LLEGIR EN CASTELLÀ
El president de la Generalitat Valenciana i del PPCV, Carlos Mazón, torna a obligar el seu partit a fer un gir ideològic i el posa davant una contradicció, aquesta vegada a compte de la capacitat legislativa en matèria civil. El dirigent valencià, que va presumir de defensar a capa i espasa el dret civil valencià el 9 d'octubre, votarà aquest dimecres uns pressupostos que deixen sense suport econòmic l'entitat que treballa per la recuperació, l'Associació de Juristes Valencians, gràcies a la pressió dels seus socis d'ultradreta.
Mazón es va reunir amb l'entitat el novembre de 2023, on els va traslladar el suport del Consell perquè la Comunitat Valenciana recuperi la capacitat legislativa en matèria de Dret Civil i va abordar vies de col·laboració entre la Generalitat i aquesta entitat encaminades a millorar el sector jurídic de la Comunitat Valenciana. En el seu discurs institucional de l'últim 9 d'Octubre, el president va defensar l'autogovern “sense xantatges” i va prometre reclamar la recuperació del dret foral “malgrat qui li pesi”.
Set mesos després, el president valencià trenca la seua promesa i, pressionat per Vox, retira les ajudes de 30.000 euros a l’entitat. El president de l'associació, José Ramón Chirivella, vincula la decisió a l'enfrontament amb la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó, que es va carregar els actes commemoratius pel 25 d'abril, dia de les Corts Valencianes i data clau a l'autogovern valencià. Tot i això, el col·lectiu, fort en la direcció del Col·legi d'Advocats de València i ben considerat al PP, ja no estima que el problema sigui només la ultradreta, que permanentment s'ha desvinculat de qualsevol posicionament autonomista, sinó que carrega directament contra el president. “El problema ha estat el PP que ha acceptat l´esmena de Vox” per retirar l´ajuda, censura Chirivella. Ara, demanen “que les Corts siguin valentes i legislin”, a més de presentar una altra iniciativa al Congrés per intentar recuperar aquesta capacitat legislativa.
El dirigent alacantí trenca també amb el llegat del PP valencià en matèria de legislació civil. Va ser a l'etapa de Francisco Camps, amb Serafín Castellano com a conseller de Governació, quan es va posar en marxa la recuperació d'aquest corpus legislatiu amb el desenvolupament estatutari. Entre el 2007 i el 2011 es van aprovar tres lleis que desenvolupaven el dret foral: la llei de Règim Econòmic Matrimonial, la llei d'Unions de Fet i la llei que regula la custòdia compartida. Tot sota governs del PP. El 2016 el Tribunal Constitucional va declarar nul·les les tres normes per un recurs del Govern central, llavors amb el PSOE al capdavant, i que el PP va mantenir. Des de la sentència, la societat civil valenciana i tots els partits excepte Vox reclamen una reforma que permeti a les Corts Valencianes recuperar la capacitat legislativa en matèria civil.