Pot tindre alguna mena d’avantatge un aspirant a entrar per oposició al departament de l’Administració de què forma part el seu preparador o preparadora? Aquesta és la qüestió de fons que es planteja en casos com el de la directora general de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, Inés Sánchez, que fa classes de formació a opositors de diferents àmbits, entre ells al cos mateix d’advocats de l’Administració autonòmica. Uns cursos pels quals cobraria entre 200 i 300 euros per persona al mes, segons la informació recaptada per elDiario.es.
Es tracta d’un cas similar al del secretari general de l’Autoritat Portuària de València (APV), Jorge Herrero, també advocat de la Generalitat, tot i que ara amb dedicació a l’organisme portuari, tal com ha avançat elDiario.es. En el cas de Sánchez, no obstant això, els dubtes són més evidents pel fet de detindre un càrrec en l’àmbit a què poden concórrer els seus alumnes.
Sobre aquest tema, preguntades fonts de Presidència de la Generalitat si Sánchez disposa de compatibilitat per a exercir alhora de directora general de l’Advocacia i com a preparadora i si incorreria en alguna mena de conflicte d’interés per formar aspirants del departament de què forma part, van descartar aquest extrem.
En concret, les mateixes fonts han assegurat que “la preparació d’oposicions per a l’accés a la funció pública està expressament declarada compatible en l’article 7. bis de la Llei 8/2016, del 28 d’octubre, d’incompatibilitats i conflictes d’interessos de persones amb càrrecs públics no electes, per la qual cosa no cal sol·licitar cap declaració de compatibilitat i pot dur-se a terme per la directora general d’acord amb aquest precepte”. A més, han insistit que Sánchez “mai ha format part de cap òrgan de selecció” ni ha dedicat més hores de les establides a la docència, una cosa difícilment controlable.
L’article esmentat el va modificar precisament el desembre del 2023 l’actual Govern valencià del PP per a eximir els seus alts càrrecs de la necessitat d’obtindre una compatibilitat per a exercir una altra mena d’activitats remunerades. Segons el nou text legal, “l’exercici del càrrec serà compatible amb la docència universitària, la docència en centres de selecció i perfeccionament d’empleats públics, així com amb la preparació per a l’accés a la funció pública sempre que no impedisca o menyscabe l’estricte compliment dels seus deures i les seues obligacions, ni comprometa la imparcialitat i la independència en el seu exercici, ni perjudique l’interés públic”.
A més, afig: “L’exercici de la docència a què es refereix l’apartat anterior podrà desenvolupar-se en centres públics o privats, en règim de dedicació a temps parcial. La quantia de les compensacions percebudes per l’activitat docent o d’investigació no podrà en cap supòsit excedir del 30% de la retribució que corresponga a l’alt càrrec, en còmput anual”, un aspecte també quasi impossible de fiscalitzar.
Aquest nou text elimina l’obligatorietat que hi havia fins a la seua aprovació que l’alt càrrec presentara “autorització expressa de l’Oficina de Control de Conflictes d’Interessos”.
L’aprovació d’aquest canvi legal va generar el rebuig d’UGT, que va presentar al·legacions. El sindicat va demanar en les seues esmenes tres qüestions: que es controlara el nombre d’hores màxim de docència i el límit de retribucions a percebre, com també passa amb els funcionaris que fan formació; que cada vegada que un alt càrrec demane fer classe, s’emeta una resolució administrativa per l’Administració matriu o pel Consell que resolga la compatibilitat de l’alt càrrec; i que la participació en seminaris i jornades de manera retribuïda es limite a un nombre màxim d’esdeveniments d’aquesta mena. Totes les peticions es van rebutjar.
El sindicat va posar l’accent en el possible conflicte d’interessos que podria donar-se en casos com el de Sánchez. Així doncs, van posar l’exemple que un director general de la Generalitat Valenciana dedicara part de la seua jornada laboral a impartir classe en una acadèmia de preparació d’oposicions, cosa que a parer seu suposaria un clar conflicte d’interessos, atés que a la seua mà també està el disseny de processos, publicitat de dates, entre altres qüestions. O cosa que és el mateix, gaudir d’informació privilegiada que poder oferir, a més, als seus alumnes. “Això pot generar dubtes sobre la transparència en els processos i, en tot cas, no és estètic”, va dir llavors UGT.