El Govern recorre contra la Llei de costes valenciana al Constitucional per inventar una protecció per a immobles que estan fora d’ordenació

El Govern portarà davant el Tribunal Constitucional uns quants articles i disposicions de la Llei de costes que tramita la Generalitat Valenciana. En concret, el Consell de Ministres va aprovar dimarts, amb el dictamen favorable del Consell d’Estat, sol·licitar al president del Govern la impugnació davant la instància judicial esmentada de l’article 17, la disposició final primera i la disposició addicional quarta de la Llei de protecció i ordenació de la costa valenciana.

L’executiu central considera que el que s’estableix sobre els conjunts d’edificacions residencials, comercials o vinculades a activitats econòmiques tradicionals incompleix la normativa estatal i invoca, així mateix, l’aplicació de l’article 161.2 de la Constitució Espanyola, a fi que es produïsca la suspensió dels preceptes impugnats.

La Comissió Bilateral en el si del procediment de l’article 33.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional va acordar iniciar negociacions, sense arribar a acord en els preceptes que s’impugnen.

Segons l’executiu central, la normativa valenciana pretén crear un context jurídic en què es possibiliten ocupacions del domini públic no permeses per la Llei de costes, pretenent d’aquesta manera la substitució del règim jurídic dictat pel titular d’aquell per aquesta regulació autonòmica que, al seu torn, habilita les autoritats autonòmiques per a vestir d’una protecció els immobles —mitjançant la declaració com a nucli urbà d’especial valor etnològic— i fer-la inatacable davant les resolucions jurisdiccionals i administratives (estatals) sobre l’assumpte.

Aquesta qüestió ja es va posar de manifest pel Consell Jurídic Consultiu (CJC), que, en el seu informe sobre el text legal, ja va advertir la Generalitat Valenciana que la nova figura dels nuclis urbans d’especial valor etnològic que crea la legislació no serviria per a decidir sobre el futur dels immobles inclosos dins del domini públic maritimoterrestre, per ser competència de l’Estat.

Segons l’articulat proposat en l’avantprojecte de la llei valenciana, “la Generalitat Valenciana, amb sol·licitud prèvia de l’Ajuntament en què radiquen o d’ofici, podrà declarar nuclis urbans amb especials valors etnològics els conjunts d’edificacions residencials, comercials o vinculades a activitats econòmiques tradicionals, que complisquen les dues característiques següents” en l’apartat B estableix: “Que estiguen integrats en l’entorn costaner de manera que la seua demolició o supressió suposara una pèrdua dels valors propis del patrimoni cultural, històric o etnològic”.

Sobre aquest tema, el CJC afirma que “res no obsta al fet que l’Administració autonòmica declare, en el marc de la Llei de patrimoni cultural valencià i en la norma projectada, nuclis urbans radicats en el litoral amb valors etnològics especials”. Ara bé, es remet a una sentència del Suprem per a advertir que, “quan la disposició addicional onzena de la Llei de costes es refereix als béns declarats d’interés cultural, no fa una invocació genèrica a tots els béns dotats d’algun règim de protecció en atenció a la seua rellevància cultural qualsevol que siga, sinó que utilitza una categoria legal específica, un concepte legalment delimitat, amb contorns perfectament definits, referit als béns culturals dotats del màxim nivell de protecció en els termes que hem explicat, que són els únics que, per ser els més rellevants del patrimoni històric espanyol, poden ser declarats béns d’interés cultural”.

Per al Govern, la inconstitucionalitat de l’article 17 i de la disposició final primera de la norma autonòmica s’emmarquen en “la situació de conflictivitat existent” en relació amb habitatges situats en primera línia de la platja de Babilònia a la localitat de Guardamar del Segura (el Baix Segura), davant l’enderrocament d’aquests ordenat per la Direcció General de la Costa i de la Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco).

Pel que fa a la inconstitucionalitat de la disposició addicional quarta, el motiu de la impugnació és l’inventari de béns que pertanyen a l’Estat, de competència estatal. El Govern assenyala que la Generalitat podria sol·licitar a l’Estat la modificació en l’estatus jurídic dels terrenys que integren el domini públic maritimoterrestre en els termes previstos per la normativa estatal.