LLEGIR EN CASTELLÀ
La vicepresidenta primera del Consell, Susana Camarero, es va fer un embolic aquest dilluns -un altre- a compte de la gestió de l'Executiu de Carlos Mazón de les emergències. Cada vegada que el Consell actua de manera raonablement eficaç davant d'una situació d'emergència, sorgeix el contrast amb el paper del Govern de Mazón el 29 d'octubre passat, dia de la catastròfica dana que va deixar 229 morts. Va passar el 3 de març amb les pluges a Castelló, quan el conseller d'Emergències, Juan Carlos Valderrama, amb prou feines va trigar 30 minuts a enviar el missatge de l'Es-Alert des que l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va activar l'avís vermell (tot i que el dia de la tragèdia a la Generalitat li va costar 13 hores). I va tornar a succeir aquest passat diumenge: després de l'activació de l'alerta vermella i dotze hores abans del moment en què l'Aemet estimava que es produirien “fortes pluges” a València, Emergències va enviar el missatge d'alerta als mòbils, que demanava que es buscara refugi en altura en cas d'estar en “zona inundable”. A més, la Generalitat també va convocar una “reunió de coordinació i seguiment tècnic” amb la Delegació del Govern i les agències com l'Aemet o les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
Preguntada pel cridaner contrast amb el 29 d'octubre, Camarero es va escudar que el dia de la tragèdia, per la qual la seua excompanya del Consell, Salomé Pradas, figura com a investigada, no hi havia “preemergència”. “Avui estem en preemergència i la reunió que es convoca és per a la preemergència. Una reunió de coordinació i seguiment de la situació que està traslladant Aemet. I res més. Perquè no hi haja confusió. No comparem amb el dia 29, que eren situacions diferents”, va afirmar la vicepresidenta.
Quina era exactament, segons la documentació oficial de la Generalitat que consta en la causa de la dana, la situació el passat 29 d'octubre? I a quina hora es van activar avisos vermells, situacions d'emergència i es van convocar reunions de coordinació? La situació, com confirma un informe recent de la subdirecció general d'Emergències incorporat a la causa, era molt pitjor que la descrita per Susana Camarero. Nou hores abans que la Generalitat convocara la primera reunió de coordinació ja hi havia una alerta vermella i, a la comarca de la Ribera Alta, una situació 1 d'emergència (un escenari molt pitjor que la “preemergència” a què al·ludia Camarero).
L'Aemet va activar a les 7.36 l'alerta vermella al litoral sud de la província de València. Amb el nivell vermell, segons el Pla Meteoalerta, “el perill és extraordinari” i “els béns i la població vulnerable o en zones exposades podrien patir impactes molt greus o catastròfics”.
Tot just deu minuts després, a les 7.45, el Centre de Coordinació d'Emergències va decretar la situació 1 per inundacions a la comarca de la Ribera Alta. Segons el Pla Especial davant el Risc d'Inundacions, es tracta de la “situació en què s'han produït inundacions en zones localitzades, l'atenció de les quals pot quedar assegurada mitjançant l'ús dels mitjans i els recursos disponibles en les zones afectades”.
La reunió de coordinació de la delegada del Govern
Tot i la delicada situació a la comarca de la Ribera Alta, la Generalitat no va convocar cap reunió de coordinació amb l'administració estatal, ni tan sols del mateix equip d'Emergències (format pel llavors secretari autonòmic, Emilio Argüeso, i pel director general, Alberto Martín Moratilla). Argüeso, de fet, va continuar amb part de la seua agenda del matí.
Qui sí que va anul·lar la agenda i va convocar una reunió de coordinació —a les 9.30— va ser la delegada del Govern, Pilar Bernabé. Tot i no tenir la competència de la protecció civil, que correspon a la Generalitat, Bernabé va reunir prudentment les agències estatals i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.
A les 9.41, l'Aemet va activar l'avís vermell per al litoral i l'interior nord de la província de València. En aquella hora, a excepció de l'interior sud (que estava a nivell taronja), tota la província de València ja estava amb avís vermell.
Tot i això, l'aleshores secretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, se'n va anar a les 11.00 al consell d'administració de la Societat Valenciana de Gestió Integral de Serveis d'Emergències (SGISE), de caràcter burocràtic i aliè a la dana. L'acompanyava el director general, Alberto Martín Moratilla.
Alertes hidrològiques al Magre i al barranc del Poio
A les 11.45, Emergències va decretar la situació 0 i l'alerta hidrològica al riu Magre. El Pla Especial davant del Risc d'Inundacions defineix aquesta situació, que s'activa “quan les dades meteorològiques i hidrològiques permeten preveure la imminència d'inundacions, amb perill per a persones i béns”.
Camarero ha dit aquest dilluns que la situació que s'ha viscut 11 mesos després de la dana se seguia des d'una fase de “preemergència”. Que és, precisament, allò que defineix el Pla d'Inundacions per a la situació 0. “Aquesta situació comporta l'alerta hidrològica, que es realitza quan a través de les dades de la fase de seguiment de la preemergència, es detecten pluges molt fortes o torrencials i avingudes que fan previsible la inundació, en una o diverses conques, amb perill per a persones i béns”.
La mateixa alerta hidrològica es va decretar per part del Centre de Coordinació d'Emergències, a les 12.20 del 29 d'octubre per al barranc del Poio. Tot i això, Pradas i Argüeso tampoc van convocar cap reunió de coordinació. La consellera i el seu alt càrrec, actualment investigats per la jutgessa instructora de la causa de la dana, se'n van anar al Centre d'Emergències de l'Eliana a les 12.30 i després van anar a Carlet per conèixer de primera mà la situació de la localitat.
Situació 2 a les 15.00
La reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) només es va convocar després que a partir de les 15.00 s'activara la situació 2 per inundacions a la comarca de la Plana d'Utiel-Requena i que a les 15.30 se sol·licitara per part de la Generalitat el desplegament de la Unitat Militar d'Emergències (UME) en aquella zona.
La reunió del Cecopi es va convocar a les 17.00, nou hores després que Aemet activara el nivell vermell al litoral sud de la província i que Emergències establira la situació 1 a la comarca de la Ribera Alta.
Una altra notable diferència amb el 29 d'octubre és que el president Mazón va estar atent a la situació. El dia de la catàstrofe va mantenir la seua agenda del matí d'actes aliens a la dana i, després, se'n va anar a dinar al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana. Aquesta última, segons una carta oberta publicada el 5 de setembre passat, va abandonar l'establiment entre les 18.30 i les 18.45. Durant el polèmic àpat de Mazón al Ventorro, Utiel es va inundar completament i el seu Govern va activar la UME. Mazón, segons la darrera versió dels fets, va arribar al Centre de Coordinació d'Emergències de l'Eliana a les 20.28.
Tot i que Camarero va evitar confirmar si Mazón ha estat aquest diumenge físicament al Palau de la Generalitat, la portaveu del Consell va assegurar que “el president va estar atent a l'emergència”.