Les enquestes que qüestionen la “sopa de sigles” en l'esquerra valenciana: Compromís candidatures de la dignitat?

Els sondejos situen el partit de Baldoví i Oltra per damunt del 20% dels vots en unes hipotètiques autonòmiques —alguns fins i tot per davant del PSPV—, encara que aquest creixement no garanteix un tomb electoral. El repte és com sumar amb la resta de l'esquerra sense diluir la potència de la marca CompromíseCompromís té suficients arguments demoscòpics per a concórrer en solitari a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals i aspirar a un resultat històric. Així ho apunten tant les enquestes internes com les externes. La coalició valencianista travessa el seu millor moment en termes d'expectatives electorals i s'ha convertit en el principal refugi dels votants socialistes que, a dia de hui, no repetirien el seu suport al PSPV en unes eleccions a la Generalitat. Eixa fugida de vot obri a l'esquerra valenciana la possibilitat de protagonitzar un tomb electoral al maig de 2027. Segons l'últim treball elaborat pels analistes del projecte que lidera Joan Baldoví a partir de dades del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), el 34% del vot socialista acabaria recalant en Compromís.

Després d'elaborar diferents escenaris a partir de les dades públiques del CIS, la coalició maneja sis hipòtesis: en quatre governaria la dreta i en dos ho faria l'esquerra. El marge d'error els permet sostindre que, en aquests moments, existeix un empat tècnic entre blocs i que l'estratègia d'aliances, la precampanya i la campanya electoral seran determinants. Quant a la fidelitat del vot, Compromís seria, al costat del PP, el partit que millor conservaria els seus electors de 2023. A més, és l'única força que competeix amb Vox entre els menors de 29 anys i obté els seus millors resultats entre la població de 30 a 44 anys.

Però bastaran eixes expectatives de suport històric perquè l'esquerra recupere el Palau de la Generalitat? De moment, les enquestes constitueixen un dels principals arguments de Compromís —especialment del sector majoritari, Més— per a defendre que la coalició ha de ser l'única marca electoral a l'esquerra del PSPV. No obstant això, Mònica Oltra, referent d'Iniciativa i amb reconegut olfacte per a detectar l'estat d'ànim de la societat valenciana, ja ha advertit que farà falta mobilitzar fins a l'últim vot, i no solament atraure els socialistes descontents, per a aconseguir la majoria. “Cal superar les sigles”, sosté, encara que sense convertir la candidatura en una “sopa de sigles”.

Des de l'entorn de Joan Baldoví, en canvi, es planteja una “integració generosa” de les restants forces de l'esquerra alternativa, principalment Esquerra Unida, Podem i Esquerra Republicana del País Valencià. Sumar, per ara, queda fora de l'equació: l'organització continua sense consolidar-se a la Comunitat Valenciana i continua immersa en els seus conflictes interns. Entre les tres primeres formacions van sumar el 2023 més de 90.000 vots que, en no superar el llindar del 5%, no es van traduir en representació parlamentària i van facilitar una victòria més àmplia de Carlos Mazón. És cert que han transcorregut més de tres anys i que la seua absència de les institucions pot haver-les debilitat. Però també ho és que l'esquerra difícilment pot permetre's tornar a desaprofitar prop d'un 3% dels vots repartits entre diverses candidatures.

La qüestió és com aprofitar tota la potència de la marca Compromís construint una candidatura unitària en què la resta de forces se senten representades i reconegudes. No sembla senzill, encara que tampoc impossible. Un veterà analista de Compromís, considerat durant anys un dels principals estrategs de la coalició, m'explicava recentment que les polítiques impulsades per PP i Vox han convertit la defensa del País Valencià en una qüestió de dignitat. Dignitat davant la gestió de la dana. Dignitat de docents i comunitat educativa davant les retallades. Dignitat davant les polítiques xenòfobes de la prioritat nacional. Dignitat en defensa de la sanitat pública i dels professionals sanitaris. Dignitat per protegir i promoure el valencià. En definitiva, dignitat davant les negligències i els abusos de poder. “Hauríem de presentar les candidatures de la dignitat. Una a cada poble afectat per la dana”, resumeix.

La idea d'unes “candidatures de la dignitat” davall el paraigua de Compromís és una de les possibilitats que previsiblement apareixeran en les negociacions que estan per venir. De moment, la coalició ja ha constituït una mesa de treball sobre possibles aliances i tant Podem com Esquerra Unida i Esquerra Republicana del País Valencià han expressat la seua disposició a concórrer en una única candidatura situada a l'esquerra del PSPV tant en les eleccions autonòmiques com en les municipals. Poc més.

Llista unitària al Congrés i una Entesa amb el PSPV per al Senat

Si la negociació per a les llistes autonòmiques i municipals promet ser complexa, la d'unes hipotètiques eleccions generals —que podrien celebrar-se el febrer de 2027 si el Govern no aconsegueix aprovar els Pressupostos— es presenta, en principi, menys conflictiva. L'experiència demostra que una candidatura unitària de l'esquerra valenciana pot aspirar a obtindre fins a una desena de diputats, mentre que la concurrència per separat podria reduir aquesta representació a tot just un.

Al Senat, on el PP manté actualment la majoria absoluta, cada vegada són més les veus de l'esquerra —incloent-ne algunes del mateix PSPV— que defenen recuperar una Entesa integrada per socialistes, Compromís, Podem i Esquerra Unida. Una aliança d'aquestes característiques podria situar el bloc progressista com a primera força a les tres circumscripcions valencianes i permetre-li obtindre nou dels dotze senadors en joc. El 2023 el PP va aconseguir huit escons i el PSOE quatre.

La cambra alta ha adquirit durant aquesta legislatura un protagonisme polític molt més gran de l'habitual. La majoria absoluta del PP l'ha convertida en un eficaç instrument de desgast del Govern mitjançant comissions d'investigació i altres iniciatives de control parlamentari. Amb tot, a l'esquerra valenciana, alguns dirigents comencen a defendre que convé preparar també aquest escenari “pel que puga passar”.