“És una donació a la ciutat de València”. Així es va referir el cartellista, fotomuntador i muralista valencià Josep Renau (València, 1907-Berlín Est, 1982) al que volia que passara amb el seu llegat, amb la seua obra, després de la seua mort, tal com es recull en el documental Josep Renau, el arte en peligro (minut 47:30), un treball d’Endora Producciones realitzat per Eva Vizcarra i Rafa Casañ sobre la vida i l’obra de l’artista valencià que, com a director general de Belles Arts, va salvar les obres del Museu del Prado durant la Guerra Civil. En aquesta mateixa línia s’expressa Marta Hofman, artista i amiga de Renau (minut 40:30), que assegura: “Renau era enemic del mercat d’art i ho ha sigut sempre. Mai ha venut un quadre, sempre els ha regalats tots”.
Josep Renau. El arte en peligro
Tal com es recull en el documental en paraules del mateix Renau, l’artista valencià, mort el 1982, volia que el seu llegat estiguera “tot junt sempre” en allò que qualifica d’“una mena, si no de testament, quasi quasi testament”. “És una donació que faig jo a la ciutat de València”, expressava Renau, que aclaria: “No sé quina forma donarà la gent a això, ni quina situació jurídica”. I puntualitzava que volia que estiguera “operativa”, no lligada a cap museu, “lligada a cap sala, això no té cap sentit. És la meua voluntat, no m’interessa res de Fundació Renau ni cap museu”.
Eliseu Climent, actual president de la Fundació Josep Renau, subratlla en aquest mateix audiovisual que Renau els va dir, entre altres a Joan Fuster i a ell: “Vull donar tota la meua obra al poble valencià”. A partir d’ací és quan es crea la fundació “que mai ha tingut cap ajuda”.
L’artista Doro Balaguer –mort al gener del 2017–, un dels creadors de la Fundació Renau, també explica en aquest mateix documental la constitució de l’entitat “a casa de Fuster” i com la seua intenció era que l’obra de Renau tinguera com a destinació l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM).
Cultura valora l’adquisició
Tal com ha publicat eldiario.es aquesta mateixa setmana, la Fundació Renau ha proposat a l’IVAM que li compre l’obra que va cedir de manera “indefinida” el 1989 –tal com es recull en el conveni entre totes dues entitats– a canvi del manteniment i de donar-li difusió. La valoració que l’entitat ha fet dels fons de l’artista valencià oscil·la entre 3 i 4 milions d’euros.
Aquest llegat està compost per més de 400 obres i 26.000 peces documentals de l’arxiu i la biblioteca que l’IVAM ha posat en valor els últims 30 anys.
En les pròximes setmanes s’ha de reunir la Junta de Valoració de Béns del Patrimoni Cultural Valencià per estudiar l’adquisició per a l’Institut Valencià d’Art Modern de la col·lecció, encara que des de la Conselleria d’Educació i Cultura han apuntat que aquesta operació podria no tindre cost econòmic per a les arques públiques. De fet, aquestes declaracions del Renau en vida poden ser un puntal important perquè l’Administració, juntament amb el conveni de cessió indefinida, l’utilitze perquè l’obra continue sent de la Generalitat Valenciana.