LLEGIR EN CASTELLÀ
El dret a l’habitatge està àmpliament reconegut a Espanya i la Unió Europea; no obstant això, l’efectivitat real d’aquest dret resulta hui dia “molt qüestionable”, tal com apunten des de Compromís, que recorda que el 40% dels ciutadans de la UE consideren la falta d’habitatge assequible –els preus, tant de compra com de lloguer estan disparats– com un problema “urgent i immediat”. Davant aquesta situació, els valencianistes parlen d’una situació d’“emergència residencial”.
Compromís ha elaborat un informe, ‘Habitar Europa: diagnòstic i propostes valencianes per a una política europea d’habitatge’, en què inclou una sèrie de mesures basades en les compareixences de desenes d’experts en la comissió d’habitatge del Parlament Europeu, “unes propostes concretes, viables i basades en l’experiència que només si tallem l’especulació, podrem garantir el dret a l’habitatge”, assegura l’eurodiputat valencianista Vicent Marzà.
L’informe es resumeix en un decàleg de mesures “per un habitatge digne” a la Unió Europea. Entre les mesures proposades, està l’adopció de la directiva europea de garantia del dret a l’habitatge digne, assequible i sostenible, un dret que ha d’incorporar-se a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, marcant com a objectiu que “almenys el 30% del parc d’habitatge europeu siga assequible”.
També el finançament estable i amb condicionalitat social per mitjà de la creació d’un fons europeu d’habitatge (proveït per la Comissió, préstecs i garanties del Banc Europeu d’Inversions BEI) “amb accés directe per a municipis, territoris, cooperatives i empreses de lucre limitat”. Aquests fons han d’estar condicionats al fet que els immobles beneficiaris estiguen catalogats, de manera indefinida, com a protegits o assequibles, amb preus de venda o lloguer com a mínim un 30% per davall dels preus mitjans de la zona.
Fiscalitat “justa i redistributiva”
Reclamen una fiscalitat “justa i redistributiva” a través d’un redisseny de l’impost sobre béns immobles (IBI) amb “criteris de creixement exponencial de la taxa a mesura que s’acaparen habitatges”, a més d’eliminar els privilegis fiscals de les Sicav i Socim, “que fan que tribute menys qui lloga quinze cases que qui en lloga una”, així com “establir figures sobre pisos buits”.
El decàleg també planteja l’adquisició i la rehabilitació d’habitatge social i assequible per mitjà de programes permanents de compra i rehabilitació, incloent-hi l’instrument de tanteig i retracte per a captar habitatge “de manera àgil, a preus més reduïts i evitant la guetització”, per a ampliar el parc públic amb edificis ja construïts i prioritzant els que estan buits o en desús.
La cerca d’un enfocament social i ambiental amb la creació d’un parc “suficient, estable i sostenible”, establint mecanismes per a declarar d’utilitat pública, amb destinació exclusiva per a habitatge assequible, sòl urbà i urbanitzable “estratègicament situat”, dotant l’Administració de capacitat expropiatòria “a preus justos per a evitar l’especulació”.
Limitar la compra massiva d’habitatges
Així mateix, Compromís proposa la lluita contra l’acaparament i l’especulació, limitant la compra massiva d’immobles en zones tensades i establint restriccions per a grans tenidors i fons d’inversió “que utilitzen l’habitatge com un actiu especulatiu”.
De la mateixa manera, exigeixen la regulació dels lloguers turístics i del mercat, reduint el 30% de les llicències ja concedides deixant-les de renovar una vegada caduque el termini de validesa i aplicant “de manera estricta” la directiva europea de lloguer de curta estada, eliminant l’oferta de tots els pisos sense llicència, establint el registre obligatori, les autoritzacions prèvies i les sancions contra l’oferta il·legal.
Reclamen la garantia d’accessibilitat econòmica establint la regla del 30%: “Cap família ha de destinar més del 30% dels seus ingressos a habitatge i subministraments”, amb ajudes directes i accés prioritari a habitatge social per a les llars més vulnerables.
Innovació i models alternatius
La formació valencianista aposta per la innovació i models alternatius, fomentant cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, la col·laboració entre l’Administració i empreses de lucre limitat que faciliten lloguers assequibles de llarga duració, la creació de la figura del lloguer assequible indefinit i l’obligatorietat de la negociació col·lectiva de les pujades de preus entre propietaris i sindicats d’inquilins.
Finalment, el decàleg aposta per l’equitat territorial, amb garanties d’habitatge en l’entorn rural incloent en cada programa l’opció de finançament a fons perdut per part de la Comissió Europea de totes les despeses de gestió i contractació dels professionals necessaris perquè els ajuntaments menuts també puguen optar a tots aquests programes.
Tal com assenyala l’eurodiputat valencianista, Compromís el preocupa que el Partit Popular “abandone el consens” del Comité Econòmic i Social Europeu i “renuncie a buscar solucions d’àmplia majoria per a afrontar la crisi de l’habitatge a Europa, abraçant en compte d’això un dogmatisme neoliberal i un discurs ideològic que no respon a les necessitats de la ciutadania europea”.
“El que necessitem és un informe equilibrat i no esbiaixat, que aborde el finançament de l’habitatge com a bé d’especulació, protegisca els inquilins i inquilines, marque objectius clars per a ampliar el parc d’habitatge públic i assequible, i que condicione l’ús de fons a garantir el dret a un habitatge digne i sostenible, no a engreixar els guanys de les grans constructores a costa d’allò públic”, subratlla Marzà.