Un accionista del València CF recorre en el Suprem contra la legalitat de la venda de la majoria accionarial a Peter Lim
El Tribunal Suprem tindrà l’última paraula sobre la legalitat de la venda de la majoria accionarial del València CF a Peter Lim. La Secció Sisena de l’Audiència Provincial de València ha elevat a l’alt tribunal el recurs de cassació interposat per un accionista del club contra la sentència del 3 d’octubre passat en què l’Audiència mateixa va desestimar declarar nul·la la transacció del 70% de les accions de la Fundació al magnat de Singapur, a través de la seua empresa Meriton Holdings Limited.
Això es desprén de la documentació recaptada per elDiario.es, segons la qual el 20 de novembre passat l’Audiència admet el recurs esmentat i l’eleva al Suprem perquè dirimisca el fons de la qüestió, una resolució que fonts pròximes al procediment han informat que podria dilatar-se entre dos i tres anys: “S’eleva al Suprem perquè se superen els tres milions d’euros, en concret, la transacció accionarial arriba a 100 milions d’euros. Això implica que, si Peter Lim ven les seues accions, haurà de notificar al comprador que aquest plet està pendent de resolució”.
Segons el recurs a què ha tingut accés aquest diari i que se sustenta en altres sentències del Suprem sobre casos similars, són diverses les irregularitats que es podrien haver donat en el procés de venda. En primer lloc, el recurrent demana donar per “nul i radical aquest negoci d’adquisició d’accions, perquè (...) es transmeten a la tal Meriton un nombre d’accions sense tan sols títol de propietat, perquè està extraviat segons s’addueix”, per la qual cosa es vulnera “per la sentència recorreguda ací en cassació, aquesta reiterada doctrina jurisprudencial que vetla per preservar o garantir la realitat i la integritat del capital social, o de l’objecte cert, o cosa determinada, que siga matèria del contracte impugnat en aquestes actuacions”.
En segon lloc, es posa en relleu que “s’han alienat tots els drets reals sobre béns immobles del València Club de Futbol, Societat Anònima Esportiva (SAE), a l’altra demandada Meriton Holdings Limited, a través d’aquest únic document pretesament notarial (...), on no figura ni tan sols relació de béns immobles que es transmeten, ni les seues titularitats ni càrregues, i sense efectuar tampoc cap escriptura pública en què es plasmen aquestes transmissions o alienacions de drets reals sobre aquests; i això vulnerant l’article 1280.1 del Codi civil que aquesta forma essencial exigeix, perquè és indubtable que, adquirides aparentment la majoria de les accions del València Club de Futbol, Societat Anònima Esportiva, s’adquireix aquesta titularitat de drets reals i poder consegüent de disposició sobre tots els immobles del València Club de Futbol, sense complir segons sembla amb el que s’ordena amb precisió en aquest article 1.280.1 del Codi civil”. A més, recorda que “s’ha de plasmar aquest negoci almenys en un document privat amb les prestacions corresponents. Prestacions o estipulacions, o conjunt de drets i obligacions de les parts, que no figuren ací tampoc de cap manera”.
El demandant posa en relleu també en el seu recurs que la mercantil compradora, Meriton Holdings Limited, manca “fins i tot de qualsevol objecte social”, per la qual cosa és “absolutament impossible saber sobre intencions, voluntat o objectius de les parts contractants demandades pel que fa a l’adquisició impugnada en aquest litigi del València Club de Futbol. D’aquesta manera es vulneraria l’article 1.289, segon paràgraf, del Codi civil, segons el qual ”quan no puguen resoldre’s els dubtes sobre quina és o serà la veritable intenció o voluntat de les parts sobre l’objecte principal del contracte, aquest contracte és nul“.
Finalment, segons consta en el recurs, entén la part denunciant que “al València i a la seua Fundació, i al seu contracte impugnat en aquesta causa, se li aplica sens dubte la Llei de transparència i bon govern, (segons mandat o previsió específica de l’article 3. b) d’aquesta Llei administrativa)” i que, “tot i ser norma imperativa, ha sigut també greument incomplida o desobeïda per aquesta societat anònima esportiva valenciana i la seua Fundació, en contra de l’article 17 d’aquesta normativa administrativa, negar-se a mostrar ni tan sols la contractació objecte d’aquesta causa” i per no resoldre, “tot i que ha aparegut este document set anys després i només quan ha sigut demanat, què va ser el convingut o estipulat entre els contractants”.