LLEGIR EN CASTELLÀ
L’advocat de Salomé Pradas, el lletrat Eduardo de Urbano, va tractar diverses vegades que la seua clienta afluixara. Sense èxit. No va passar desapercebut per a ningú. L’acarament entre l’exconsellera investigada i l’ex-cap de gabinet de Carlos Mazón va suposar la segona compareixença de Pradas davant la jutgessa de la dana, però la primera en què apuntava directament i obertament a l’expresident de la Generalitat. La imputada va definir José Manuel Cuenca, situat al seu costat en la sala de vistes del Palau de Justícia de Catarroja, a poc més d’un metre, com una “extensió del president”, segons la reconstrucció de l’acarament elaborada per elDiario.es amb diverses fonts presencials. Pradas va repetir un parell de vegades: “Encara que em pose cares el meu advocat...” abans de picar l’ham i desmentir taxativament l’ex-cap de gabinet de Mazón; és a dir, l’“extensió” de l’expresident, actualment aforat pel fet de continuar de diputat autonòmic del PP després de la seua dimissió en favor de Juan Francisco Pérez Llorca.
L’exconsellera, investigada en el procediment, va dir que va notar en el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) del 29 d’octubre de 2024, tràgica jornada que va deixar 230 morts, una “persuasió sobtada” per part de José Manuel Cuenca perquè es frenara una mesura concreta que es debatia en plena reunió: el confinament de la població. Va sentir, segons va manifestar en l’acarament, que els manaments que li arribaven de Cuenca per WhatsApp provenien d’“un tercer”.
Pradas va ironitzar sobre alguna de les expressions usades per José Manuel Cuenca en els missatges de WhatsApp que li va enviar: “Demana calma, ací de calma no n’hi havia gens, hi havia una intensitat molt dura i forta i li vaig dir que el confinament es podia per la Llei d’emergències”.
Durant la vesprada, mentre Mazón compartia taula i estovalles en un reservat del restaurant El Ventorro amb Maribel Vilaplana, allargava la sobretaula i acompanyava la comensal fins a un aparcament pròxim, Salomé Pradas va tractar de prioritzar el “contacte directe” amb el president, malgrat que a última hora del matí el cap de gabinet li havia demanat que qualsevol missatge que haguera de fer-li arribar passara per ell.
Cadascun tenia la seua versió dels fets: Cuenca va explicar que li ho va dir perquè Carlos Mazón encarava els dos últims actes del matí (aliens a la dana) de la seua agenda pública i Pradas, per contra, no va captar cap límit temporal, segons va relatar.
La jutgessa va intentar que s’aclarira la malifeta. Malgrat estar tots dos asseguts davant la magistrada, en nombroses ocasions van dialogar entre ells, girant-se per a interpel·lar-se directament, especialment l’exconsellera Pradas.
—Per parts, diu Cuenca que no em va donar ordre de no molestar, però implícitament ho vaig entendre així, és a dir ‘no contactes amb ell i contacta amb mi’. No em va delimitar temporalment aquesta instrucció, no em va dir migdia, ja era migdia.
—Salomé, et vaig dir entre actes, després no puc dir no li telefones, i menys a un conseller. Jo trasllade que està entre dos actes. El que pugues interpretar és una altra qüestió, jo no tracte d’anar més enllà, i, a més, jo no he rebut cap instrucció que no em moleste ningú per part de Mazón. Jo això no ho tinc. Jo només ho limite als actes. Perquè és així com jo ho trasllade. No sé com ho interpretes.
—Jo no he d’interpretar, se’m diu que està entre actes, que qualsevol cosa a mi. (...)
—En cap moment vaig pretendre que no es comunicara amb Mazón i que haguera de passar per mi.
José Manuel Cuenca, una “extensió” de Mazón
Després d’aquest diàleg, l’exconsellera va esclatar a plorar i va insistir que ella va estar en tot moment al peu del canó, “preocupada i intentant fer-ho tot tan bé com siga possible”. Sobre el polèmic àpat en El Ventorro, Pradas va afirmar: “Jo no sabia això del dinar; si ho arribe a saber, li telefone més vegades”.
Pradas va definir diverses vegades a qui tenia al seu costat com una “extensió” de Mazón i va assumir que era la seua “obligació” com a consellera “informar” el president de la situació. “Tot el que entenia que era important que sabera Presidència va anar informant-se”, va dir Pradas.
L’exconsellera va ampliar una mica més la definició d’“extensió” del president: “Per damunt meu tenia només Mazón, però per ‘economia processal’ delegava Cuenca”.
