“Porta per l’aire. Telefona a Óscar”: el missatge “ràpid” d’un narcoestibador a un capitost quan la Policia l’anava a detindre

Si algun dia es rodara una pel·lícula o una sèrie basada en fets reals sobre el narcotràfic al Port de la capital del Túria —una mena de The Wire a la valenciana—, aquesta seria una de les escenes més tenses. Daniel S. R., el “xicot per a tot” del càrtel de la coca al Port de València, va sentir, a trenc d’alba del 22 de setembre del 2025, forts colps i crits a la porta del seu domicili i el primer que va fer va ser escriure a Ramón B. P., un dels suposats caps, a través de l’aplicació encriptada Zangi: “Porta per l’aire. Telefona a Óscar, per favor”. El missatge, enviat a les 6.10 hores, consta en un informe de la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDYCO) de la Policia Nacional, recentment incorporat al sumari de l’operació Spider, que analitza el terminal telefònic intervingut a Daniel S. R. durant aquell escorcoll del seu habitatge.

“La comunicació de Daniel es produeix en el moment exacte en què la unitat d’assalt està forçant la porta del seu domicili per a assegurar l’habitatge i practicar l’entrada i escorcoll corresponents”, explica la UDYCO. Es tracta d’una comunicació que, “tot i ser tan breu, dona molta informació”, indica l’analista policial autor de l’informe, al qual ha tingut accés elDiario.es. En un moment “tan delicat”, en què “amb molta probabilitat” Daniel S. R. estava dormint, en sentir els colps a la porta, “sense cap mena de dubte”, va saber que era la Policia, disposada a detindre’l i escorcollar el seu domicili. Als investigadors els crida l’atenció que “reaccionara ràpidament” i que “el primer que fera fora comunicar-li-ho” a Ramón B. P., perquè així “estiguera al corrent”.

L’informe també considera “molt destacable” la petició al presumpte capitost del càrtel perquè avisara el tal Óscar —que “amb tota probabilitat” seria l’investigat Óscar M. G., líder sindical i expresident del Comité d’Empresa de l’estiba— “perquè li gestione l’excedència i així evitar l’absentisme laboral”, segons sosté la UDYCO. Es tracta d’una “pràctica més que provada”, afirma l’informe, que Óscar M. G. ja va utilitzar quan Daniel B. P. va ser detingut en el marc d’un altre procediment i empresonat per ordre del Jutjat d’Instrucció número 20 de València, una manera d’assegurar la reincorporació a l’estiba una vegada el pres fora posat en llibertat.

La Policia llig el “pensament” del narcoestibador

“També és curiós que, quan Daniel es desperta pels colps, no pense en una detenció normal que es resolga en un màxim de 72 hores (...). En pensar directament a tramitar una excedència, és lògic pensar que Daniel comptava a faltar més dies a la faena, per la qual cosa s’imaginava una temporada a la presó, pensament propi d’algú que sap que ha comés algun il·lícit penal castigat amb presó”, postil·la l’informe.

Daniel S. R., segons es desprén de l’anàlisi del seu telèfon mòbil, intervingut aquell matí, s’encarregava de les gestions relacionades amb la “infraestructura automobilística” de la xarxa, sempre a les ordres dels tres suposats capitosts del càrtel de la coca: Borja M. R., Iván T. R. i Ramón B. P.

L’informe també ressenya la seua intervenció en l’adquisició, per part d’Óscar M. G., d’un Land Rover a nom del pare de Borja M. R. Sobre el líder sindical, Daniel S. R. afirma en una de les converses intervingudes: “És com si fora el meu cap”.

Una “infinitat d’encàrrecs” per a la trama

Per a les gestions a l’estranger, Daniel S. R. recorria a un intermediari oriünd del País Basc, Ibon M. A., administrador de quatre empreses, ja que el presumpte narcoestibador tenia prohibida l’eixida del territori espanyol per una altra causa de narcotràfic i blanqueig de capitals.

A més de les gestions per a l’adquisició de vehicles d’alta gamma, sovint a l’estranger i amb fons en metàl·lic, Daniel S. R. també va elaborar informes mèdics d’Urgències presumptament falsificats a petició de Borja M. R., tant per a tercers com, “en altres ocasions”, per al presumpte cap, “per absentisme laboral”.

La dedicació de Daniel S. R., “sense contraprestacions aparents”, incloïa també l’adquisició de bitllets d’avió, compres per internet o la gestió de multes i assegurances, una “infinitat d’encàrrecs que sobrepassen els favors de l’amistat, fins a fregar el servilisme o, molt probablement, com a pagament per un deute contret”, afirma l’informe.

De fet, la UDYCO sospita que l’investigat, “després de contraure un fort deute amb l’organització criminal, es deuria plenament a aquesta i als seus interessos, per la qual cosa, al seu torn, es deu als seus capitosts”.

En una de les converses telefòniques intervingudes, l’investigat Christian C. S. B. explicava al seu interlocutor que Daniel S. R. devia uns 300.000 euros per una extracció fallida d’un carregament de cocaïna.

La UDYCO descarta que fora una “ànima caritativa”

Els investigadors descarten que Daniel S. R. “siga una ànima caritativa i ho faça per pur passatemps o diversió” i suggereixen la possibilitat que “no seria estrany que totes les faenes fetes, sense diners aparentment pel mig, estigueren estretament relacionades amb un deute contret amb l’organització criminal” i, més concretament, vinculat a l’accés fraudulent a l’ocupació en l’estiba, una de les branques de l’operació Spider investigades pel jutge instructor en una peça separada oberta recentment, tal com va informar aquest diari.

L’informe suggereix que el deute estaria lligat a l’ingrés en la plantilla del Port de València, “gràcies a la influència que té l’organització”.

De fet, el jutge instructor considera acreditat que Daniel S. R. va ser un dels beneficiaris de l’alteració, per part d’Óscar M. R., de l’examen d’accés al Port el 17 de novembre del 2024.

La UDYCO recorda que, en una de les punxades telefòniques que consten en el sumari, l’investigat Manuel F. M. comentava amb el seu germà que els qui accedeixen a l’ocupació portuària “que no són de pares a fills” poden entrar en una mena de quota de les empreses, presumptament a 60.000 euros per cap.

“Una vegada analitzat l’anterior, com bé diu Manuel F., o eres familiar directe d’un treballador del Port, o et toca pagar una quantitat econòmica elevada o, com en el cas que ens ocupa, contraure un deute amb les persones que et van ajudar a entrar”, diu l’informe. “Com se sol dir, ningú regala res”, conclou.