Carotes de protecció pública

Una regidora del PP, alts càrrecs de l’Ajuntament d’Alacant, funcionaris de la Generalitat o fills de notaris i arquitectes. Aquesta llista tan peculiar no és la del gimnàs de moda del centre d’Alacant ni la del sopar de gala del club nàutic, sinó la dels agraciats amb la primera promoció d’habitatge protegit que ha eixit al mercat en els últims vint anys a la capital alacantina i, a més, en plena crisi residencial, considerada la principal preocupació dels espanyols.

Un veritable escàndol que ha sigut possible gràcies a un canvi legislatiu del Govern de Carlos Mazón, que va ampliar el límit d’accés a aquests HPO a rendes de fins a 66.000 euros anuals. Convé recordar que el sou mitjà anual d’un treballador o treballadora a Alacant és de 19.112 euros.

Tanta ha sigut la indignació despertada per aquesta situació que, en tot just cinc dies, ha dimitit una alt càrrec de l’Ajuntament d’Alacant —de qui els dos fills i un nebot van obtindre un pis a meitat de preu—; ha eixit la regidora d’Urbanisme del govern del PP, que també es va adjudicar un habitatge de la promoció; i s’ha obert expedient a un funcionari de la Generalitat que hauria falsificat dades perquè la seua dona accedira, entre 200.000 i 230.000 euros, a un habitatge que en el mercat supera amb escreix els 400.000 euros, al costat de la platja de Sant Joan d’Alacant. Per cert, una zona on resideix el mateix Carlos Mazón.

Els “pisets” tenen piscina i saló comunitaris, pista de pàdel, i alguns dels nous propietaris ja els han posat de lloguer. Un edifici per a rics i nou-rics, amb avantatges administratius pensats pretesament per a rendes mitjanes i baixes.

Com ha pogut passar una cosa així en plena emergència residencial i amb milers de joves mileuristes incapaços d’accedir a un habitatge? Sens dubte, gràcies al suport legislatiu del Govern de Carlos Mazón, que Pérez Llorca no ha anunciat que revertirà, malgrat l’alarma social generada. “El Govern dels millors” i “la fi de la burocràcia”, es van batejar.

Així doncs, com ha anat denunciant elDiario.es des de l’aprovació de la normativa el desembre del 2024 —la dana tampoc va frenar aquesta reforma—, el decret aprovat per la Generalitat Valenciana va elevar el llindar de renda perquè una persona o una unitat familiar poguera accedir a un habitatge protegit fins a 54.600 euros (46.800 amb l’anterior govern d’esquerres), amb la possibilitat d’arribar a 66.000 euros si es complien uns requisits determinats.

La normativa impulsada pel PP, a més, va incrementar en 200 euros el preu màxim del metre quadrat de l’habitatge protegit, fins a 2.400 euros. Una picada d’ullet clara als promotors per a incentivar la construcció d’HVPO, amb l’argument que els materials s’han encarit i el negoci deixa de ser rendible.

Aquest augment dels llindars, aprovat el desembre del 2024, va permetre als compradors superar el tràmit d’inspecció i visat de la Generalitat, que es va produir el 2025, malgrat que els habitatges es van adquirir el 2022 i els aspirants figuraven en la llista d’espera des del 2018. A més d’aquestes facilitats legals, alguns compradors haurien comés irregularitats addicionals, com falsejar les dades de la unitat familiar de convivència. És el cas d’un funcionari de la Generalitat i una arquitecta de l’Ajuntament d’Alacant. Podrien haver-se divorciat i no hauria calgut cometre un delicte.

L’escàndol dels HPO d’Alacant, en un assumpte tan sensible com l’habitatge i que genera tant de patiment, ha d’abordar-se amb tota la contundència. És imprescindible que l’Administració hi actue: expropiant els habitatges als que es van aprofitar del sistema, rebaixant de nou els llindars d’accés i, per descomptat, acudint a la justícia per a depurar responsabilitats penals. La credibilitat de les institucions i de la democràcia mateixa estan en joc.

Una vegada més, els que diuen que no volen intervindre en el mercat de l’habitatge són, en realitat, els que més hi intervenen. Això sí, a favor seu. Habitatges a meitat de preu, amb la possibilitat de rendibilitzar-los des del primer dia mitjançant lloguers de 1.600 euros mensuals i l’opció de vendre’ls a partir dels quinze anys. I, damunt, algunes immobiliàries ja oferirien aquests pisos per 450.000 euros, amb pagaments en negre que superarien els 200.000 euros. Ja tarda l’Agència Tributària a intervindre-hi.

Xifres que ens retrotrauen a la bambolla immobiliària de la primera dècada dels 2000. O es posa fi a això, o ja sabem com acaba.