Quan calgué nomenar un gerent en l’empresa pública Sgise, que depenia del departament d’Emergències, Pradas es va reunir amb José Manuel Cuenca, va explicar a tall d’exemple. “No em reunisc amb Mazón, sinó amb Cuenca i amb el candidat (...). Quan jo parlava amb ell és perquè ell tenia indicacions de Mazón”. “Jo trasllade informació”, va intervindre a continuació l’al·ludit.
La “instrucció” de Cuenca de no molestar el president (rebuda a les 13.19) el “va sorprendre” i més després d’haver “traslladat” que hi havia dues alertes hidrològiques activades (en el barranc de Poio i en el riu Magre).
Durant la llarga sobretaula i passeig posterior de Mazón a l’aparcament on Vilaplana havia deixat el seu vehicle, l’interlocutor preferent de Salomé Pradas va ser Cuenca. També es va encreuar telefonades —“com ara”, segons ha detallat— amb el secretari autonòmic de Presidència llavors, Cayetano García Ramírez, a causa de les objeccions del Palau sobre un possible confinament.
L’ombra d’“un tercer”
José Manuel Cuenca es va escudar en l’acarament davant la jutgessa en el fet que a García Ramírez li van entrar “dubtes jurídics” pel fet de considerar que una mesura així en tota la província de València podia contravindre drets fonamentals. L’alt càrrec recelava, però l’Advocacia de la Generalitat, després de ser consultada, va avalar de pla l’opció del confinament, segons un informe recent incorporat a la causa.
Pradas, en tot cas, va pensar que el cap de gabinet li parlava en boca d’una altra persona, encara que va dir que no va atendre els requeriments o les ordres de Cuenca: “Pense que em trasllada això d’un tercer”. D’altra banda, segons va destacar diverses vegades, quan va sentir aquesta pressió, ja s’havia decidit enviar l’Es-Alert; la discussió amb Presidència se centrava en la possibilitat de confinar la població.
L’exconsellera va resumir així la seua sensació aquella infausta jornada, davant les objeccions de Cuenca a la seua versió dels fets:
—Em sentia com en un intent de persuasió, però no li vaig fer cas ni al matí ni mai.
—Jo, el que no pretenc és prendre decisions.
—Si jo no li feia cas, però m’agradaria saber d’on venia.
Mazón arriba al Cecopi i “es posa al capdavant”
Els missatges amb Cuenca van parar abruptament a les 20.22: “Coincideix amb l’arribada de Mazón; a partir d’ací ja ni missatge ni telefonada i tot se centralitza en Mazón, que assumeix el meu rol”, va explicar Pradas. L’exconsellera va coincidir amb la declaració d’un testimoni clau dels fets, el subdirector general d’Emergències, Jorge Suárez. “Mazón es posa al capdavant de director institucional de l’emergència”, va manifestar Pradas en l’acarament.
La *exconsellera també va deixar anar alguna ferida de pica suplementària a l’ex-cap de gabinet de Mazón, per la dialèctica entre transparència i opacitat a l’hora d’encarar la instrucció d’una macrocausa sensible que investiga 230 presumptes homicidis imprudents: “El meu mòbil està com el mateix 29 d’octubre, no s’ha esborrat res”, va etzibar Pradas davant un testimoni que va esborrar els seus missatges de WhatsApp amb Mazón.
El fiscal va demanar a Cuenca que explicara el ball de telèfons corporatius que va usar en la seua etapa com a secretari autonòmic (“ja que s’ha parlat dels terminals”, va aprofitar el representant del ministeri públic). Malgrat les protestes del lletrat de Pradas, el fiscal va aconseguir que el testimoni llançara una mica de llum sobre els telèfons.
L’últim mòbil de Cuenca: “O el perd o se’m sostrau”
L’explicació una mica enrevessada de Cuenca va revelar que l’últim dels mòbils corporatius que usava li va desaparéixer en tornar amb tren de la seua compareixença en la comissió d’investigació sobre la dana del Congrés, l’1 de desembre passat.
“O el perd o se’m sostrau”, va afirmar. No va aportar més detalls sobre aquest tema. En qualsevol cas, va autoritzar que s’intentaren recuperar els missatges de WhatsApp esborrats després de la formatació del telèfon.
L’acarament es va tancar amb un revelador diàleg entre Cuenca i la magistrada: “Jo mai vaig rebre una ordre en nom del president”, va afirmar el primer. La segona li va dir que l’objectiu de la causa era més aïna “dilucidar si era intermediari”. “Jo mai vaig ser intermediari”, va contestar José Manuel Cuenca.
La jutgessa mai ha amagat les seues cartes. Després de l’acarament, té més munició indiciària per a anar per l’expresident aforat.