Més de 300 escriptores i escriptors valencians han fet públic un manifest en què denuncien “les agressions” que pateix el valencià i acusen el Govern valencià del PP de Carlos Mazón d’emprar la llengua com a arma política. El text, subscrit també per intel·lectuals, artistes i activistes culturals, exigeix que el valencià quede al marge del debat partidista i alerta que les retallades i les noves normatives educatives estan arraconant l’ús de la llengua en àmbits fonamentals.
El manifest rebutja que es convertisquen en polèmica qüestions tècniques com l’ortografia, posa en el punt de mira la “minorització” del valencià en la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana i denuncia que el sistema educatiu haja deixat de garantir una mínima normalitat lingüística. Els signants expressen, a més, el seu suport explícit a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), a qui reconeixen la tasca de garantir la regulació gramatical i d’oferir eines essencials com el diccionari en línia o el Nomenclàtor Toponímic Valencià.
Una ofensiva institucional contra l’AVL
El manifest arriba després de mesos de tensió política i institucional. La presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, va advertir en la Festa pel Valencià, organitzada per elDiario.es, que “davant els atacs i les retallades, el valencià necessita unitat, coratge i determinació col·lectiva”. Paral·lelament, l’Acadèmia ha enviat fins a tres informes jurídics a Les Corts per a denunciar la “il·legalitat” de les esmenes presentades per Vox i PP als pressupostos de 2025, que ofeguen econòmicament la institució i “impossibiliten el seu correcte funcionament”.
Malgrat aquestes advertències, el conseller d’Educació, José Antonio Rovira (PP), ha justificat les retallades assegurant que el pressupost de l’AVL estava “bastant unflat” i que no creu que estiga “en risc” el lloc de cap treballador. El president de la Diputació de València, Vicente Mompó (PP), ha anat més enllà i ha qüestionat la labor de l’Acadèmia, a qui ha acusat de no haver “prioritzat el valencià de poble” enfront del que denomina “valencià de l’Acadèmia”.
“Fer del valencià una llengua problemàtica”
Els escriptors alerten que aquestes declaracions i mesures polítiques fomenten la percepció del valencià com una llengua “problemàtica”, la qual cosa accelera el seu abandonament social. A més, comparen l’actual ofensiva amb “altres èpoques de prohibicions lingüístiques, com en els temps més durs de la dictadura franquista”.
Els escriptors conclouen reclamant el mateix que tenen la resta d’escriptors de les altres llengües de l’Estat: poder treballar amb normalitat i contribuir a engrandir el patrimoni literari valencià sense haver d’estar contínuament sotmesos a agressions polítiques i retallades institucionals.