cercle de negoci”, com el va qualificar llavors Diana Morant, suscita, com és lògic, alguna cosa més que suspicàcies.

D'ací que el PSPV portara a la Fiscalia el conflicte d'interessos i denunciara Gómez i els seus familiars per set presumptes delictes. Posava en qüestió aquesta denúncia els càlculs del cost que la Generalitat havia de pagar a Ribera Salud, i la falta de supervisió de suposades males pràctiques a l'hospital gestionat per l'empresa, com la reutilització de catèters d'un sol ús.

Era inevitable que també es posara el focus sobre l'altre costat del triangle, el que afecta l'actuació de la conselleria en relació amb Clínica Benidorm. I resulta que, entre 2024 i 2025, tal com ha publicat Sergi Pitarch, el conseller de Sanitat va ruixar amb 25 milions el grup privat dirigit pel seu germà abans de comprar-lo Ribera Salud. Un total de 20 d'aquests milions corresponen a serveis no concertats i els altres cinc a l'anomenat pla de xoc contra les llistes d'espera.

La informació recollida per elDiario.es, a partir d'una resposta parlamentària de la Conselleria de Sanitat a la diputada del PSPV-PSOE Yaissel Sánchez, revela que les tres empreses del grup dirigides per Juan David Gómez van ser les que més diners van rebre de tots els grups sanitaris privats per aquests conceptes. El pastís de les derivacions de la sanitat pública valenciana a la privada és de 270 milions d'euros, que es reparteixen entre vuit grans grups empresarials. Vithas va ingressar més de 46 milions, 25 milions l'Hospital Clínica Benidorm del germà del conseller, 23 Quirón Salud, 18 milions el grup Imed o més de 10 milions Ribera Salud, l'empresa de la cunyada.

La política sanitària de la dreta propicia que l'empresa privada faça negoci a costa de la sanitat pública tant quan posa en marxa la fórmula de les concessions d'hospitals i àrees de salut, en l'origen de la qual -en l'època d'Eduardo Zaplana a la presidència- ja hi era Marciano Gómez, com quan la reverteix després de la sèrie de rescats iniciats pel govern progressista del Pacte del Botànic, mitjançant les derivacions de serveis. En aquest context, és impossible ignorar l'impúdic popurri d'interessos familiars que envolta el conseller nomenat per Carlos Mazón, un veterà del PP a qui ha mantingut Juan Francisco Pérez Llorca en el càrrec.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre les privatitzacions sanitàries, juntament amb altres notícies, polítiques, socials i educatives, així com articles de cultura i columnes d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací. 

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.