LLEGIR EN CASTELLÀ
La Fiscalia investiga la Diputació de València per contractar, mitjançant el procediment d’urgència, diverses empreses per a regenerar la muntanya cremada el 2 de novembre de 2023 arran de l’incendi de Montitxelvo. Les contractacions i els pagaments, amb un cost d’1,5 milions d’euros, es van fer en contra del criteri de la Intervenció General de la Diputació, tant per la forma de tramitació administrativa com perquè els terrenys sobre els quals es va actuar eren majoritàriament privats: 1.400 de les 2.000 hectàrees abrasades.
Arran d’una denúncia de la portaveu de Compromís en la Diputació de València, Dolors Gimeno, la Fiscalia ha incoat diligències i ha designat un fiscal instructor que investiga els fets des del 14 de novembre passat per dos presumptes delictes: prevaricació i malversació de cabals públics. De moment, no investiga cap persona concreta, però els contractes van ser fets per la Delegació de Medi Ambient que dirigeix el diputat Avelino Mascarell. A més, van ser necessaris els vots en el ple dels tres grups polítics que sustenten la majoria en l’ens provincial —Partit Popular, Vox i Ens Uneix— per a alçar les objeccions dels tècnics, que s’oposaven al fet que s’executaren les faenes sobre terrenys de particulars i, sobretot, que es pagaren.
L’incendi de Montitxelvo es va produir el 2 de novembre de 2023 i va cremar un total de 2.500 hectàrees, que van afectar els termes municipals de Terrateig, Montitxelvo i Aielo de Rugat a la Vall d’Albaida, i Ador, Castellonet de la Conquesta, la Font d’en Carròs i Vilallonga a la Safor, i va obligar a desallotjar més d’un miler de veïns de la major part d’aquests municipis i els seus nuclis poblacionals, així com a confinar el municipi d’Ador. Fins al 3 de juliol de 2024, huit mesos després, no es va decretar per part del president de la Diputació de València, Vicente Mompó, la urgència per a actuar.
Com que la major part dels terrenys cremats eren de fins a 600 particulars, Mompó també va haver de signar uns convenis amb els propietaris on s’havia d’intervindre, que no es van arribar a rubricar fins al 21 de març de 2025. Malgrat no disposar dels convenis amb els particulars, es van contractar les faenes i es van començar a executar i a pagar, cosa va suposar una de les primeres objeccions de la Intervenció General de la Diputació de València.
El 25 d’abril de 2025 es va emetre per part de la Intervenció un segon informe desfavorable que apuntava el mateix problema: “Com que hi ha actuacions en terrenys privats (3/4 del total), hauran de desglossar-se les parcel·les segons la titularitat i disposar de crèdit amb càrrec a aplicacions pressupostàries diferenciades, i incloure en l’expedient l’instrument jurídic oportú que fonamenta la seua tramitació”.
Segons la denúncia a què ha tingut accés elDiario.es, la Diputació de València hauria comés diverses irregularitats que la Fiscalia haurà de dirimir si constitueixen algun il·lícit penal. En concret, i segons proposa Compromís, la falta de formalització dels contractes d’emergència; l’incompliment dels contractes d’emergència i la seua tramitació; actuacions en terrenys privats on no s’ha acreditat la titularitat individual de cada parcel·la afectada; l’execució de les faenes fora dels termes legals i la superació del límit d’un mes en la declaració d’emergència i d’un any per a actuar en les parcel·les de la zona zero; i nombrosos errors en les certificacions, especialment per no aplicar el recàrrec del 4% sobre la taxa de servei de la direcció i la inspecció d’obres.
El maig del 2025 es van tornar a presentar les factures a fiscalització, que va mantindre el criteri desfavorable de la Intervenció. Es tractava de la tercera objecció que va haver de dur-se a ple perquè poguera ser alçada i continuar amb les actuacions i els pagaments, que s’havien suspés el setembre del 2024.
Defensa en els expedients per part de Medi Ambient
Aquest diari s’ha posat en contacte amb la Diputació de València, que no ha respost a la petició d’informació. Sí que es pot extraure la versió de l’entitat supramunicipal en les al·legacions que el Departament de Medi Ambient va presentar a la Intervenció General:
“Es defensa la legalitat material de les actuacions executades, basades en l’emergència, l’interés general i la impossibilitat real de seguir una tramitació ordinària, tant en la contractació com en la concessió de subvencions directes en espècie als propietaris de parcel·les forestals de titularitat privada, havent-se signat un conveni de col·laboració amb les administracions públiques propietàries de les parcel·les forestals de titularitat pública, en què s’establia el compromís de recaptar el consentiment dels particulars afectats en les seues propietats. En tot moment s’han respectat els principis de legalitat, eficàcia i servei públic. Les actuacions eren necessàries i urgents, ordenades a l’empara de l’article 120 LCSP i fonamentades en la normativa forestal aplicable, tal com s’ha exposat en aquest informe, i no hi ha enriquiment injust ni perjudici per a la Hisenda local”, diu l’argumentació del departament dirigit per Avelino Mascarell.
Per part seua, des de la Intervenció de la Diputació de València van replicar que corresponia als titulars de les parcel·les “donar compliment a l’obligació legal d’adoptar les mesures preventives necessàries davant els danys catastròfics derivats dels incendis forestals, i que les actuacions que es determinen per al compliment d’aquest deure específic són d’assumpció obligatòria per a ells”. És a dir, l’ens provincial hauria d’haver implicat els 600 propietaris aproximadament en la seua obligació per a la restauració i per a evitar futures catàstrofes.
En aquest sentit, Medi Ambient es va justificar:
“El plantejament inicial del Servei de Medi Ambient, d’acord amb la normativa invocada al llarg de la tramitació de l’expedient, va ser fer prevaldre l’interés públic sobre el benefici particular. La intervenció plantejada sobre la zona afectada per l’incendi en cap moment s’ha orientat a beneficiar patrimonialment els titulars privats de les parcel·les forestals, sinó a salvaguardar l’interés general després del desastre natural causat, i donar compliment a les exigències d’actuació immediata amb caràcter d’emergència (any zero) que preveu la normativa forestal (art. 152 del Reglament Forestal), que comprén una sèrie d’accions que, en la mesura que puguen tindre conseqüències positives de primordial importància per al medi ambient per preveure la mitigació del risc de nous incendis, de desertització o restauració de masses forestals, s’entendrà que obeeixen a raons imperioses d’interés públic de primer ordre (art. 10 Patfor)”.
De moment, la Diputació de València ha previst 1,5 milions d’euros públics per a restaurar la muntanya després de l’incendi, però en parcel·les privades. Han d’assumir els propietaris aquest cost? És lícit que no se’ls sol·licite el cost de la restauració? Estan legalment ben gastats aquests fons? Aquestes preguntes i la seua responsabilitat penal seran les que haja d’aclarir la Fiscalia, que ja està mans a l’obra.