La negativa de l'alcalde a continuar donant suport al macroabocador de Zarra deixa el projecte a les portes del fracàs

El macroabocador de Zarra, a la comarca de la Vall de Cofrents, conegut oficialment com a Complejo Medioambiental de Gestión de Residuos, està cada vegada més lluny de convertir-se en una realitat. L'alcalde del municipi, el socialista Raúl Martínez, mogut per la forta contestació social, ha anunciat aquesta setmana que el projecte ja no compta amb el suport de l'Ajuntament, cosa que deixa ferida de mort una iniciativa que, als seus inicis, va ser impulsada pel mateix consistori davant l'expectativa que generara cinquanta llocs de treball. A més, altres municipis de la comarca també han presentat al·legacions davant la Conselleria de Medi Ambient contra el projecte.

Raúl Martínez, en declaracions a elDiario.es, ha confirmat que l'Ajuntament de Zarra ha retirat el seu suport a la iniciativa i considera que, sense aquest aval, “és molt difícil” que tire endavant. A la Conselleria de Medi Ambient comparteixen aquest diagnòstic i asseguren que un projecte d'aquestes característiques no es pot aprovar sense el consentiment del municipi ni de les localitats limítrofes, segons van explicar a aquest diari fonts del departament que dirigeix Vicente Martínez Mus.

Però, a més, segons ha pogut constatar elDiario.es, l'empresa promotora del macroabocador, Treco Gestión de Residuos SL, tampoc no ofereix grans garanties de solvència a la vista dels seus comptes. Segons la informació del Registre Mercantil, la companyia, amb seu a València, no ha generat ni un sol ingrés des de 2020 i no deposita els seus comptes anuals des de l'exercici 2021. D'acord amb la documentació corresponent a aquell any, la societat es troba pràcticament inactiva i els seus actius procedeixen d'un préstec de 100.000 euros. De fet, podria trobar-se en causa de tancament del full registral, una sanció que imposa el Registre Mercantil i que impedeix inscriure nous actes societaris.

Darrere de la companyia figura com a propietari i administrador Sebastián Jiménez Gil, un empresari que participa en nombrosos negocis relacionats amb la gestió de residus i el desenvolupament d'horts solars a Múrcia, entre altres activitats.

L'alcalde de Zarra resta importància a aquesta situació i la considera “normal”, ja que, segons explica, els promotors d'aquest tipus de projectes, que solen generar una forta contestació social, acostumen a utilitzar societats amb prou feines recursos per si la iniciativa acaba frustrant-se. “Si el projecte s'aprova, després et presenten un aval i ja està”, argumenta.

El projecte va nàixer el 2022 per iniciativa de l'Ajuntament de Zarra i l'empresa va presentar el projecte bàsic d'activitat el 2023. En aquests moments està a l'espera de la declaració d'impacte ambiental, la tramitació de la qual es troba encara en una fase inicial, segons confirmen fonts de la Conselleria de Medi Ambient.

Per la seua banda, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer també està pendent d'emetre l'informe que li ha sol·licitat la Generalitat. En principi, segons les mateixes fonts de l'organisme, “no sembla que hi haja d'haver afeccions al domini públic hidràulic ni a les masses d'aigua subterrània de la zona”.

Veïns i veïnes de les localitats de Jarafuel, Teresa de Cofrentes, Zarra i Ayora, juntament amb una representació de la colònia neerlandesa i britànica establida a la Vall d'Aiora, han creat una plataforma per a organitzar-se contra la instal·lació en considerar-la una amenaça per a la qualitat de l'aire, les aigües i el patrimoni natural de la vall