Rita Barberá: llegat de corrupció

La jutgessa processa el cunyat per cobrar mossegades a constructors i promotors

La família de l'exalcaldessa de València queda a la vora del banc dels acusats

El cunyat i tres nebodes de l'exalcaldessa de València Rita Barberà, morta el 2016, queden a la vora del banc dels acusats. Els familiars de Barberá formen part dels 38 processats per la jutgessa del 'cas Azud', entre els quals figuren qui va ser el seu vicealcalde, Alfonso Grau; l'exregidor del PP Jorge Bellver, que ha hagut de dimitir com a alt càrrec de la Generalitat; una sèrie de constructors i promotors, i també l'exregidor socialista Rafael Rubio, que arribaria a ser subdelegat del Govern, la qual cosa confereix un abast bipartidista a l'escàndol.

La família de l'exalcaldessa, a través del bufet del seu cunyat, José María Corbín, presumptament va cobrar mossegades a promotors i constructors (amb l'empresari Jaime Febrer com a principal corruptor), segons la investigació judicial d'aquest cas, que arriba al punt del processament 10 anys després de la mort de Barberá. Un moment en què es farà balanç de la seua llarga etapa al capdavant de l'Ajuntament, entre els anys 1991 i 2015, quan va arribar el canvi amb Joan Ribó, de Compromís, com a nou alcalde. Idolatrada pel PP, malgrat que en el moment de la seua defunció el partit l'havia repudiat, la figura de Barberá, a qui l'actual alcaldessa, María José Catalá, ha reivindicat en fer-la alcaldessa honorària i dedicar-li un pont, va deixar un llegat de corrupció que és impossible d'amagar. Lucas Marco va repassar en el seu moment tots els casos de corrupció de l'era Barberá, que inclouen el saqueig de la depuradora de Pinedo, el 'cas Taula', la caixa B del PP local i el 'cas Azud'.

Es podria dir que l'etapa de Barberá en l'alcaldia va reunir la majoria dels tòpics de la corrupció política: suborns per part de constructors, tripijocs amb les empreses concessionàries i finançament il·legal del partit. Convé recordar, en aquest punt, que les grans majories aconseguides per Barberá van estar recolzades per un finançament il·legal que, per exemple, el 2007, xifrava en més de dos milions d'euros un dels investigadors de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

La sensació d'impunitat de què va gaudir Barberá durant tant de temps té molt a veure amb la seua capacitat per a regar de diners els mitjans de comunicació, d'implicar en les corrupteles fins i tot alguns elements de l'oposició, de jugar amb avantatge, en definitiva, enmig d'una renuent actitud de les instàncies judicials a posar el focus sobre les sospites que emanaven de la seua gestió. L'any 2010, per exemple, la llavors regidora socialista Ana Botella va denunciar públicament la manipulació d'organismes municipals com un denominat Centre d'Estratègies i Desenvolupament (CEyD) que pagava amb diners públics l'empresa que va fer la campanya de Barberá. L'alcaldessa va arribar a mentir en certificar per escrit davant el Registre Mercantil que l'assemblea d'aquell organisme havia aprovat els comptes dels anys 2006 a 2009 quan, en realitat, no s'havia reunit. L'exregidora del PSPV va relatar en el judici del 'cas Taula' la seua labor de fiscalització de les fundacions municipals que alimentaven l'entramat que va fer la campanya del PP i les dificultats que va trobar.

Amb la perspectiva de la distància voldrien alguns ignorar que la de Barberá al capdavant de l'Ajuntament de València va ser una època de corrupció, però la realitat és tossuda. I la imatge de la seua família encarada al banc dels acusats no pot ser més eloqüent.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les notícies sobre la depuració judicial de responsabilitats sobre la corrupció en la llarga etapa de Rita Barberá com a alcaldessa, juntament amb altres informacions, reportatges i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També ens podeu seguir a Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.