El Pla de Pérez Llorca per a acontentar els promotors: vivenda protegida més cara per a persones amb rendes més altes

Quan la lògica indicaria que en el context actual d’augment desmesurat dels preus de l’habitatge s’hauria de contindre el valor dels immobles protegits per a donar accés a les capes de la població amb més dificultats, el Govern valencià del PP que dirigeix el president Juan Francisco Pérez Llorca fa tot el contrari. En concret, impulsa un marc jurídic que permetrà vendre els habitatges protegits més cars i, al mateix temps, per a poder donar-los eixida, eleva el llindar de renda perquè més persones amb més recursos puguen adquirir-los.

El Consell adopta aquestes mesures que venen de l’etapa de l’anterior president, Carlos Mazón, perquè ha fiat el gros de la construcció d’habitatges protegits als promotors privats, que necessiten una sèrie de condicions perquè els isca rendible entrar en aquest mercat. Entre les mesures impulsades en aquesta línia està el foment de la fórmula de la permuta de terrenys per la qual la Generalitat o els ajuntaments atorguen al constructor sòl públic per a construir els immobles. En virtut d’aquesta modalitat, l’empresari es queda els terrenys en propietat a canvi de donar a l’Administració un percentatge a determinar dels habitatges que construïsca.

Una altra de les grans mesures aprovades al final de l’any 2024 va ser l’aprovació del decret de règim jurídic dels habitatges de protecció pública (HPP) de la Comunitat Valenciana, que ja va fixar en 2.400 euros el valor de referència del metre quadrat d’aquesta tipologia, 200 euros més del que venia fixat pel Govern del Botànic.

Aquest preu, no obstant això, podria canviar tant a l’alça com a la baixa en funció de diferents variables. Tanmateix, en les zones més tensades les oscil·lacions normalment seran a l’alça, de manera que el preu del metre quadrat s’adaptarà a la realitat de cada zona i es revisarà cada any. És el que en el decret esmentat es denomina mòdul dinàmic.

La Conselleria d’Habitatge que dirigeix Susana Camarero va fer dimecres un pas més per a posar en marxa aquest indicador en iniciar la consulta pública prèvia per a l’elaboració de l’ordre que determine els valors estàndard i ajustat que componen el nou mòdul dinàmic per a la fixació de preu màxim de venda dels habitatges de protecció pública (HPP) a la Comunitat Valenciana per a l’any 2026.

Amb aquesta proposta, es pretén regular el procediment per a calcular el preu màxim dels HPP, tenint en compte un mòdul dinàmic que inclou criteris objectius com el municipi, la renda mitjana de la població, l’evolució demogràfica o el preu mitjà de compravenda d’habitatges tipus. Així doncs, segons va explicar el director general de Planificació i Polítiques d’Habitatge, Juan Antonio Pérez, “l’elaboració d’aquest estudi permetrà saber la situació de cada municipi per a aplicar el preu de venda estàndard o ajustat a cadascun”.

Des d’Habitatge van reconéixer que aquest nou mòdul dinàmic “atén les peticions dels promotors”, ja que, a més del valor estàndard per a tots els HPP establit en 2.400 euros el metre quadrat, es revisarà el preu per al 2026 i es crearà un valor ajustat per als municipis que necessiten establir un preu de venda diferent de l’estàndard ateses les condicions d’aquests territoris derivades de l’estudi previ. Aquest valor ajustat serà aplicable en els casos en què, segons l’estudi, els preus de venda superen almenys en un 20% el valor estàndard de venda d’HPP.

Per posar-ne un exemple, segons un estudi de Fòrum Consultors Immobiliaris, en l’actualitat, el valor mitjà de l’habitatge nou de renda lliure a València se situa en 3.772 euros el metre quadrat, cosa que suposa un 54% més que els 2.400 marcats com a valor estàndard. Per tant, ben segur el preu de l’HPP a la capital valenciana serà bastant superior. I això partint de la base que, per al PP, 2.400 euros el metre quadrat (240.000 euros per un habitatge de 100 metres) és un preu “assequible” per a les rendes baixes.

De fet, Pérez ha incidit en el fet que “des del Consell es continua avançant perquè l’habitatge assequible siga una realitat, tant és així que des de l’aprovació del nou decret d’HPP s’ha triplicat el nombre de sol·licituds de qualificacions provisionals d’habitatge, cosa que indica que la política d’aquest Consell funciona”.

Sobre aquest tema, la diputada del PSPV en les Corts, María José Salvador, va denunciar que “Pérez Llorca llastra l’accés a l’habitatge a la Comunitat Valenciana, ja que l’HPP amb mòdul dinàmic tindrà un mínim de 2.400 euros, amb el convenciment que la flexibilitat serà a l’alça”.

Salvador va lamentar que els valencians “hagen de pagar l’habitatge protegit a preu d’or, que es convertisca en un bé de luxe i s’allunye del caràcter assequible que hauria de tindre” i va denunciar que “Pérez Llorca es plega als interessos dels promotors i s’allunya de garantir el dret a l’habitatge als que més el necessiten”.

Accessible a persones amb rendes més altes

El nou reglament també incrementa els llindars de renda per a poder accedir a les promocions protegides en els casos de les famílies que tinguen majors o fills a càrrec seu, a més dels joves. Actualment, els ingressos màxims per a optar als habitatges públics és de 6,5 vegades l’Iprem (indicador públic de renda d’efectes múltiples), calculat en 12 pagues, i passarà a ser el mateix indicador en 14 pagues, amb una bonificació de fins a 0,5 vegades per cada jove membre de la unitat familiar. És a dir, una parella jove podria accedir a un habitatge protegit si no supera els 63.000 euros de renda (7,5 vegades l’Iprem del 2024).

El decret estableix també l’obligació que totes les promocions d’HPP, tant públiques com privades, continguen una reserva mínima del 40% per a menors de 35 anys. Aquesta mesura ja estava prevista en l’últim decret que va signar Héctor Illueca com a conseller d’Habitatge en el Govern del Pacte del Botànic. No obstant això, el decret sí que inclou com a novetat una categoria d’habitatge destinat a menors de 35 anys i famílies monoparentals, amb unes dimensions concretes –60 metres quadrats, traster i garatge–, uns límits de renda i un règim de protecció de 15 anys.

El període de protecció de la resta dels habitatges serà de 30 anys per a les promocions en sòls qualificats per a HPP i de 20 anys per a les promocions que es desenvolupen en sòls que fins ara es destinaven a la construcció d’habitatges lliures.