LLEGIR EN CASTELLÀ
L’skyline és pur contrast. Algunes torres a vora la cala. Cases baixes al poble, un nucli urbà arreplegat a la muntanya. I en els vessants, xalets. Xalets amb piscina, adossats, obra nova. Desenes d’urbanitzacions i en les faldes, un centre comercial. En el model urbanístic de la comarca de la Marina que tan bé va retratar Rafael Chirbes en les seues novel·les, l’escenari que tot el país té al cap associat a les vacances d’estiu, hi ha un paratge particular. A l’ombra de Benidorm, el gegant turístic per antonomàsia, hi ha un municipi menut d’uns 10.000 habitants que beu de la mateixa aigua: Finestrat. És allí on governa, des de fa una dècada i amb les sigles el PP, Juan Francisco Pérez Llorca, cridat a ser el successor de Carlos Mazón en la Generalitat. Si Vox li dona suport.
L’espai entre Benidorm, la Nucia i la Vila joiosa, on se situa Finestrat, és una bretxa en la legislació urbanística. Són quasi 10.000 habitants de 70 nacionalitats en un gran terme municipal, que comprén des de paratges naturals de muntanya fins a les cales, amb espais ben diferenciats: el poble, la zona de costa i les urbanitzacions. Hi ha un quart calaix, el dels habitatges disseminats en partides rurals, molts dels quals van brollar al marge de l’ordenació.
Pérez Llorca, portaveu del PP en les Corts i candidat a la Generalitat, sempre ha dit que ell és, abans de res, alcalde. I és en el seu municipi –on abans que alcalde va ser regidor d’urbanisme– on es pot apreciar el que serà com a mandatari, el seu model territorial. El poble de Finestrat viu un autèntic boom. Des del 2014 ha passat de 7.000 habitants a prop de 10.000 en l’últim recompte, i en el municipi apunten que enguany haurà crescut en mil més. En una dècada haurà duplicat la població. El municipi concedeix, de mitjana, 300 llicències d’obres a l’any en l’últim lustre. Està ple d’urbanitzacions noves a preus gens populars: xalets o unifamiliars amb piscina, d’obra nova, que van des de 300.000 euros fins a un milió.
També de partides rurals i cases disseminades, petits brins en el mapa al marge de la legislació urbanística vigent. En els disseminats, que ocupen grans quantitats de terreny –entre 2.000 i 10.000 metres de parcel·la– hi ha uns 200 immobles, en origen casetes de camp que acaben convertint-se en un habitatge. En els huitanta es van segregant les parcel·les i venent-se fins a compondre el mosaic actual, apunten fonts municipals. Com en tants municipis, en el segle passat es va construir sense massa ordre; també van canviar les eines d’urbanisme. I l’alcalde no n’és una excepció: ell mateix viu en un xalet amb piscina il·legal, pèrgola i pàrquing, que no consten en la seua declaració de les Corts Valencianes, on també és diputat.
L’habitatge en què resideix, que no està a nom seu, consta d’uns 800 metres segons el cadastre. Situat en la falda del Puig Campana, el tercer cim valencià més alt i paratge protegit, es tracta del domicili, propietat de la família del polític. Està situat en una parcel·la rústica que té la catalogació municipal de no urbanitzable, per la qual cosa incompleix la llei urbanística. En el moment de la publicació de la informació, Pérez Llorca va assegurar a elDiario.es que les cases de la zona estan consolidades, “amb carrers asfaltats”, i nega qualsevol irregularitat, perquè les construccions es van fer quan era vigent “una llei anterior”, per la qual cosa serien legals i no hi hauria “cap problema”, així com tampoc caldria actuar-hi en contra.
Aquestes construccions, segons la normativa de l’Ajuntament de Finestrat, estarien fora d’ordenació pel fet de situar-se en “sòl no urbanitzable comú” i, per tant, serien il·legals, segons les fonts expertes en urbanisme consultades per elDiario.es. La pèrgola es va “donar d’alta” el 2006 i la “reforma i ampliació” de la piscina, el 2016, quan Pérez Llorca ja era alcalde de la localitat on governa amb majoria absoluta des del 2015, encara que ja va ser regidor d’Urbanisme des del 2007.
El model urbanístic del municipi que va dirigir Pérez Llorca llança una pista sobre quin serà el seu projecte al capdavant de la Generalitat Valenciana, si finalment fructifiquen les negociacions amb Vox. Tampoc és un model alié per al PP, que ja va aprovar amb els ultres permetre la construcció d’hotels a 200 metres de la costa el 29 d’octubre de 2024.
Finestrat, segons apunta el responsable del PSPV, Juan Guillermo Algado, és un cas molt representatiu de la construcció a aquesta banda de la Mediterrània: en el municipi es van aprovar molts plans parcials durant la llei de l’agent urbanitzador i es van agafar molts avals; després va vindre la crisi immobiliària amb l’aturada respectiva i els projectes han anat desenvolupant-se, en sòl urbà –és a dir, dins d’ordenació–, en una zona emblemàtica. Algado es refereix a la urbanització Balcó de Finestrat, construïda en el vessant al costat de Terra Mítica, i adverteix que aquestes edificacions necessitaran una dotació de serveis i es localitzen en zona de risc si hi ha pluges torrencials. “Tota l’àrea era un vessant d’aigües d’escorrenties, que dona a un centre comercial. S’han anat aprovant plans parcials en els últims 20 anys i s’ha convertit en sòl urbà. I ara tens un municipi en un vessant asfaltat”, destaca. “El model urbanístic de Finestrat és el de la ciutat dormitori de Benidorm, el centre comercial, la segona residència europea; copiar el model de Torrevella en els últims vint anys. Les promotores campen a pler”, prossegueix. L’edil socialista centra el focus en el creixement del poble i les necessitats de serveis que això requereix, que, a parer seu, han de tindre’s en compte en els plans municipals.
Pérez Llorca va ser elegit regidor de Finestrat el 2003, llavors en l’oposició. Va ser responsable d’urbanisme el 2007, sota la vara de comandament d’Honorato Pérez. El 2015 va ser elegit alcalde de Finestrat per primera vegada, càrrec que continua detenint fins a la data. En paral·lel, va ser diputat d’Arquitectura en la Diputació d’Alacant, fins que hi va renunciar el setembre del 2021.
Pérez Llorca no és l’únic edil que ha viscut en una construcció irregular. El seu antecessor popular, Honorato Algado, també va habitar un xalet il·legal construït en una parcel·la de sòl rústic de 4.508 metres, segons va publicar El País el 2012.
En aquest mandat, el consistori pretén regularitzar un centenar d’habitatges construïts en sòl no urbanitzable, en el marc d’un pla especial de minimització d’impacte territorial, dotant-los de serveis bàsics com ara recollida de residus, sanejament o aigua potable. Projecta un pla específic per a aquesta finalitat.
En paral·lel, al juliol, l’Ajuntament de Finestrat va arrancar la redacció d’un Pla General Estructural, un document que pretén ordenar tot el desenvolupament urbanístic de la localitat. Determinarà en quines zones es podrà continuar creixent i en quines no. D’antuvi, la redacció del projecte s’ha adjudicat per 270.000 euros a una empresa externa, que té quatre anys per a regular l’urbanisme local. És la tercera vegada que s’intenta traure la redacció del pla urbanístic, apunten fonts municipals. Amb aquesta empremta urbanística, es pot intuir quin serà el model territorial plantejat pel futur president de la Generalitat.